dilluns, 11 de juliol de 2011

Llavor



Les idees són com les llavors. Per recollir el seu fruit primer l’has de sembrar, tant al cor com a la ment de les persones. I millor si la idea queda arrelada al cor. Llavors no cal tenir pressa, tot té el seu temps. Tal com ens recorda Cohèlet 3,1-15 (1). Llavors la idea, com la llavor, segueix el seu curs. Esclata i comença a germinar. Arrela i d’allò tant petit, en surt el jonc que es brinca amb la tramuntanada o el roure esponerós. Però no ha arribat encara el temps de la idea. Ara només és visible, se’n pot parlar sense que t’assenyalin amb el dit. Sense que la idea pugui ser titllada d’absurda. Sense que els contraris a ella no et puguin dir.- Això no interessa a la gent. Llavors ha de florir i fer fruit. I quan en sigui el temps de la collita la idea deixarà de ser idea a ser fet. I contra els fets ja no hi ha aturador. Jo espero ser-hi el dia de la collita.



Als que des de 1714 sembren la llavor...


(1) “Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
2 Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
3 Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
4 Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
6 Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
7 Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.

20 comentaris:

  1. Quina entrada tan esperançadora! Els fruits arribaran, tard o d'hora...El que no em queda clar és en quin estat estem ara mateix, estem florint, el fruit comença a tenir un tamany considerable o tot just comencen a sortir-nos els primers brots verds?

    Jo també espero poder ser-hi el dia de la collita...:)

    ResponElimina
  2. A mi també m'agradaria...però pensa que el meu avi ja ho esperava i es va morir dient-me " a veure si tu tens més sort"

    ResponElimina
  3. El meu avi Republicà ell sempre va tenir aquesta il.lusio, i els hi devem, a ells i als que com ell creiem en el nostre Petit País, es una obligació que tenim com a catalans torna a Catalunya el lloc on li pertoca reescrivint la història .
    Un somriure

    ResponElimina
  4. EL temps a més és molt savi, sap la dedicació que cal posar a cada cosa, i aleshores serà el moment de recollir-ne el fruit.

    ResponElimina
  5. I el dia de la collita segarem ben arran, ben arran...

    ResponElimina
  6. El problema és que si Catalunya s'independitza, el País Valencià es buidarà de defensors del català/valencià... tots emigraran aquí!.

    ResponElimina
  7. El que hem de fer és no deixar de sembrar per tenir una bona collita. Jo tampoc hi vull faltar!

    ResponElimina
  8. ... doncs mira, jo cada cop estic més esperançat...

    ResponElimina
  9. Les quatre barres, ben amunt i ben endins. Jo vull ser independent!

    ResponElimina
  10. Barcelona m'enamora: Doncs no sabria que dir-te, però jo diria que ja brota del terra el que no sé si trigarà gaire a donar fruits. Pel bé de tots espero que aviat!
    Aris: Segur que sí! Jo també ho dec a uns quants.
    marta: Exacte, ens toca a nosaltres escriure la història dia a dia. Un somriure.
    Jpmerch: Això espero! Però crec que el temps, si no badem, ara corre al nostre favor.
    Gemma: Tota la raó. Quan sigui el moment recollirem el fruit. Ni abans ni després.
    El porquet Per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines...
    Noa: I tant que sí i ho miraràs arran d'aquesta mar nostre tan blava ;-)
    Txisky: I primer us rebrem amb els braços oberts i després tornareu per recuperar el que és vostre ;-)
    Guspira: D'això es tracte, de sembrar cada dia!
    tirantlobloc: Jo també!
    cantireta: Hi ho seràs! Never doubt that a small group of thoughtful, committed citizens can change the world. Indeed, it is the only thing that ever has. Margaret Mead ;-)

    ResponElimina
  11. Bonic cant a l'esperança, esperem que algun dia siga real!!!

    ResponElimina
  12. Joana: Serà. I com diuen les àvies en vida teva! ;-)

    ResponElimina
  13. Ostres quin post més autèntic i filosòfic.
    Quantes veritats condensades en un petit espai.
    Quin miracle l'esperança com a eina per sobreviure!

    Visca Catalunya Lliure i Sobirana!

    Petons

    ResponElimina
  14. helena arumi: No hem de perdre mai l'esperança! Visca!

    ResponElimina
  15. La imatge inexplicable de la Senyera onejant a nacions unides, és un desig que ens encantaria a tots. Ja que significaria que per fi podem prendre les nostres pròpies decisions.

    ResponElimina
  16. Mike Tracking: D'això es tracta, que ens deixin equivocar-nos sols. I la imatge la va publicar el Departament d'Estat dels USA, l'any passat. Potser saben alguna cosa que nosaltres no sabem??

    ResponElimina
  17. Jo també ho espere ;D!!! Un salut i una abraçada després de tant de temps!!!

    ResponElimina
  18. Theresia Kalogeropoulos : Theresia, ja et feia abduïda entre llibres i apunts, però ja he vist que t'ho vas passar millor ;)

    ResponElimina