dilluns, 14 de març de 2011

Troballa sota la pluja -Senod-

Sant Ferran sota setge 1811

Aquest cap de setmana m'ha tocat firejar per la Fira de Figueres, com a brillant idea aquest any se'ls va acudir de fer-la dins el Castell de Sant Ferran
I com que no ha parat de ploure, servidor que és curiós de mena, en veure que la gent preferia quedar-se a casa en comptes de remullar-se fins els calçotets per anar a a la fira va anar a fer una ullada pel recinte del castell. 
En una de les sales habilitades per a exposicions, es va trobar una exposició de quadres prou ufanosa i una saleta tancada per unes portes de vidre que és la seu social d'Amics del Castell de Sant Ferran, ves, com si es poguessin tenir prous amics al facebook que s'han de fer amics d'una fortalesa del XVIII. 
La troballa entre els vidres va ser un quadre entre armadures i ninots disfressats de granaders i de Voluntaris del 1er Regiment de Catalunya. En el quadre, un poema de Núria Esponellà que em va encantar i vaig fotografiar. Com que la foto ha quedat un pel borrosa pels vidres us el transcric.
Bacchantin-MICHAEL MASCHKA

 
Senod
“com devia patir Adam quan li foteren la costella”
                                                           - Josep Carner “La creació d’Eva”

Ego sum
Sóc només una dona i una veu
Que cavalca l’albada cada dia
I serveix la memòria del present.
Jo sóc del mar perquè em salo la pell
I duc saba d’auró dins les pupil·les,
Sóc amant d’una cala amb una ermita
I un ombradís que calma pensaments.
Sóc dona enmig el bosc i enmig l’asfalt,
Que s’emmiralla als ulls que li prepares
I necessita perpetrar l’amor
en nits desangelades.
No enyoro cap passat llevat del meu
Ni faig prediccions de l’esperança.
Jo volo dins el fum dels sentiments
I em dissipo a la mar de les paraules.
Sóc només una dona i ara et vull,
no vull el cos, no el to ni la mesura,
si estimo, vaig endins com una llança.
T’ho demanaré tot: el cor de l’ànima,
Però, em reservaré, perquè només
Vull ser el meu propi cor i aprendre’m sempre.
                     - Núria Esponellà

Veieu com a vegades que no vingui ningú a una fira té els seus premis?
L'altre premi és que em vaig firar el llibre "El Castell de Sant Ferran de Figueres" de Pere Buixeda. I la visió dels quadres de Salvador Torres. Heu vist quins cels de tempesta que té l'Empordà?
Obra de Salvador Torres by Alyebard
Llàstima de foto feta amb el mòbil, que no fa honor a la bellesa dels quadres.

12 comentaris:

  1. L'Eva del quadre ben val una costella, fins i tot dues.

    ResponElimina
  2. Aquesta fira va valer molt la pena! Genials descobriments i bones reflexions. La foto... bé, podríem anar millorant el mòbil, no? ;p

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. I aquesta noia de Figueres tan maca, anava aixi de lleugera?...vaja vaja
    Doncs un cop hi havia aquest castell una trobada de corals d'europa i per aquelles coincidencies de la vida vaig acabar escoltant-les a totes i fins i tot em van donar un xupito. Vaig quedar enamorat de Figueres.

    ResponElimina
  5. Jpmerch: I tant, i una bona copa de vi; que és una bacant!
    El Sr. Porquet:És que era el de la feina, i com que no hi ha diners...Faci una escapada i vagi a veure'ls.
    Aris: Que jo sàpiga encara no les deixen anar així! És per ambientar el poema.Què millor que una dona nua i el vi de l'Empordà.
    Doncs quina sort, em pensava que em diria que hi va fer la mili ;)

    ResponElimina
  6. M'has fet gràcia amb la resposta que li has donat a l'Aris, Ets divertit, Wawi. Millor que vingui poca gent a la fira, no? Sempre tens temps per conèixer coses.

    Petonets!

    ResponElimina
  7. per cert, aquest castell es on tenien al Tejero?

    ResponElimina
  8. Mortadel·la: És que els homes com que no ens podem explicar els parts ens expliquem la mili. Sí vaig aprofitar per fer d'Indiana Jones.
    Aris: Sí, aquí és on tenien a cos de rei al Tejero.

    ResponElimina
  9. No sabia que l'Eva vivia a Figueres! Feia de guia del Castell de Sant Ferran? I en Tejero, va anar a la fira?

    No entenc res... ;-)

    ResponElimina
  10. tirantlobloc: Si arriba a aparèixer aquesta bacant a la fira us quedeu sense entrada al blog i jo em quedo al Paradís :P

    ResponElimina
  11. Tens raó... si. Tota. Jo tampoc ho entenc. EM passa igual que en TiRurÍ... però per comentar que no quedi.

    ResponElimina
  12. No hi he estat mai al Castell de Sant Ferran, i ara que l'he vist, quina passada, no?
    Fa molta patxoca la noia aquesta... però ara em fa patir per si es refreda! Amb aquests cels de tempesta de l'Empordà...
    Els versos, també m'han agradat...

    ResponElimina