dimarts, 23 de setembre del 2014

Aix en Provence

Carme Rosanas, 2013, Aix en Provence

-Jean Pierre, un pastís, si us plau.
Recordo el meu primer pastís. Aquí, a la placeta. Era el 14 de Juillet i estava engalanada. La Margot estrenava vestit i lluïa amb tota la seva bellesa.   Després del segon ball, va dir-me que sí, que li venia de gust prendre alguna cosa. Així que ens vam acostar a les taules de la terrassa i amb molta sort en vam trobar una de lliure.  El senyor Dupont, amb aquell gran mostatxo ens va demanar què volíem, i quan li vaig dir dos pastissos em va mirar sorneguer. Ja tens l’edat? Ja saps que no et puc servir alcohol.  Voleu unes sodes? – I tant! Ja tinc els setze! El senyor Dupont em va picar l’ullet i ens va portar els dos gots, l’aigua i l’ampolla de pastís. Ens vam servir. El gust recordava els caramels d’anís de la iaia i era tant refrescant. L’escot de la Margot lluïa de suor, igual que la seva mirada. 
Ens vam besar a l’ombra dels plataners...
-Monsieur Edouard, el seu pastís. -Gràcies!
Em serveix el nét o el besnét del Sr. Dupont, ja n’he perdut el compte dels anys que han passat des del primer pastís i el primer petó...

Mira, hi ha una noia que fa un dibuix i el pinta a l’ aquarel·la,  M’hi acosto i el miro de reüll. Quina gràcia, és la placeta i m'hi ha dibuixat. Quina traça. Li diré a la Margot quan arribi a casa.


9 comentaris:

  1. Com sempre, em trec el barret amb la teva sensibilitat.

    Un petonet tardoral!

    ResponElimina
  2. Que maco, aquest relat!!!

    M'encanta sortir-hi, encara que sigui de resquitllada... Gràcies pel regalet...

    ResponElimina
  3. un relat encisador , una història d'amor

    ResponElimina
  4. hi ha llocs que per anys que passin, per nosaltres sempre seran les mateixos.
    Un relat molt bonic.

    ResponElimina
  5. Felicitats, un relat que et gronxa com un bon somni.

    ResponElimina
  6. Què relat més bonic. A vegades la sensibilitat, la delicadesa, la senzillesa de les paraules li donen bellesa al texto.Me ha agradat

    ResponElimina
  7. Una plaça com aquesta, afixa per sempre els bons records.

    ResponElimina