Un que no vol perdre el fil del que hi ha al seu voltant. Pot ser que duri o no. Noves tecnologies o noves necessitats d'expressió?
em falten paraules i sobren llàgrimes.
Poesia muda.
tots plorem...
Al 1986 em va atrapar l'incendi a Cadaqués i vaig escapar pels pels. Ho tinc filmat en s-8, però no en digital. Les imatges son molt semblants a les d'ara.
Ràbia i impotència. I molta ràbia...
Acabo d'arribar. Coi de foc, que vol menjar-nos, tant sí com sí :(
Ploro
jo també ploro A. és tot tan trist...
Perquè és tan complicat tot. I ara aquest foc que crema fins i tot dins nostre, amb virulència i sense poder-hi fer res.
Difícil creure que el foc sigui bressol de vida. Ara només és despertar d'un somni per viure un malson.
ben precís.Ens retrobem a can Bogarde, salut!
Una ferida molt fonda a la nostra terra.
Si veiessis com està el paisatge...sembla un malson, és un malson.
Va ser molt trist, la distància, només geogràfica, no ho feia menys dolorós.
em falten paraules i sobren llàgrimes.
ResponEliminaPoesia muda.
ResponEliminatots plorem...
ResponEliminaAl 1986 em va atrapar l'incendi a Cadaqués i vaig escapar pels pels. Ho tinc filmat en s-8, però no en digital. Les imatges son molt semblants a les d'ara.
ResponEliminaRàbia i impotència. I molta ràbia...
ResponEliminaAcabo d'arribar. Coi de foc, que vol menjar-nos, tant sí com sí :(
ResponEliminaPloro
ResponEliminajo també ploro A. és tot tan trist...
ResponEliminaPerquè és tan complicat tot. I ara aquest foc que crema fins i tot dins nostre, amb virulència i sense poder-hi fer res.
ResponEliminaDifícil creure que el foc sigui bressol de vida. Ara només és despertar d'un somni per viure un malson.
ResponEliminaben precís.
ResponEliminaEns retrobem a can Bogarde, salut!
Una ferida molt fonda a la nostra terra.
ResponEliminaSi veiessis com està el paisatge...sembla un malson, és un malson.
ResponEliminaVa ser molt trist, la distància, només geogràfica, no ho feia menys dolorós.
ResponElimina