Juicy Salif

JUICY SALIF, Philippe Starck 1990

Proposta de Relats Conjunts

- Què en fem d'aquesta andròmina?

- Desa'l a la capsa de la cuina, rei. -estem fen mudança, i el que no sap el meu marit és que no me'n penso despendre d'això. 

És l'única cosa que em lliga a ell.
A l'estirar la ma per agafar-lo, allà al super, les nostres mans es van tocar. Se'm va eriçar el cabell de la nuca, i encara no l'havia vist, només era una ombra a tocar meu, amb els carretons plens de menjar a tocar.

- Ei, no em recordes? va dir-me.  I tant que el recordava, era ell, l'empollon de l'institut, a qui ninguna de nosaltres feia cas. Totes anàvem boges pel que ara és el meu home.

-Sí, com has canviat!- sens les ulleres, sense grans, amb vestit car.

-Tu tampoc has canviat, estàs igual de guapa! - És afalagador que t'hi trobin, i més quan el que tens a casa arriba i et demana que hi ha per sopar i que li portis una cervesa.

-Queda-te'l tu, ja en vindré a buscar un altre dia -És el darrer que queda.

Li accepto la proposta i anem junts cap a la caixa, que si es va graduar en una bona universitat, que si ara treballa aprop, que si... ja ni me l'escoltava.

En veure que anava a peu es va oferir a portar-me a casa en cotxe. Al arribar li vaig oferir un cafè, o una cervesa - Per què no l'estrenes, tens llimones i fa calor.

Vaig agafar les llimones i ell les anava tallant i jo esprement a consciència. El suc regalima entre les meves mans i ell en un gest sobtat l'agafa i em xucla el dit.

De cop dubta - Perdona, no ho havia d'haver fet, perdona. Ara marxo-  No li vaig donar temps a reaccionar, la meva llengua ja era dins la seva boca, els dos caient a terra, regirant-nos la roba. El vaig cavalcar, el premia amb les mans sobre les espatlles. No recordo haver tingut millor orgasme. No ens em vist mai més. M'estimo a l'inútil del meu home, però l'espremedor presidirà la cuina de la nova casa, com ha fet en aquesta des d'aquell dia.