Decisions difícils

Mentre espero que es descarregui d'una vegada l'estudi de l' Adam Price,  Small Is Cute, Sexy, and Successful: Why Independence for Wales andOther Countries Makes Economic Sense  

que avui a la xarxa li ha donat per fer el burro, xatejo amb una amiga que ara és lluny. I em recorda què de rovellat tinc un idioma. 

I això em fa saltar en darrera, a l'època en que em barallava amb arrels trilíteres i una escriptura dissenyada per un esquerrà. 

Si no, com escriure sense embrutir-te la mà amb la tinta fresca de les lletres i que semblen cuquets? 

I com de cop i volta, en una pausa entre hora i hora de la classe, en aquella època en que es podia fumar a tot arreu, fins i tot els professors fumaven donant classe, vaig sortir al passadís i entre cigarreta i cigarreta vaig començar a tenir la mateixa sensació que a 8è de EGB. Que duia els deures fets, però no volia que me'ls demanessin.Que no volia que me'ls demanessin.

L'angoixa va poder més i vaig tornar conduint de nits, sota una forta tempesta i fumant compulsivament. No vaig tornar-hi. 

Ara em trobo amb una situació semblant. Les mateixes ganes de fugir, tot i tenir els deures fets. Encara que ara no estigui a la Uni. Però la sensació de estar fent malabars amb ous, com un quissoflauta qualsevol. Amb el problema que jo NO en sé de fer malabars. Així que ja podeu intuir com acabaran els ous. Un darrera l'altre esclafant-se al terra.

En la darrera fira estava ajupit carregant la nevera de cava, arriba el Gos Beta i comença a esbroncar-me. Va ser un microsegon, però vaig veure clarament l'arc que descriuria l'ampolla de cava fins a impactar-li em plens morros, trencar-li el nas i l'arc ciliar, rebentar-li les conques dels ulls i deixar-lo allí esterrossat. Llavors vaig respirar fons i vaig posar una altre ampolla. I a sobre em deia que semblava que passes d'ell, que no l'escoltava. I jo pensant que li havia anat d'un pel que no estigues amb els ulls fora de les òrbites, sense cap dent a lloc i fent un xoc per fractura craneo-encefàlica.

La meva resposta zen encara cueja per l'empresa, doncs m'ha arribat. On sóc ara no puc solucionar el que em demanes. I ara mateix el més important és omplir la nevera. Em passes aquella d'allà que no arribo? ( amb el to de veu més neutre que us pugeu imaginar). 

Va marxar pitant i sense donar-me l'ampolla. 

Així que m'he refugiat en la música barroca, que m'abraça amb els seus alts i baixos de la veu dels castrati, i a l'espera de que passin els dies grisos.

Per cert, si us fixeu, el vídeo va seguint la partitura. Si a sobre sabeu solfeig el gaudireu doblement. Vénen decisions difícils.