divendres, 18 de juny de 2010



Crida, que t’han caigut damunt
totes les lloses de la tarda
i tota l’arena victoriosa
dels exèrcits contra tu.
Obre els ulls i rebel•la’t, 
que se t’acaba l’aire 
de les flors de pomera. 
Alça les mans, defensa’t
del rosec de la nit

Olga Xirinacs

2 comentaris:

  1. Doncs m'han vingut ganes de cridar.. Sí..

    ResponElimina
  2. Clara: Si, que n'hi ha per cridar segons quins dies. Ja veig que t'he encantat Florència

    ResponElimina