 | ||
| HOME DE VITRUVI, Leonardo da Vinci 1492 |
L’espelma s’està apagant. Aviat sortirà el sol i l’horitzó serà un esclat de colors malves, violetes, roses, ataronjats. Com en deia aquell coi de grec? A sí. Iris rododactilon, l'Aurora de dits roses!
Torno a sucar la ploma al tinter i escric les darreres línies. He d’escriure al Ferruccio i comentar-li que he trencat el secret. I que li comenti a aquell amic seu del Fibonacci. La proporció àurea que feien servir els grecs ja està resolta. L’he traçada amb un cercle i un quadrat. Ara tot encaixa.
He de pensar també de comentar-li al Duc, ja que em paga l’estada. Com a mínim que vegi que aprofito el temps. He inventat una nova manera de bastir fortificacions, amb camps de foc sobreposats i murs que resisteixen l'artilleria enemiga, li encantarà. I ja tinc dibuixats aquells encàrrecs que em va fer. La màquina que vola i el carruatge que permet trencar les línies enemigues. És com un castell sobre rodes amb tot de canons al voltant. Una nova joguina.
Torno a sucar la ploma. Això d’escriure a l’inrevés cansa la vista i jo cada dia la tinc més dèbil. Sento les passes per l’escala, segur que és ella altre cop. Ja li vaig dir que un cop acabat el quadre no en volia saber res més! Coi de dona. I tot perquè no li acaba d’agradar el somriure que li vaig posar. Què més dóna el somriure. La mirada és el que compta, la mirada Madona Gioconda!
Molt, però molt interesant!!!
ResponEliminaBon dia
Un relat ben distret i documentat.
ResponEliminaUna reflexió en veu alta o un pensament escrit mentre crea una genialitat (o dues!)?
ResponEliminad.
Aquest relat humanitza el bo d'en da Vinci, cosa que ja va bé en un geni d'aquesta categoria.
ResponEliminaMagnífic resum d'un geni.
ResponEliminatot encaixa quan la mirada és la correcta
ResponEliminai encara que la mirada sigui estràbica, tot encaixa si està ben explicat!
ResponEliminaEns has apropat a Leonardo da Vinci i això sempre és interessant i d'agrair. :)
ResponEliminaUn autèntic pluriempleat. Un geni!
ResponEliminaLa quadratura del cercle. Mai millor explicat, relat, rodó. Felicitats.
ResponEliminaBoníssim! M'ha agradat molt
ResponEliminaMeravellós! Felicitats! :)
ResponEliminaA veure si resulta que la Gioconda i el Vitrubi es coneixien i tanquem la quadratura del cercle.
ResponEliminaGenial, aquesta mirada de geni.
ResponEliminam'agrada aquesta mirada!
ResponEliminaOstres, havia fet un comentari i no ha sortit
ResponEliminaDeia que el relat es molt bo! Estàs molt ben documentat!
El final és rodó! Així que la mirada eh?
ResponEliminaM'encanta, és molt bo i ben trobat. I sí, la mirada de la Gioconda sempre dóna per molt.
ResponEliminaPer cert, "rés" = pregària. En aquest cas, millor "res", que és adverbi i no porta accent. Un petonet de filòloga. :)
Lisibe: Gràcies pel comentari
ResponEliminaJpmerch: Gràcies, m'agrada donar-hi ambient de l'època.
deomises: Una mica de tot, sinó, no seria un geni el Leonardo
Xexu: Tots els genis tenen una part humana i la resta dels mortals si la busquem una part genial.
Quadern de mots: Gràcies, tot i que hi podia haver tret més suc
ResponEliminaJesús M. Tibau: Gràcies, tens tota la raó
Sr. Tinc: Gràcies, tot acaba encaixant
Carme: Sí, te un toc humà.
El porquet: I tant!
La meva perdició: Gràcies, és el joc que donava
kweilan: Gràcies
Bayda':Gràcies per passar-te
ResponEliminaRafel: No ho excloc, potser sí?
Montse: Gràcies Montse!
Color camaleó: A mi també
Aris: Llàstima! Sí, m'agrada ambientar-los bé.
Barcelona m'enamora: Sí, la mirada. ;-)
Cantireta: Gràcies pel comentari i la correcció lingüística. Que faria sense les meves filòlogues de guàrdia? Petonet d'escriptor maldestre :)
M'ha agradat molt llegir el punt de vista del Leonardo!
ResponEliminaMolt molt bon relat!
ResponEliminaElfreelang: Gràcies, a vegades és més l'autor de l'objecte que l'objecte en sí.
ResponEliminafanal blau: Gràcies pels elogis.