dimarts, 2 de juny de 2009

Exibicionistes?


Els que escrivim en un blog som uns exhibicionistes? Necessitem ensenyar que duem a dins perquè sí o es més un acte de neteja interior, d'abocar tota la porqueria, totes les pors, totes les fòbies que tenim a dins?
O es el petit refugi dels que no ens atrevim a fer el salt a la gran literatura. De fet, la por al full en blanc ( pantalla en blanc en aquest cas) és el que m'ha impedit escriure durant uns dies. Un bloqueig melangiós, en que les idees s'apilonen unes sobre altres, sense que es pugui recollir-ne el fil o la trama argumental. Un garbuix d'imatges i de idees que quan et poses davant del teclat desapareixen o no les consideres prou bones per a ensenyar-les a qui ( qui?) les llegeix.
Ja fa dies que tinc la sensació que escric per a mi mateix ja que els "suposats" seguidors del blog no posen cap comentari. Els comentaris alimenten la fera. Doneu-la de menjar. Que no us faci vergonya, aquí NO hi ha cap cartell que hi posi prohibit d'alimentar al mico

9 comentaris:

  1. El què escrivim és el tot de nosaltres i el res de nosaltres mateixos. Som el què vivim i el què escrivim. La manera de com escrivim ens fa alliberar tot el que duem a dins, hem dut a dins o percibim que durem a dins durant molt de temps, poc o d'aquí un temps llunyà.
    Som el resultat del què escrivim. Com un guió. Amb fi o sense.
    i de refugis n'hi ha molts, un ho pot ser el blog, però crec que és alguna cosa més que això. Jo m'atreviria a dir que és com la teva segona casa. Teva, amb invitats.



    an|na

    ResponElimina
  2. An|na Ja que el defineixes com a una segona casa; hi tens les portes obertes sempre. M'agrada la definició que fas de la necessitat d'escriure com a element de (de)construcció de nosaltres mateixos. És una visió sobre el fet d'escriure que no havia vist. Gràcies.

    ResponElimina
  3. ola. jo no se si soc exhibicionista o que, escric xk m'agrada. m'hi trobo a gust, en certa manera reconforta saber que la gent s'ho llegeix i et deixa un comentari sobre el que has escrit. A vegades, hi deixes coses que vols buidar del teu interior i no saps com fer-ho, a vegades acceptes consells d'aquells que menys et coneixen, i es + facil explicar-ho (publicamnt) x aqui que amb algun bon amic/amiga. no ho se...

    suposo q cadascu tindrà les sves raons.
    (aquí està la mva petita col.laboració)

    ResponElimina
  4. ele* Benvinguda, gràcies per la teva col·laboració. Sí, a vegades sempre és millor escriure que llençar una grapadora sobre el cap d'algú. I, sí, reconforta molt :)

    ResponElimina
  5. yo crec que dona igual si te expreses de forma mes literaria o no,lo que importa crec yo esque s'antenga y que hu senteixes aixina.Avoltes tanta palabreria no es bona perque acabes sin entendre res per molt bé escrit que estiga.

    Pense que el blog es una válvula de escape,per desfernos de lo que nos fa mal dins o de alguna cosa que nos fatja sentir be,esta clar que cuant ya se impliquen amics es algo dificil perque en de veres fas un diari per internet per a que ningu et conega y per a tindre tota la llibertat que uns altres llocs no tens.Pero aun aixina segueixes en ell.Yo dic que els amigs que es molesten per algo que escrigues en de veres no son tan amics (depen com hu digas y que siga) pero anem pense que els amics de deveres no se van a enfadar y que si et compendran.

    Nosé si s'antendra lo que vull dir perque me explique fatal,pero bueno :_)

    un abraç ^^

    ResponElimina
  6. annna Hola triple n, t'expliques molt bé, cert és una vàlvula i un abocador d'escombraries i un raconet per escriure-hi el que em passi pel cap. Merci per passar-te. Molt bones fotos

    ResponElimina
  7. Tot s'acaba aprenent en aquesta vida, i el que no ho hauràs fet d'una manera indirectament, inconscient.
    Les gràcies no em corresponent, un petó i a seguir escrivint,a seguir construÏn-te, fen-te, desfen-te,.. que és genial això de literatura!

    un petó!

    ResponElimina
  8. Perdó per les meves falten d'ortografia! HAHA

    ResponElimina
  9. Perdonada :-*, de petit fa milers d'anys em van ensenyar a donar les gràcies ;-)

    ResponElimina