 |
| Mural del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992. Wikipedia |
El professor de "Història de l'Art" torna a ensenyar l'holograma que flota davant un grapat d'adolescents. L'aula, amb una disposició de teatre grec li dona a tota l'escena un aire renaixentista, a lliçó d'anatomia.
- I aquesta va ser la contribució d'Antoni Tàpies, 1923-2012 a l'expo de Sevilla a les darreries del segle passat. Recordeu que aquest període s'inclou en l'apartat "Art Català durant l'ocupació de la República pel postfranquisme espanyol"
Els dos adolescents que fan manetes a la darrera fila deixen de besar-se aprofitant la foscor i ella exclama de manera ben audible: Quina merda!
El seu company somriu i li engrapa un pit.
El professor fa com si no sentís ni veies res i passa el següent holograma mentre es demana quan queda per a la jubilació.
Jo hauria volgut ser professora d'història de l'art! Encara que davant d'una obra com aquesta m'hauria quedat sense poder dir "Com podeu observar...", perquè no hi ha res a observar!
ResponEliminaTens molta raó, res a observar. L'adolescent gamberra pensa el mateix que jo.
EliminaEm pregunte si hi haurà jubilació en el futur, o et transformaran en energia per a prestar un últim servei al sistema.
ResponEliminaSoylent Green ;)
EliminaViscut. Desgraciadament segons quin art només té la t de temeritat....
ResponEliminaUn petó ben fort!
;)
ResponEliminaAi, pobre home, quina paciència! I li faltaven molt anys per jubilar-se?
ResponEliminaBon relat!
Espero que no, que pugui fer coses interessants aviat!
Eliminavisió d'un futur que esperem sigui millor , ben escrit i ben ideat!
ResponEliminaJo també ho espero, però els adolescents no crec que canviïn gaire. Merci
Elimina