dimarts, 31 de gener del 2017

Lluïsa


Ahir, fruit d'aquelles giragonses que té l'atzar vaig veure unes imatges de Girona amb la nevada del 86 i vaig veure imatges de la façana de Sant Felip Neri amb els impactes de la metralla de les bombes que van caure per la guerra civil i vaig lligar caps. 



Sant Felip Neri just després del bombardeig. Autor desconegut

Ahir va fer anys que es va morir l'àvia Lluïsa. La que amb els seus dos fills petits es quedava a casa i no baixava al refugi perquè ells vivien a dalt de tot, en un tercer que era un sisè i creia que els refugis eren rateres; com els va passar als que van anar al refugi de Sant Felip Neri i si s'havien de morir preferia fer-ho a casa. Llavors quan tornaven a sonar les sirenes pujaven al terrat i miraven si hi havia dempeus les tres xemeneies del paral·lel on treballava l'avi. 

Les tres xemeneies (foto circa 1915-20) Montjuïc al fons i el cafè Apolo al costat

Barcelona sota les bombes. 


Ara de la casa només en queda la memòria, va anar a terra amb aquella fal·lera de fer places dures dels ajuntaments socialistes de Barcelona. Recordo el caòtic viatge de tornada cap al poble des de Barcelona, amb la darrera Sarfa que va aconseguir arribar. La resta de la família que venien al funeral es va quedar atrapada a l'estació de Flaçà. 

Diuen que no ets mort del tot mentre algú et recorda. Iaia Lluïsa, encara me'n recordo de tu. He de trobar aquella foto on agafes un nen de mesos davant una paret plena de flors.

5 comentaris:

  1. T'he llegit aquest matí. M'has emocionat i he marxat sense dir res. Però crec que s'ha de dir, és molt bonic el teu post i has sabut fer bellugar les emocions. No hi ha millor regal que aquest. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per comentar. M'agrada que t'hagi agradat. Hi ha cops que no saps si escriure-ho però fins que no ho fas tens un nus a la gola. Gràcies

      Elimina
  2. Pot un indret existir en dos o tres fragments de memòria diferents? Veient i recordant Girona, a mi em passa una cosa semblant amb aquesta ciutat.
    I sí, una part de la meua vida es va perdre allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí. Tots estem lligats a llocs que ja no són.

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina