Crida, que t’han caigut damunt
totes les lloses de la tarda
i tota l’arena victoriosa
dels exèrcits contra tu.
Obre els ulls i rebel•la’t,
que se t’acaba l’aire
de les flors de pomera.
Alça les mans, defensa’t
del rosec de la nit
Olga Xirinacs
Doncs m'han vingut ganes de cridar.. Sí..
ResponEliminaClara: Si, que n'hi ha per cridar segons quins dies. Ja veig que t'he encantat Florència
ResponElimina