dimarts, 19 de maig del 2009

Ofensa



-Ya veo que no soy el único, sino que además es habitual y costumbre en Vos…- dijo él con ironía y cierto desengaño.

- Excuse moi, ¿¿es a mí?? ¡¡¿¿Pero quién os habéis creído que soy, Monsieur??!!- dijo ella mientras le daba una suave bofetada con el guante blanco en un gesto de ofensa mientras le guiñaba el ojo y le decía en voz baja acercándose a escasos milímetros de su oído: “no sé si sois el único, pero ciertamente sois el mejor…”.

Acto seguido reemprendió el paso moviendo delicadamente la cola de su largo vestido, dejándole a él a sus espaldas.

Al tiempo que volvía a ponerse el guante en la mano con lentitud y elegancia, giró hacia atrás la cabeza quedando de perfil con la barbilla rozando casi su propio hombro, ofreciéndole una secreta medio sonrisa. Tras un breve segundo, volvió a levantarla en un gesto altivo y digno de cara al resto, y caminó despacio con un aplomo refinado, para finalmente desdibujarse entre la multitud dejando un rastro de perfume inconfundible.

Publicado por Akroon

Ell va tornar lentament pels carrers de la ciutat vella, les llambordes humides per la pluja reflectien els pocs llums i donaven jocs de colors. Va arribar al portal i amb l'antiga clau va obrir-lo i començà a pujar pels graons de marbre gastats. Va posar el cava a la glaçonera i posar un cd del Madrigali Guerrieri e Amorose de Monteverdi al reproductor. Va encendre un cigarret havà, prim i llarg, i va obrir la finestra. Va deixar que la música l'anés omplint mentre el dolor de la seva galta s'anava esvaint. Feia més d'una hora que ella li havia creuat la cara i encara li coïa. Recolzat sobre la barana va sentir com els seus passos repicaven sobre el terra al entrar al carreró, clac, clac, clac.
Poc després va sentir el pany de la porta i la seva veu;
- m'esperaves?
- sempre.
En sentir el pop del tap del cava es va girar i la va veure majestuosa, davant seu, amb la mirada felina i el mig somriure que abans també li havia regalat. Va agafar-li la copa de cava i va veure un parell de glops.
- No sé perquè encara m'esperes
- Jo tampoc- m'entre li baixava la cremallera del vestit.


...


Alyebard dijo...

E a joc de daus vos acompararé...
cerró el libro y saboreó la última calada al cigarrillo. Las copas con restos de cava le llevaron la vista a la espalda que yacia sobre su cama. La besó en la nuca por el puro placer de volver a oler su perfume. Ella ronroneó en ese espacio/tiempo de la vigilia. Mañana seria otro día...
6 de mayo de 2009 11:55
Akroon dijo...

ALYEBARD: I què en puc dir jo d'això?

Segurament demà, ella el segueixi abofetejant en públic si cal...
6 de mayo de 2009 20:29
Alyebard dijo...

...I ell encantat mentre tingui les seves nits :P
18 de mayo de 2009 17:49
Akroon dijo...

ALYEBARD: Un joc perfecte...!

PER A AKROON, que m'avicià a això dels blogs. Visteu els seu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada