I que Viva México cabrones!

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard

- Fito, tu no t'enyores?
-D'on? li demano al Dieguito,
- De casa. - No- li contesto. Fa temps que en sóc fora. La família va decidir enviar-me a Europa, a estudiar art, a aprendre idiomes. Tothom s'acostuma a la bona vida de París, Berlín, o els balnearis, amb aquelles dones blanques, pàl·lides.
Aquí puc lluir canotier, o guants de pell i bastó. Amb una trenca de llana anglesa ben gruixuda. I el corbatí prim.
- Jo sí - em diu el Dieguito - Enyoro aquella llum, i les dones brunes, l'olor del nopal florit. El tequila, Fito, no enyores el tequila? L'absenta i la seva fada verda està molt bé. Però res com menjar-se el cuc del mezcal al darrer trago!

Li somric mentre faig la darrera calada a la cigarreta. - Sempre seràs un somniador Dieguito. Llenço la punta de la cigarreta.
El Dieguito no sap que a la butxaca de la trenca duc el telegrama on la família em demana que torni, que ha esclatat la revolució contra Porfírio Diaz i que s'hi han afegit tots.

- Saps què Dieguito? Sé d'un Bistrot a prop que tenen tequila. Hi anem? I que Viva México cabrones!