dimarts, 14 d’agost del 2012

Neguit -III-



Empenyo ombres
cerco més enllà d'uns llavis i uns ulls.
Arrancar-se el cor,
com una bèstia en sacrifici.
I veure - estranyament- que encara camino

- Res és més dolorós que entregar-se.
Paraula a paraula-
Vers a vers.

Sortir indemne del pou del dolor
i de la por
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

11 comentaris:

  1. Helena Bonals14 d’agost del 2012, a les 18:36

    La felicitat i el dolor d'estimar...

    ResponElimina
  2. Yáiza14 d’agost del 2012, a les 20:34

    En sortim indemnes? O perdem part de nosaltres en cada pou? Però t'he de donar la raó en una cosa: podem anar pel món caminant i somrient i amb el cor en un pot de formol. I ningú no ho nota.

    ResponElimina
  3. Anònim16 d’agost del 2012, a les 0:17


    Empènyer ombres! Quina gran metàfora per explicar-nos a nosaltres mateixos.

    ;-)

    ResponElimina
  4. El porquet16 d’agost del 2012, a les 9:46

    I hem de seguir empenyent encara que les forces sembli que no hi siguin. I seguirem empenyent, i estirant fort per aquí, i estirant fort per allà.

    ResponElimina
  5. Mr. Aris22 d’agost del 2012, a les 19:55

    està dedicada al gos beta?

    ResponElimina
  6. Rafel25 d’agost del 2012, a les 21:16

    Arriscar-se per avançar .

    ResponElimina
  7. Lupe25 d’agost del 2012, a les 23:37

    Res no és més dolorós que no gosar dir t'estimo.

    ResponElimina
  8. Sílvia 26 d’agost del 2012, a les 10:43

    Ha de ser molt dolorós caminar sense cor. Aquest poema parla del dolor i de la por que tots duem dins, m'agrada!

    ResponElimina
  9. Alyebard26 d’agost del 2012, a les 20:19

    Gràcies per passar-vos i pels vostres comentaris

    ResponElimina
  10. Anònim3 de desembre del 2012, a les 12:46

    Tots portem pors i dols dins nostre que ens fan pensar massa, però jo dic: risc, lluita, endavant perque res és impossible!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)