dimecres, 26 de gener de 2011

Les caixes o la darrera baixada de pantalons


Article 120. Caixes d’estalvis

1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya."
Del que queda de l'Estatut de Catalunya després de passar pel TC.

A qui feien nosa les caixes? Qui no podia ficar-hi la mà? Perquè un model que funciona s'ha de canviar? Que no sabeu allò de Funciona? No ho toquis!
Sabeu que si es tira (que es tirarà) endavant el pla del Banc d'Espanya de bancaritzar-les; la única competència que li quedarà a la Generalitat serà la d'inscriure la nova fundació en el registre de fundacions. Als atacs a la llengua i a la cultura ja hi estem, malauradament, acostumats. Els veiem venir d'una hora lluny; però si algun dia volem ser un país viable i independent necessitem un sistema financer que funcioni. 
Que els mercats internacionals puguin qualificar com a AA+. Igual que una xarxa de transports que funcioni (hola RENFE i ADIF) i un hub aeri internacional. (Hola AENA) i un port de mercaderies actiu (Hola Port de Barcelona) 
S'admeten apostes; quan ja no ens puguin munyir més; llavors ens donaran la independència i serem una república bananera.  Jo no vull això. 
Jo vull un país que funcioni i que no tingui una paparra i una sangonera enganxada xuclant. Sabeu que hi ha estudis econòmics i socials  fets per gent seriosa que preveuen una Catalunya independent viable econòmica i socialment? A que esperem? A no poder pagar el preu del pa com a Tunísia?


16 comentaris:

  1. Segur que una Catalunya independent és viable...però creuen els espanyols que és viable una Espanya sense Catalunya?

    Em penso que no.
    El pastís és massa sucós per deixar-lo escapar.

    ResponElimina
  2. Fa molt de temps que em pregunto exactament el mateix que tu... a què coi esperem???

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Ja només manca que fotin enlaire el dret civil català i ja s'ho hauran carregat tot, la llengua, la cultura, l'economia i la societat.

    ResponElimina
  4. Aquells que ja fa temps que ho hem vist a venir tot això (o que sempre ho hem vist, de fet) ens produeix un sentiment, per una banda d'alegria en veure que cada vegada som més, i per l'altra de malícia per seguir sense entendre com li ha costat tant a alguns entendre-ho... oi, President Pujol?

    Marxem d'una vegada???

    ResponElimina
  5. Totalment amb el comentari de La meva maleta!

    ResponElimina
  6. Fins a quan aquest constant puja-baixa de pantalons?

    Fins a quan aquest voler explicar/parlar/negociar amb gent que no vol fer cap d'aquestes tres coses?

    Quan direm prou?

    ResponElimina
  7. SIGUEM FRANCS,SI CATALUNYA CAIXA,HAGUES FET BE LA SEVA TASCA,EN LLOC DE CONVERTIRSE EN LA BOTA DE SAN FARRIOL PER ELS "SOCIATES"ARA ES PODRIA SALVAR.
    D'ON COI POT TREURE LA GENERALITAT ELS MIL MIL-LIONS PER SANEJAR? QUANT EL POBRE CASTELLS VA ANAR A PIDOLAR AL JAPO,LI VAN FOTRE LA GRAN BUTIFARRA.....
    ENDAVANT AMB L'INDEPENDENCIA!!!!!
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  8. Ens necessiten, Waw, d'aquí que ens vulguin fer tant de mal. És un odi tant gran el que senten per nosaltres que no te mida. No saben què més inventar-se! No puc sofrir-ho. I penso com la Carme, ei! Maleta!.

    Molt ben esplicat, Waw. I és que a mi tot el que siguin noms i números, i bancs i caixes, em costen. Igual que les injustícies. No les puc "tragar". A mi m'harien d'engarjolar de la ràbia que em noto per dins quan passen coses com aquestes. No les entenc... No. Mai!

    ResponElimina
  9. Que queda de l'esperit de la mani de juliol? On som tots aquells que demanàvem la independència? Semblava que allò era el germen d'alguna cosa, semblava que la nostra indignació obriria els ulls als nostres polítics, però , que va! Som com les víctimes de la violència domèstica : ens fan mal, ens peguen, ens humilien... però seguim a casa amb el maltractador.

    ResponElimina
  10. Abans un estat anorèxic que un estat federal!
    Prefereixen privatitzar abans que traspassar. És Espanya.

    ResponElimina
  11. La caixa ja s'ha transformat en banc, quan les barbes del teu vei vegis pelar posa les teves a remullar...
    el problema de la independència es que la burguesia catalana, en el fons, no la vol.
    Els hi va be poder donar la culpa a Madrid mentres el Felix Millet els hi consegueix diners pels seus partits...saben que si hi hagués independencia sels hi acabaria el xollo i prefereixen seguir sent espanyols...

    ResponElimina
  12. Alea jacta es, no ho diuen així? Quan sabrem qui s'ha fet d'or, sabrem a qui interessa....

    ResponElimina
  13. La meva maleta: Tota la raó! Però ja seria hora que aprenguin a pescar, com diu la dita: dona un peix i li soluciones la gana avui, ensenya'l a pescar i li soluciones la gana de demà. Que aviat ja no ens podran treure més suc sense matar la vaca.
    Sànset: No ho se? potser una bona sotragada? On és el 10-J?
    El Sr. Porquet: No els donis males idees, que amb els vents uniformistes que tornen a bufar!
    Tirantlobloc: Molta raó, però les declaracions del President Pujol han fet obrir els ulls a totes les tietes i iaies de Catalunya.
    Òscar: Espero que més aviat que tard i en vida vostre que diuen.
    Jugant amb BCN: Benvingut, Algun dia es sabran les raons fosques de les fusions de les caixes, espero que abans que saber la veritat sobre l'assessinat de JFK
    Mortadel·la: Suposo que esperen munyir-nos una mica més. I amb un somriure la revolta ;)
    llum: Benvinguda, no ho sé, però crec que hi ha un abans i un després. Espero que el temps ens doni la raó. De fet, tot va començar amb un caos de Renfe i de FECSA-Endesa...La solució al maltracte. Plantar-li cara i fer-los fora de casa. Bon símil!
    Josep: anorexic? no que tornaran a engruixir-lo. I sí Spain is different :(
    Sr. Tinc: :D i punt. A per una altra cosa.
    Aris: Espero que aviat ens quedem sense aquest tipus de burgesia. La jugada de La Caixa se m'escapa. No sóc economista, però segur que la Caixa no hi perd, de fet no perd mai.
    zel: Tota la raó, Cui prodest? a qui beneficia? Sí que la sabien llarga els romans.

    ResponElimina
  14. Això de Funciona? No ho toquis! és molta veritat, no ho havia sentit mai. Les persones, per desgràcia, sembla que només valorem allò nou pel nou.

    ResponElimina
  15. Tots savem a qui interessava aquest canvi, però a mises dites, ja ens ho podrem menjar amb patates. Fem tard, i sempre anem al vagó de cua. A aquest pas podrem parlar cent anys més d'allò que ens convé o no, però mai serem independents, perquè ara ja saven, ells els d'allí de l'Ebre, que perro ladrador poco mordedor, i últimamnet sols bordem, però no fem res més.
    Sí, ja sé que mossegar fa una mica de por, però si mirem al magreb, sabrem el què cal fer, però... qui té nassos?


    Perdona el to, però tens raó en que ens han tret tantes coses, que ja no ens queda gaire lloc on mirar i dir: sí, això és típic català!
    i d'aquí un temps, TV3 serà un fet paradoxal.

    ens estan fotent el llit, i nosaltres fent la becaina!

    ResponElimina