Agulles

meridians d'acupuntura

Res, que a la guardiana de la cova la seva fisioterapeuta li va recomanar que fes acupuntura per a les contractures de l'esquena.

I  que a mi em van trobar a la darrera revisió mèdica de la mútua que la meva esquena era pur marbre. Un de tants efectes secundaris de no poder usar la violència contra el No mànager ni el Gos Beta. Queda lleig, et tanquen a la presó entre un ambient multi-culti forçós i la dona de la neteja té el doble de feina fregant la sang. 

Així, com que em va agafar en un d'aquells moments en que respons -si carinyu perquè no saps que t'ha dit em vaig veure apuntat i amb hora reservada per a la meva primera experiència amb agulles que no són endovenoses. No per drogues dures, sinó molt antibiòtic de nano amb xeringa i que sóc donant de sang per superar la por a les agulles fruit de la meva experiència infantil.

Així que arribat el dia D i la Hora H-30 agafem el cotxe i creuem mitja GRO, troba lloc per aparcar en aquell coi de barri i esbufegant arribem a l'hora a la consulta. Dia D, Hora H aconseguida.

D'entrada pinta bé, titulació certificada per l'Il·lustre Col·legi de Metges de Tarragona. ( Com a mínim no ha aprés a clavar agulles amb un xino del todo a cien) 

Així que atén primer a la guardiana de la cova i em deixa a la sala d'espera. Llegeixo revistes sobre...Acupuntura!( en anglès i xinès) Que no tenen el solo moto o el lectures com els dentistes? Apareix quan ja havia aconseguit desxifrar l'ideograma per a Xina  中国  (País del centre,clar?).

Així que em trobo en una saleta, amb una camilla i em diu que em despulli i que em posi panxa enlaire. - Ei que jo vinc per l'esquena! Però es veu que per alliberar i desbloquejar tota la mala llet acumulada, el que necessito és que em punxin per davant. (davant??? coi de xinus, tot del revés)

Així que m'omplen d'agulletes, baixa la intensitat de la llum i marxa. -Ara vindré, d'aquí una estona.

* acupuntant

I jo que miro de relaxar-me com puc ( Gràcies ZEN) i al cap d'una estona només noto un parell d'agulles que em molesten. I a sobre de música de fons reconec la simfonia número 3 de Górecki que em transporta en el temps i a qui me la va regalar.

Això fa que no m'adoni del pas del temps i quan entre l'acupuntora em demana si m'he adormit de tant relaxat que em troba.

Si funciona i em relaxa l'esquena i les ganes de matar, potser em trobareu pel carrer fent aquesta fila.

No es pot abusar, home!

Aquesta setmana tornaré a mirar Hellraiser.!