dilluns, 28 de febrer del 2011

Quan més curt ens lliguen...




Dedicat als meus amics del Sud


La manera correcte de penjar-los








El cant dels Maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull.
Polimenteu fustes,
i emblanquineu murs,
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets.
Aclariu la gola
amb vi moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos en l'aigua
i els amos al clot.
I si no l'empara
el Nostre Senyor,
tallarem la cua
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en el mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen
més perill tindran,

passeu-me la bota
i seguiu tocant.


10 comentaris:

  1. Llàstima que el meu grup de teatre ja no fa "De la nit a la mañana" per a l'aniversari de la batalla d'Almansa...t'havera encantat!

    ResponElimina
  2. Som una nació esquinçada... què hem fet malament?

    ResponElimina
  3. A poc a poc l'anirem reconstruint, que no falten les forces per a lluitar tots plegats!!!

    ResponElimina
  4. Jeje M'encanta aquest post!

    I aquest ninot, a la foguera!!! :)

    ResponElimina
  5. això es feia amb el segells del Franco i cia...la gent els enganxava cap per avall

    ResponElimina
  6. Alyebard... ets un perill, acabes de desfermar les meves ires més profundes!!! Desperta ferro!!

    ResponElimina
  7. Quant més curts ens lliguen, més ganes de mossegar tenim!
    Apa, de cap per avall, per dolent!

    ResponElimina
  8. Jpmerch:No era la meva intenció. Només recordar-vos que encara pensem en vosaltres des del nord
    Theresia:M'hagués encantat veure-us.Quan el mal ve d'Almansa...
    tirantlobloc : La resposta a la teva pregunta donaria per una tesi doctoral o per una tarda xerrant davant d'unes cerveses.
    :Iris: No defalliu, que si acaben amb vosaltres darrera venim nosaltres.
    Guspira: Gràcies. A la foguera tots!
    Aris: Veig que la tradició de penjar-los cap per avall no s'ha perdut mai!
    El Sr. Porquet: Perill? Via fora so metent. Sant Jordi!,Sant Jordi!
    La meva maleta: Cert!, cap per avall tots!

    ResponElimina
  9. És curiós com aquesta és una de les músiques que més m'emocionen. Si fóssim un país normal Al Tall seria un dels grups de referència en tots els estils!

    ResponElimina