dilluns, 7 de juny del 2010

370 anys


Fa 370 anys, un grapat de segadors van entrar a la ciutat de Barcelona i es van esvalotar de tal manera que van acabar matant el virrei, alliberant als Diputats del General presos i iniciant una revolta que portà a la Guerra dels Segadors. Si "Això" on vivim fos un país normal, avui faríem festa oficial i ja hi hauria una comissió preparant un gran congrés o una d'aquestes patums que es munten quant es vol celebra alguna cosa. Recordeu la festa que van fer a França pel dos cents anys de la seva revolució. No podríem fer un sarau semblant? No. Aquí passarem de puntetes, com l'aniversari de la Generalitat (650 anys) o  la mort de Martí L'Humà, l'últim Rei del casal de Barcelona. (600 anys el passat 31 de maig) Algú ha vist alguna cosa?
La raó de que es revoltessin els segador queda clar a l'antiga lletra del romanç de guerra que amb el temps ( i arreglant la lletra) s'ha convertit amb el nostre himne nacional ( amb permís del TC)

Ai ditxosa Catalunya qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d'Olivar sempre li burxa l'aurella:
"Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra."
Contra de los catalans ja ho veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes,
n'han cremada una iglésia que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles, los calzes i les patenes
i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deia,
mataren un cavaller a la porta de l'iglésia,
Don Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra;
a presencia dels seus pares deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei del mal que aquells soldats feien:
"Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre."



A vista de tot això s'és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres,
entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha ja n'han morta la primera;
en mataren el virrei a l'entrant de la galera;
mataren els diputats i els jutges de l'audiència.
Anaren a la presó, donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir amb la mà dreta i esquerra:
"On es vostre capità a on és la vostra bandera?"
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:
"Aquí és nostre capità, aquí és nostre bandera.
A les armes, catalans, que us han declarat la guerra."



Si les maquinacions franceses ( oh!, grans veïns), la mort per enverinament de Pau Claris i que després de dotze anys la gent ja n'estava farta de guerra i ocupació francesa, i que el Rei de Castella oferí el perdó, l'indult i respectar altre cop les Constitucions i altres lleis de Catalunya, ara potser seria festa més grossa i prepararíem el 375 aniversari de la República Catalana i per a mostra una bonica moneda.


 Anvers, Escut de Catalunya, flanqueig sigles V R llegenda "Principa(tus) Catalon(i)a". Revers, el tradicional de les monedes catalanes de la Creu i les Rodones. Amb l'escut de Vic al centre de la creu.  1641 llegenda " Civi(tas) Vicus". Encunyada a Vic.

Per contra ens van fotre el Rosselló, l'Alta Cerdanya, El Capcir i el Fenollès. 
Es que és dilluns i somniar no costa res, avui seria pont :D.
 

2 comentaris:

  1. Excel.lent article Aly! Quines monedes més boniques! No les havia vist, i si les havia vist no ho recordava...

    ResponElimina
  2. Ada Gràcies Ada, si algun dia et deixes caure per una numismàtica trobaràs monedes catalanes, valencianes i balears fins a 1714-1707-1715 i eren ben boniques. I ahir volia fer pont :D. Com va el tractament per espesseir la veu? ;-)

    ResponElimina