Llavor

Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.

Als que des de 1714 sembren la llavor...

(1) “Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

2 Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

3 Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

4 Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

5 Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

6 Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

7 Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

8 Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.