dimarts, 31 de maig del 2011

Juicy Salif


JUICY SALIF, Philippe Starck 1990


Proposta de Relats Conjunts

- Què en fem d'aquesta andròmina?
- Desa'l a la capsa de la cuina, rei. -estem fen mudança, i el que no sap el meu marit és que no me'n penso despendre d'això. 
És l'única cosa que em lliga a ell.
A l'estirar la ma per agafar-lo, allà al super, les nostres mans es van tocar. Se'm va eriçar el cabell de la nuca, i encara no l'havia vist, només era una ombra a tocar meu, amb els carretons plens de menjar a tocar.
- Ei, no em recordes? va dir-me.  I tant que el recordava, era ell, l'empollon de l'institut, a qui ninguna de nosaltres feia cas. Totes anàvem boges pel que ara és el meu home.
-Sí, com has canviat!- sens les ulleres, sense grans, amb vestit car.
-Tu tampoc has canviat, estàs igual de guapa! - És afalagador que t'hi trobin, i més quan el que tens a casa arriba i et demana que hi ha per sopar i que li portis una cervesa.
-Queda-te'l tu, ja en vindré a buscar un altre dia -És el darrer que queda.
Li accepto la proposta i anem junts cap a la caixa, que si es va graduar en una bona universitat, que si ara treballa aprop, que si... ja ni me l'escoltava.
En veure que anava a peu es va oferir a portar-me a casa en cotxe. Al arribar li vaig oferir un cafè, o una cervesa - Per què no l'estrenes, tens llimones i fa calor.
Vaig agafar les llimones i ell les anava tallant i jo esprement a consciència. El suc regalima entre les meves mans i ell en un gest sobtat l'agafa i em xucla el dit.
De cop dubta - Perdona, no ho havia d'haver fet, perdona. Ara marxo-  No li vaig donar temps a reaccionar, la meva llengua ja era dins la seva boca, els dos caient a terra, regirant-nos la roba. El vaig cavalcar, el premia amb les mans sobre les espatlles. No recordo haver tingut millor orgasme. No ens em vist mai més. M'estimo a l'inútil del meu home, però l'espremedor presidirà la cuina de la nova casa, com ha fet en aquesta des d'aquell dia.

24 comentaris:

  1. he he he es un exprimidor o un vibrador?
    molt bon conte...

    ResponElimina
  2. El record, intueixo que d'una nit d'estiu, presidint el dia a dia del matrimoni. Un record, això sí, no compartit :)

    M'ha agradat mooolt!

    ResponElimina
  3. Això sí que és treure tot el suc al tema!

    ResponElimina
  4. Ja se sap, hi ha records dels que no ens volem desprendre mai... i em sembla que aquest és un dels que val la pena conservar! Molt ben pensat, bon relat.

    ResponElimina
  5. Iep! Quina trobada més intensa,

    ResponElimina
  6. Compte! aquest estri té moltes cares, fa molta por veure'l convertit en objecte sexual.

    ResponElimina
  7. ui! Quines sucoses utilitats d'una andròmina d'aparença inútil.

    ResponElimina
  8. ... sempre és millor anar al supermercat que no pas comprar per internet!

    ResponElimina
  9. una història molt...sucosa ;)

    ResponElimina
  10. No, si ja ho deiem que feia aspecte de joguina. Apa, palplantat com un trofeu sucós, sí.

    ResponElimina
  11. Un relat darrere l'altre anem confirmat la multi-utilitat del trasto aquest. :-D

    ResponElimina
  12. un relat amb molt de suc! dona per a molt auest estrany espremedor!

    ResponElimina
  13. Apa tu!! És el segon relat que llegeixo (després del meu) en què l'espremedor és, efectivament, un espremedor! Enhorabona, m'ha encantat la idea... Al menys aquí l'espremedor és el bo de la pel·lícula!
    Gràcies pel teu comentari, per cert! I molt de gust!

    ResponElimina
  14. Jo crec que el marit olora alguna cosa i per això vol desprendre's del trasto.

    ResponElimina
  15. I a sobres de plantificar-li banyes i l’estri al bell mig de la cuina, titlla de "inútil" a l'infeliç del seu home! Aquesta noia és un pendó amb totes les de la llei! Perdoneu, però algú ho havia de dir...

    Bon relat, felicitacions

    ResponElimina
  16. Excel·lent conte. Compte amb el verb Haver, porta hac davant del participi ( sóc filòloga, ja ho sap ; ) )

    ResponElimina
  17. deu n'hi do el que hi ha més enllà d'un simple objecte! Segurament moltes de les andròmines que tenim per casa, en agafar-les, recordem algun lligam d'aquesta mena...

    ResponElimina
  18. Tinc l'exlicació: com que aquest fòtil sempre m'ha recordat una aranya a l'aguait buscant la seva presa, la xarxa que ha teixit us ha atrapat a tots. Vet aquí.
    Olga

    ResponElimina
  19. M'ha fet vibrar, la història, no en un segon sentit!

    ResponElimina
  20. A tots, moltes gràcies pels vostres comentaris. M'agradaria tenir més temps per a respondre-us un a un..

    ResponElimina
  21. Ha sigut un plaer llegir el teu relat...je je! :)

    ResponElimina
  22. Objectes com aquests que porten tan bons records sempre han de estar a la vista. Bon relat sense inhibicions. Felicitats

    ResponElimina
  23. Cal l'objecte per recordar-ho? no li va demanar el telèfon?

    Bona molt bona.

    ResponElimina