dissabte, 5 de març de 2011

Lluna nova


Hi ha lluna nova, i l'ànima esta tova com el fang que treballen les ceramistes. Però més que parlar-vos de la fira realitzada quan estava sense cobertura us parlaré que aquesta ànima tova a vegades es troba donant consell de com superar el dia a dia amb la fermesa del diamant. 
Potser són les hores de donar voltes al sentit de la vida. Potser perquè en els temps que corren tots som candidats a ser auto esbudellats sobre el divan d'un terapeuta, o que un metge que no te prou temps per a visitar-te et receptaria tot de pastilles de colors quan potser una conversa en un bar davant d'un suïs a vesar de nata faria prou per veure-ho tot millor.
Potser perquè amb un petit gest com demanar a algú - et trobes bé? fa que l'univers sencer recuperi l'equilibri.
Potser perquè com explica un de tants contes àrabs un emir va demanar una cosa que el fes sentir trist quan estava alegre i alegre quan estava trist. Els més savis del regne no sabien com fer-s'ho. Ja temien l'ira de l'emir i començaven a acceptar que potser acabarien tots al cadafal sota l'alfange del botxí. Però arribar un home d'un poble llunyà, vestia amb parracs i demanà ser rebut per l'emir. Al fer-lo passar a la sala del tron li allargà un farcellet - l'he encarregat al ferrer del poble, doncs sóc pobre i no podia comprar ni or ni joies per adornar-lo. L'emir va obrir el paquetet i trobà un anell de ferro ho hi havia inscrit: AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ.
Potser aviat tornarà a canviar la lluna...
Potser...

18 comentaris:

  1. La meva ha canviat de cop. Avui i de cop.
    I no vull l'Això També Passarà. M'espanta i molt.
    No ho vull. No sé si m'explico. Estic des inspirada per fer-ho millor. M'entens? Si?

    ResponElimina
  2. Esric en l'apartat ETIQUETES DE COMENTARIS

    Llàgrimers/Pors

    ResponElimina
  3. Coneixia aquest conte. És genial. Ja ho deia també Heràclit: tot passa...no ho hauríem d'oblidar mai. Abraçades!

    ResponElimina
  4. És veritat que tot passa, però sempre s'endu un tros nostre que ens fa més petits i febles. Crec que és millor que siguem nosaltres mateixos els que traiem fora allò que ens fa mal.

    ResponElimina
  5. molt bon conte, tot passa, fins i tot els mals moments...lluna plena, auuuuu!

    ResponElimina
  6. Habitem en els cicles, anem de l’alegria a la tristesa, del dolor al plaer, perquè som vius. Si tot fos estàtic, seríem com les pedres. Tot passa, no... tot flueix. Ens passem la vida aprenent a navegar aquest corrent. Almenys jo ja no em deixo arrossegar tan fàcilment.
    El que és segur és que la lluna començarà a créixer... (ja saps, allargarà la seva mà blanca ;-D )

    ResponElimina
  7. Passo a veure els amics de veritat de la nostra Mortadel·la. I a deixar un petó.

    ResponElimina
  8. Completament d'acord amb l'Hiniare...per sort la llei dels cicles és la mateixa per les bones èpoques que per les dolentes :-)

    ResponElimina
  9. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. http://www.youtube.com/watch?v=3yPfrpWyCF8&feature=related

    ResponElimina
  11. http://www.youtube.com/watch?v=PPx1fL23jNU

    ResponElimina
  12. Només dir-te que si cal t'empastifis amb un bon suís o amb el que et plagui. Potser no hi ha manera de fer fugir les pors i les males llunes, però sí calmar-les i atenuar-les.

    I sí, tot passa, però mentrestant, amb un suís, amb una xerrada, amb una melodia, amb el que sigui, podem fer més portable aquest moment angoixant.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Mortadel·la: Aquests ànims, amunt!
    vida: Tot és canvi i tot és immutable. Tots tenim una roda que girar fins arribar al punt d'inici.
    Jpmerch: Llavors quan ens prenen part de nosaltres mateixos és quan ens em de dir El que no em mata em fa més fort

    ResponElimina
  14. hiniare: Cert, tot té el seu cicle, i tens raó a vegades és més fàcil deixar-se portar que nedar contra la corrent. Sort que la lluna creix i estirarà la seva mà blanca ;-)
    Theresia Kalogeropoulos : I a mi! i ha un gran transfons de saviesa en els contes i les llegendes.
    zel: Gràcies pel petó. Em faràs posar vermell
    La meva maleta: Tot té el seu moment, però quan t'agafa de baixada, costa.

    ResponElimina
  15. Leb: fet!
    Mortadel·la: Moltes gràcies, és una cançó que m'encanta. Lascia ch'io pianga
    mia cruda sorte
    el Llach hi ha dies que em costa més.
    El Sr. Porquet: Una abraçada! i està convidat a un Suís quan vulgui.

    ResponElimina
  16. http://www.youtube.com/watch?v=Z6dwlBvJkhA&feature=player_embedded#at=140

    ResponElimina