Un que no vol perdre el fil del que hi ha al seu voltant. Pot ser que duri o no. Noves tecnologies o noves necessitats d'expressió?
dimarts, 19 de maig del 2009
Xiulo, llavors existeixo
Xiulo, llavors existeixo.
Heu vist la mirada del guardespatlles reial, i el del que va vestit de primera comunió. Hi ha mirades que maten :D
El 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, els aficionats del Barça van xiular majoritàriament la Marcha Real en un partit amistós davant el Júpiter, què era també un partit d'homenatge a l'Orfeó Català. L'antic camp de les Corts estava ple amb 12.000 espectadors. El partit s'havia prohibit anteriorment pel Govern Civil, però el mateix dia el va autoritzar.
A la mitja part del partit, la banda de música de l'esquadra anglesa, que estava ancorada al port de Barcelona en visita de cortesia, va interpretar l'himne espanyol. L'esbroncada va ser general. Tot seguit, i entre aplaudiments, els anglesos van tocar el God save the king.
Arran de la polèmica per la xiulada a l'himne espanyol, el comandant de seguretat, Justo Conde, va realitzar un informe on demanava la "clausura o disolución definitiva de dicha entidad (FC Barcelona)" i "la expulsión del territorio nacional del Sr. Gamper". A l'informe es destacava que el FC Barcelona "ha dado pruebas constantes de su desafecto a España, cuya responsabilidad por estos hechos alcanza de lleno a quien la preside ya que al no corregirlos o evitarlos con la autoridad que indudablemente le da su cargo dentro de ella, es que se hace solidario con los mismos".
El 24 de juny de 1925, el governador civil de Barcelona, Jaime Milans del Bosch ( Us sona aquest nom?), va decidir "haciendo uso de las facultades que me están conferidas, clausurar por término de seis meses el funcionamiento de esa Sociedad (FC Barcelona), no pudiendo durante dicho tiempo dar espectáculo alguno en su campo ni concurrir a otros como tal asociación ni usar los emblemas ni distintivos de la Sociedad".
Res de nou doncs amb el que va passar a Mestalla. Xiulo, llavors existeixo. Però la lectura de fons és "el problema catalán" com l'anomenen ells no s'ha resolt; ni nosaltres hem tingut prou força o valor per resoldre'l; no? Per cert, Irlanda feia un parell d'anys que s'acabava d'independitzar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada