pànic -a
[1803; del gr. panikón, íd., reducció de panikós tárakhos
'terror provocat per Pan', divinitat silvestre a qui atribuïen les remors
misterioses de muntanyes i valls]
1 adj Relatiu o pertanyent a Pan, divinitat grega.
2 m Terror, gran por agafada sobtadament i sense raó
suficient.
Doncs això, en mode 2 fins demà a les 9 del matí que serà mode: Darrer examen de carrera i la marequeetvaparircomésquedemanesaixòsinosurtiaaltemari!
Sempre tenim la sensació que no hem estudiat prou, però aquesta assignatura sí que me la té jurada. I si no va bé, doncs pel setembre.
Dedicat als que s'enfronten a exàmens, o els van patir en el seu temps i encara somien que no arriben el dia de l'examen (oi Lluís), o els truquen de la facultat dient que els falten crèdits per acabar ( deu anys després, oi Mª Teresa) et alii ( que s'examinen cada dia amb la vida)
Pobres parents dels professors, deuen estar carregats de malediccions i no en tenen cap culpa directe xD
ResponEliminaEn el meu cas m'he recordat de tots els seus avantpassats.
EliminaJo, cada dia. Especialment per entendre la llengua dels de casa i dels de fora (traient-la contínuament, of course!!) ;-))
ResponEliminaUn petó, nen!!
Reposa. Respira. Somriu. ;)
Eliminasort!
ResponEliminaGràcies, la necessitaré
EliminaCony! ara entenc tots aquest anys d'absència.
ResponEliminaUna carrera!! La meva admiració cap a la teva persona no te fi.
Ara, amb aquest títol sota el braç et pots arribar a convertir en un "Gos beta". Bé... ben pensat, tu no seràs mai un gos beta, tens massa qualitat humana.
Benaurats dels que el destí posi a les teves ordres o comandament.
Per la proba no hi pateixis, segur que t'anirà molt bé, i si no... com tu dius... per el setembre.
Una abraçada.
Johann.
Au va! No crec que em converteixi amb "gos beta" si a hores d'ara no ho he fet ja ;D de fet he aprés com no ha de ser un mànager amb ell i molts altres.
EliminaDoncs jo he estat en mode 2 fins avui a les cinc de la tarda, però en el meu cas el final de la carrera està en un futuro muy muy lejano...
ResponEliminaTot i així els exàmens em semblen un sistema de tortura inventat per Torquemada.
Molta sort, que ja ho tens, Alyebard
h.
Merci, molta sort als teus també. Pinta que serà setembre :(
EliminaEls exàmens ja no els recordo, però del pànic escènic en podria fer un simpòsium
ResponEliminasort, company
Una altra variant del pànic! Gràcies!
EliminaÀnim i molta sort!
ResponEliminaGràcies! Uff. Ja us explicaré ja.
ResponEliminaAquí deu ser complicat passar la pressió al contrari.
ResponEliminaIgualment molta sort.
Sí, la pressió és intransferible!
EliminaPer als exàmens de piano ens preníem un líquid vermellós que deien que tranquil·litzava... Llàstima que no en recordo el nom. El pànic passa de generació en generació. ¡Sort i salut!
ResponEliminaGràcies Olga, crec que es passarà el pànic als exàmens fins el dia del judici final.
EliminaHe fet tard, però m'hi passo igualment! ( i gracies a tu per passar-te per aquí!)
ResponEliminaQuè tal l'exàmen Alye??!! Segur que molt bé perquè quan tens pànic és que estàs nerviós perquè has estudiat... Quan no estudiem no tenim por de res!!! Així és que... bona senyal!!!! Molta merda!
ResponEliminaMoltes gràcies!!
Elimina