divendres, 27 de maig de 2011

Alyebard al paradís dels hippies - II-

quissoflauta

Com que una imatge val més que mil paraules, podeu comprovar que al paradís dels hippies estava permesa l'entrada d'animals, tot i ser una fira d'alimentació.
Uns trenta segons després de fer la foto, un dels quissos va estampar el seu nas a la filera dels formatges. L'esbroncada de la mestressa va ser monumental, i amb raó. Però per tota resposta va obtenir un -tia, quin mal rotllo.
No tinc res en contra de la gent que opta per consumir productes orgànics i els seus productors. Doncs n'hi ha de molt professionals, com Olicatessen, que acaben de guanyar un altre premi (felicitats nois!) o el celler Partida Creus que em van acollir sota la seva protecció durant tots els dies i esmorzàvem bon formatge i bon vi (Grazzie tante!).  Sempre acompanyat de bones xerrades. Això és part de les coses bones de les fires. Després venen els moments zen, en que si no el practiqués, més d'un quissoflauta seria decapitat.
Moment zen 1) Faig un kit-kat i aprofito per que em toqui el sol. Estar-se moltes hores dins d'un pavelló amb llum artificial acaba emprenyant. Així que estic amb l'esquena estintolada contra un columna, fumant, amb els ull clucs i gaudint del sol. De cop sento una ombre davant meu i obro els ulls. -tiu, tens un cigarru. -Sí- (Si vols tabac, treballa), i em quedo tan ample, amb els ulls semi oberts, però no s'aparta del sol, no ha pescat la ironia. - tiu, tens un cigarru. Estic per dir-li que faré com Diògenes, que si s'aparta del meu sol li en dono un, però no crec que el seu sistema neuronal doni per gaire, així que li dono i marxa. Continuo parant el sol.( Merda, una altra fira de hippis i m'he tornat a deixar la katana a casa)
Moment zen 2) Sóc fen un altre kit-kat, acompanyat d'un cafè de cultiu solidari que te gust d'aigua tenyida, però a la fira no hi ha altre cosa. S'acosta una de les poques quissoflautes que està bona, uns vint-i-tants, el cabell net, doncs es deu haver dutxat aquest darrers dies i uns pits petits marcant mugrons com si fossin banyes de toro. No sé perquè totes les quissoflautes van desmamellades sense sostenidor; que amb vint anyets fa goig, però amb cinquanta les porten arrossegant per terra. - Fem una xerrada- i m'allarga un fulletó, - a la sala 2, parlarà el Dr. Weisshestein (ah, l'he de conèixer?) serà sobre crudiveganisme ( a tu et menjava crua!) - gràcies, molt interessant però he de tornar a l'estand ( t'ho feia aquí sobre la barra del bar, però per més quissoflautes que sigeu queda lleig). Així que torno cap a dins i meditant que per tenir un cul tan ben fet no es pot sobreviure només menjant verdura crua i fruita. Per mi que quan torna a casa del papà els diumenges li donen filet mignon. És tant bonic ser quissoflauta amb la pasta del papà, i quan acabi ESADE-ADA-EADE i demés sigles es tornarà una cabrona com el meu no- mànager. I segur que ara és a la plaça Catalunya! A pencar des de les 5 del matí els fotia jo!

6 comentaris:

  1. Sóc consumidor de productes ecològics, però després del que ha passat a Alemanya, si és veritat que s'ha degut als cogombres ecològics, ja no sé què puc menjar.
    Li vas preguntar el nom a la noia? Ho dic per la dedicatòria del llibre de poesia.

    ResponElimina
  2. Jo em cultivo les meves maduixes i els meus tomàquets, si tingues un hort m'ho cultivaria tot...
    Però també odio els quisoflautes!
    tu havies vist una serie que es deia "Els Joves"? Es que sortia un quisoflauta que era massa, sempre deia: tio, que fort!
    A you tube deu estar com The young ones

    ResponElimina
  3. ... i com va acabar el tema amb la quissuflauta? Hi haurà una tercera part del relat?

    ResponElimina
  4. Jpmerch: Això d'Alemanya és una vertadera putada pel sector. Una recomanació bàsica, renteu o peleu sempre les verdures ( siguin ecològiques o no) si ho haguessin fet no hauria passat!. Desconec el nom de la quissoflauta, la dedicatòria del llibre seria per una altre persona. Ella ja sap qui és. ;-)
    Aris: Jo si pogués també tindria el meu propi hort. No vegis com enyoro els gustos de la meva infantesa amb la collita de l'hort del meu avi. Sí!, sóc un gran fan dels Joves.
    En Neil també deia: tiu quin mal karma! Tots eren brutals: El punky, el Mod, l'anarco i les llenties!!!
    tirantlobloc: Hi haurà tercera part, però amb altres situacions, no va passar de pecat de pensament, no d'obra :D

    ResponElimina
  5. Doncs si això és el paradís dels hippys, no vull imaginar l'infern.

    ResponElimina
  6. Sònia: Però si ells s'ho passen teta, xerrades, tallers, bongos, amulets...L'infern seria anar amb coll i corbata i llevar-se a les cinc per anar a treballar. Em sembla que al final em faré quissoflauta i m'aniré a dormir sota una olivera ;-)

    ResponElimina