A la llegenda grega, l'heroi entra al laberint per a matar el monstre amb una troca de fil que l'ajuda a retornar a la sortida. Per aconseguir la victòria, l'heroi necessita ,doncs, de l'ajuda de la dona (Ariadna) i del fil que l'uneix a ella per a sortir.
Ara mateix m'he endinsat en un laberint sense fil i sens Ariadna que m'esperi a la sortida. L'únic que em queda doncs, és anar seguint el camí de laberint fins a trobar el monstre i matar-lo. Llavors, pots ser, més savi a base de donar voltes i voltes, sortiré del laberint.
Per començar estic llegint un llibre sobre Zen i meditació que espero que m'ajudi a arribar al centre del laberint que sóc jo mateix.
Benvinguts al caos mental post estival.
Seguirem informant.
I per a acabar tornant-se boig, no haguera estat més fàcil fer una col.lecció de les que anuncien per la tele.
ResponEliminaJpmerchNoo, tots necessitem d'un moment en la vida per a dir-nos a nosaltres mateixos cap a on volem anar.
ResponEliminaAly, bentornat ni que sigui amb laberints i tot. Si algú pot sortir-ne aquest ets tu, n'estic convençudíssim. Let the Zen be with you!
ResponEliminaEl Porquet: Bentornat tu també! Sí, serà una tardor de introspecció. Potser cal fer neteja interior de tant en tant. ;)
EliminaAhir em vaig emocionar amb les teves paraules en el blog de la Ventafocs, i pensava on eres??? Ara vinc a fer una ullada i et trobo en aquest laberint; potser te´n sortiràs sense haver de matar el monstre.
ResponEliminaDesitjo que et trobis i et sentis en pau per gaudir dels instants de la vida.
Un petó i ànims per anar avançant!!!
DAfne: Això espero poder-ne sortir sens gaires ferides. Però el monstre, tal com el veig, són les meves pròpies pors i les he de matar ;)
EliminaTens cobertura dins el laberint? Espero que sí per poder seguir llegint els teus apunts!
ResponEliminaBen tornats tots!
Tirant: Crec que sí, més que dins d'un tren de la RENFE segur.
Eliminasempre m'han fet por els monstres de laberint. jo encara sóc a l'entrada ben agafada al manyoc de fils. a menjar-se aquest setembre! (i aquest monstre!)
ResponEliminaAlmenys sabem que hi ha sortida al laberint! Molts d'ànims per a trobar-la, segur que la sortida és més senzilla del que sembla a primera vista.
ResponEliminaSílvia De fet el més difícil del laberint és accedir al centre on viu el monstre. Després és qüestió de desfer el camí. És un laberint cretenc de camí únic ;) Però ja hi firmaria per tenir un fil d'Ariadna.
ResponEliminaTard o d'hora es surt dels laberints, es cuestió de temps...
ResponEliminaAris La por és, com se'n surt? millor, pitjor? i que perds a canvi de trobar-ne la sortida?
EliminaTan dura ha estat la tornada a la feina?
ResponEliminaAlyebard, força i no defalleixis, que no hi ha laberint que 100 anys duri. Que la força blocaire t'acompanyi en el camí de sortida. Amén.
ResponEliminaFerran: Gràcies Ferran!
ResponEliminaSi acabes de llegir el llibre zen segurament et dirà que el laberint no existeix, que el monstre tampoc existeix i segurament que tu tampoc existeixes. El zen acostuma a posar les coses més difícils, no més fàcils, però confio que et sigui d'ajuda per trobar el camí.
ResponEliminahiniare: segurament :) el primer llibre és per enfrontar-me al segon que és basa en Mindfulness-Based Cognitive Therapy (MBCT), aquest sí que és el que em fa por de veritat.
EliminaAlyebard...el laberint també és un mandala, símbol del centre, de la vida, de mirar endins...T'imagino caminant-hi de forma elegant. Bona sortida del laberint, xiquet!
ResponEliminaNúria: certament, és perdre's per a trobar-se ;) Gràcies.
EliminaCelebro que quedi qui no abarateix el somni!!!! És més habitual vegetar i no pensar, o tancar la porta del laberint amb clau i fotre-la a mar. Patir fa por. Però el món és dels valents; ànims!!!!!
ResponEliminaMontse Gràcies Montse!!
EliminaZEN al ZENTRE escolar :D Mira que és petit, i de vegades em perdo entre els meus llibres...
ResponEliminaBen tornat, maco.
cantireta Ben tornada ;)
ResponEliminaun truc per sortir dels laberints (literals) es girar sempre cap a la mateixa banda fins que et trobis tancat o al mateix lloc. No se si t'ajudarà això...
ResponEliminapons007 Provarem a veure que passa ;)
EliminaHe de confessar que m'agraden els laberints.
ResponEliminaNo en podràs sortir fins que et moris, i et desitjo llarga vida. De manera que no et capfiquis, perquè això és el que volen la majoria de gurus, i així compreu els seus llibres. Guia't pel teu instint, que és poderós.
ResponEliminaBon setembre i no t'emboliquis.
Olga Xirinacs: Benvolguda, és més un símil per dir-me que he de centrar-me altre cop en mi mateix. Seguirem l'instint. ;)
EliminaNo sé si el llibre t'ajudarà a sortir del laberint......el que pots fer en la meditació es centrar-te en escoltar la teva respiració, que és el més important ja que és el primer que fem a la vida, la vida comença amb una inhalació i acaba amb una exhalació...Vaaaa respira una mica! i molt bona tornada a la feina!
ResponEliminaMarta: Jo tampoc sé si el llibre m'ajudarà. Però si que la base de moltes coses és (re)aprendre a respirar. I sí, per començar a meditar, quan respiro, respiro. Quant menjo, menjo. Zen ;)
EliminaTens la sogra per dins del laberint? He captat la indirecta? On és la piruleta del premi?
ResponEliminaNo hi ha piruleta, al laberint hi sóc jo. ;)
Elimina