dijous, 9 de juny del 2011

Decisions difícils



Mentre espero que es descarregui d'una vegada l'estudi de l' Adam Price,  Small Is Cute, Sexy, and Successful: Why Independence for Wales andOther Countries Makes Economic Sense  
que avui a la xarxa li ha donat per fer el burro, xatejo amb una amiga que ara és lluny. I em recorda què de rovellat tinc un idioma. 
I això em fa saltar en darrera, a l'època en que em barallava amb arrels trilíteres i una escriptura dissenyada per un esquerrà. 
Si no, com escriure sense embrutir-te la mà amb la tinta fresca de les lletres i que semblen cuquets
I com de cop i volta, en una pausa entre hora i hora de la classe, en aquella època en que es podia fumar a tot arreu, fins i tot els professors fumaven donant classe, vaig sortir al passadís i entre cigarreta i cigarreta vaig començar a tenir la mateixa sensació que a 8è de EGB. Que duia els deures fets, però no volia que me'ls demanessin.Que no volia que me'ls demanessin.
L'angoixa va poder més i vaig tornar conduint de nits, sota una forta tempesta i fumant compulsivament. No vaig tornar-hi. 
Ara em trobo amb una situació semblant. Les mateixes ganes de fugir, tot i tenir els deures fets. Encara que ara no estigui a la Uni. Però la sensació de estar fent malabars amb ous, com un quissoflauta qualsevol. Amb el problema que jo NO en sé de fer malabars. Així que ja podeu intuir com acabaran els ous. Un darrera l'altre esclafant-se al terra.
En la darrera fira estava ajupit carregant la nevera de cava, arriba el Gos Beta i comença a esbroncar-me. Va ser un microsegon, però vaig veure clarament l'arc que descriuria l'ampolla de cava fins a impactar-li em plens morros, trencar-li el nas i l'arc ciliar, rebentar-li les conques dels ulls i deixar-lo allí esterrossat. Llavors vaig respirar fons i vaig posar una altre ampolla. I a sobre em deia que semblava que passes d'ell, que no l'escoltava. I jo pensant que li havia anat d'un pel que no estigues amb els ulls fora de les òrbites, sense cap dent a lloc i fent un xoc per fractura craneo-encefàlica.
La meva resposta zen encara cueja per l'empresa, doncs m'ha arribat. On sóc ara no puc solucionar el que em demanes. I ara mateix el més important és omplir la nevera. Em passes aquella d'allà que no arribo? ( amb el to de veu més neutre que us pugeu imaginar). 
Va marxar pitant i sense donar-me l'ampolla. 
Així que m'he refugiat en la música barroca, que m'abraça amb els seus alts i baixos de la veu dels castrati, i a l'espera de que passin els dies grisos.
Per cert, si us fixeu, el vídeo va seguint la partitura. Si a sobre sabeu solfeig el gaudireu doblement. Vénen decisions difícils.

15 comentaris:

  1. Anem una mica fotudets per ací últimament. Ànims i sort en les decisions.

    ResponElimina
  2. ui, quin mal rotllo. ommm.ommm. Amenaça al gos beta amb una baixa per depressió, això mai falla. sort i molta paciència

    ResponElimina
  3. Llegeixo entre línies que no tens química amb el gos beta... ;-)

    Ànims!!!

    ResponElimina
  4. tant de bo aquest q borda descobrís el barroc.
    una abraçada!

    ResponElimina
  5. Mmmmm assossegat Alyebard. La violència no du enlloc (encara que un cop d'ampolla al cap potser sí que se'l mereix).

    Vindran temps millors, segur... això que avui fot un dia de pena, però el sol tornarà a sortir i a rostir-nos les espatlles.

    Ànims!

    ResponElimina
  6. No t'ha passat alguna vegada que haguessis agraït a la vida que vingués amb manual d'instruccions?

    Hi ha moments en els quals tot sembla enfonsar-se i els fonaments ben allotjats de la nostra confiança s'esvaeixen per art de màgia, però tot passa creume, sigui el que sigui, l' unic que es necessita és no perdre's un mateix, en el ventall de possibilitats que s'obren quan els diferents matisos de grisos acaparen el nostre arc de Sant Martí particular.
    Un somriure

    ResponElimina
  7. Ànims!! I una abraçada urgellenca amb bon vi del celler Xercavins!!
    Un petonet,
    Cantireta

    ResponElimina
  8. Jpmerch: sí noi, tenim un fabulós ambient de treball
    Aris: Om, Om, Om. Aquest ni de baixa em deixaria tranquil. Om, Om, Om.
    tirantlobloc: Bon lector entre línies ;-)
    Color camaleó: No crec que li servís de gran cosa! gràcies per l'abraçada.
    El porquet: Gràcies pels ànims. Potser el que em convindria és anar a fer una travessa per la muntanya i asserenar-me.
    marta: Sí que em convindria un bon manual d'instruccions. De fet crec que començo a apreciar els grisos. Espero que aviat surti algun color. Gràcies pel somriure.
    Cantireta: Gràcies pels ànims. Ara corro a buscar aquest vi! Un petonet empordanès cap a l'Urgell.

    ResponElimina
  9. És una merda sentir-se així. Però si saps trobar els teus refugis, ets afortunat.

    ResponElimina
  10. Noa: Tens tota la raó Noa, el problema és quan no en tens prou ni amb els refugis.Que et pot venir d'un microsegon. I després ja no es pot tornar enrere.

    ResponElimina
  11. Una vegada vaig sentir un programa a la ràdio que parlava dels "jefes" tòxics...vès per on que em sembla que a tu te'n ha tocat un, i gros.

    Espero que no et produeixi cap úlcera (almenys) ni fer-te perdre el seny :-)

    Ànims!

    ResponElimina
  12. La meva maleta: Tòxic? No, és verinós, estic segur que si es mossega la llengua es mor. De moment sota control (però ratllant el límit). Gràcies pels ànims

    ResponElimina
  13. Hola!!
    Lo de les vacances, no em toquen fins el dia 7 de juliol ( setmana blanca? ara toca pagar-la, hehehe) I m'he esborrat del feisbuc, quin descans tinc...Espero que el vi t'apugés els ànims, és molt bo!!
    Petonet,
    Cantireta

    ResponElimina
  14. Doble plaer llegir-te i escoltar el castrati: millor fugida mental no hi pot haver.
    T'envio un correu.
    Olga

    ResponElimina
  15. Cantireta: Gràcies per passar-te altre cop.
    Anònima Olga: Hom cerca refugi en les petites coses que ens dona la vida, i la música és una d'elles.

    ResponElimina