 |
| by Google |
Aprofitant que les neurones (les poques encara actives aquesta hora) fan reset, he sortit ha esmorzar una trista tassa de té.
Llavors faig la cigarreta al carrer. Surt una dona pel portal d'on hi ha el despatx i em demana com pot arribar a la Catedral.
Com que m'agafa amb els reflexos baixos, renuncio a: -fer-me passar per foraster,- dir-li que sóc de GRO i em prou feines ser arribar al despatx a BCN, - excusar-me i dir-li que he de tornar a treballar. Així que li demano si te gaires ganes de caminar o vol anar amb metro. Finalment li indico que anirà millor a peu, que gaudirà de l'acampada dels quissoflautes de plaça Catalunya i que un cop pugui arribar a Portal de l'Àngel el carrer li portarà directament al Pla de la Catedral.
Com que no m'ha deixat gaudir de la cigarreta, n'encenc una altre. Al poc, dues magrebines amb niqab em demanen on agafar el bus que porta a Balmes. Sorprès els dic que la cruïlla següent ja és Balmes i que llavors mirin si han d'agafar el bus o no segons vulguin anar. Em sorprenc per: - dues musulmanes s'han dirigit directament a un home (cosa infreqüent), - no baixa la mirada parlant - em parla amb català.
Llavors crec que el fet que el dia sigui gris fa que la meva corbata destaqui com el paraigües dels guies i tots els perduts per la ciutat acabaran vinguen a demanar-me coses. Torno a entrar al despatx, potser em vaig equivocar de feina, però crec que hauria de tenir molta paciència. Fer de guia ha de suposar molt d'esforç: repetir el lloc que visites, aguantar el que es pensa que ho sap tot, el que sempre arriba tard al bus, la iaia que demana on hi ha un bany cada vint minuts. Crec que ha de ser dur. I posats a demanar prefereixo que em facin de guia pel desert en un viatge privat que ser un pseudo-guia urbà que si te el dia girat odia als turistes i els quissoflautes. Als de dins del despatx no cal tenir el dia girat per odiar-los. S'ho treballen cada dia solets.
Jo abans atreia una mala cosa els “comercials al carrer” d’esglésies evangèliques i d’altres religions no identificades.
ResponEliminaAra ja no. Per tant, deu ser que ja no faig cara d’ovella escarriada. El pas dels anys, clar.
Veritablement...cada feina té la seva cosa.
ResponEliminaLlàstima que la (santa) paciència, no la venguin al Súper :-)
Salut
Consoli's!. Jo estic a una oficina d'atenció ciutadana, conegudes com SAC... doncs això: donant pel sac a la gent!
ResponEliminaDoncs ja saps... el proper dia mira de no dur cobata.
ResponEliminaPersonalment et diré que és una professió que m'apassiona, tant que el que haurien haver estat 3 mesos es van convertir en 12 anys de residència a Egipte.
ResponEliminaEs passen per tantes situacions gratificants com desesperants, portar a gent sempre comporta riscos perquè entre el mateix grup hi ha gustos molt diferents, i si a això afegim, terratrèmols, atemptats terroristes i invasions com ens va passar a l'Iraq una arriba a pensar que faig aquí?, però compensa, perquè no només es coneix a molta gent sinó que et dóna l'oportunitat d'obrir-te de ment, de conèixer un país des del seu interior i no des de l'estricament marcat en una ruta convencional.
Aixo si, sempre he pensat que estem fets d' un altra pasta els guias que estem a paissos arabs perquè quan tornem a casa sempre necessitem tornar a marxar dons no acabem de trobar el nostra lloc.
Albert, un somriure
Potser de guia turístic no, però i un punt d'informació d'aquells que la gent va a preguntar justament com s'arriba a algun lloc? Encara et trauries un sobresou, i potser no et farien tanta ràbia els que venen a preguntar com els que et trobes cada dia al despatx.
ResponEliminaJo també atrec als turistes i no porto corbata. Cada dos per tres em pregunten "Sagrada familia" "Catalunya?" etc.
ResponEliminaEl més bó va ser uns russos demanantme per l'ambaixada d'Estats Units. Per sort portava un gps i vaig quedar com un senyor. Però el gps se'm va trencar i ara no els hi podria dir, m'assembla que estava a l'Avinguda Pearson.
Mira, jo ahir vaig indicar a 3 persones el q estaven buscant. Arrossegar un cotxet et fa savi ;)
ResponEliminaUna de les poques coses bones —potser l'única— que té la prohibició de fumar als espais tancats, és que sempre trobes algú pel carrer a qui preguntar.
ResponEliminaAbans quan jo era jovenet cada dos per tres em se m'acostaven quissoflautes i no quissoflautes demanant-me si tenia paper, haixix, xocolata, ful, marihuana, fils de plàtan, tè de roca... qualsevol cosa que tingués a veure amb el fumar i els seus derivats psicotròpics.
ResponEliminaDeu ser que tenia cara de fumeta empedreït... no ho entenc, amb prou feines si he arrambat algun porret de joventut!
Òscar: d'aquests també me'n trobo, últimament corren molts mormons, i com que també duen corbata es pensen que tinc temps per a les seves tabarres. Les testimonis de jehovà ja ni s'atreveixen.
ResponEliminaLa meva maleta: L'haurien de vendre amb garrafes de 8 l. Sí, cada feina és un món.
Txisky: Això seu és IM PRESSIONANT.
marta: Realment és vocacional. La teva feina dona per a fer un llibre. I una sana enveja que treballis en el que t'agrada. Gràcies pel somriure. ;-)
Xexu Serà una opció a estudiar, i més amb la que ens caurà a sobre al sector (semi)públic. Però igual acabo sortint a la pàgina de successos.
ResponEliminaAris: Serà que devem fer pinta de buena gente , si mai t'ho tornen a demanar ara són a Reina Elisenda de Montcada, 23
Marta: Sí, et fa savi perquè mentre camines a ritme de cotxet tens temps per a fixar-te amb les coses. En especial als cabr**s que aparquen a les rampes i als passos de vianants i no et deixen baixar el cotxet. ( un ex conductor de cotxet)
Jpmerch:Miri, al final trobaré la part positiva a fumar al carrer per força. L'altre és la quantitat de noies maques que es veuen. Curiosament no tenen mai res a preguntar-me.
ResponEliminaEl Porquet: A saber la fila que faríeu vos en aquella època que s'acostes aquest tipus de fauna
Gemma: Serà qüestió de portar-la més discreta, però de moment fins que no millori el temps, corbata. Llavors sense i per vacances la samarreta més friki que trobi a l'armari.
Carai, noi, quin bon humor que destil·les, avui! Hehehe! A mi sempre em fa gràcia poder donar indicacions a la gent. Suposo m'agrada veure que m'oriento bé a Barcelona tot i no ser la meva ciutat.
ResponEliminaApa, aviam si surt el sol i ens posem tots de més bon humor!
Ara ho entenc tot. Vostè és el cabró que va enviar aquells guiris- que preguntaven pel cul de la lleona- al mercat del Lleó, a intentar escalar la columna com a desesperats.
ResponEliminaYáiza: No, si arribo ha estar de mal humor la pobre dona encara cercaria la catedral a l'alçada de Collserola. Però li dono la raó, ens fa falta a tots una mica més de sol
ResponEliminaiaiapunkarra: No, van ser ells sols ben cuits de cervesa. Per cert, eren Belgues (i francòfons). Ja està tot dit.