dimarts, 2 d’agost de 2011

Tassa buida



Segons una vella llegenda, un famós guerrer, va anar a la casa d'un mestre Zen. En arribar es presentà a aquest, explicant-li tots els títols i aprenentatges que havia obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis i combats.

Després de la  presentació, li explicà que havia vingut a veure’l perquè li ensenyés els secrets del coneixement Zen

Per tota resposta el mestre es limità a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te.

Aparentment distret, sense donar mostres de major preocupació, el mestre abocava te a la tassa del guerrer, i continuava abocant te encara després que la tassa fos plena.

Consternat, el guerrer va advertir al mestre que la tassa ja era plena, i que el te s'escorria per la taula.

El mestre li respongué amb tranquil·litat  Exactament. Vos ja veniu amb la tassa plena, com podríeu vos aprendre alguna cosa?
Davant l'expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar: A menys que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre.

Així, aprofiteu aquests dies de vacances per buidar la tassa que tots portem a sobre per a poder aprendre noves coses.

13 comentaris:

  1. Ahir vaig aprendre que perdre el temps amb una dependenta omple el rellotge de sorra de totes dues. I que l'amor de la família no té preu.
    Jo sempre aprenc, fins i tot a no queixar-me. Gràcies. Una abraçada de filòloga :)

    ResponElimina
  2. Em sembla que la nostra tassa no s'acaba d'omplir mai, el que passa és que el guerrer s'ho pensava, presumia de tot el que sabia, i aparentava tenir la tassa plena. El mestre li va donar una bona primera lliçó, la de la humilitat. La primera de les moltes que, sens dubte, li podria donar.

    ResponElimina
  3. La meua tassa, des de fa un temps, sembla que té un forat perquè sempre està buida.

    ResponElimina
  4. Vinga doncs, la buidem i a tornar-la a omplir. Si de cas, però, sense fer soroll xarrupant!

    ResponElimina
  5. Una història molt bona. És com qui té molts mapes mentals per anar per la vida i es pensa que són d'utilitat. Quan resulta que és millor portar una fulla en blanc i anar fent sobre la marxa.

    ResponElimina
  6. necessites bogardisme, vine i integra't a la nostra gatzara...

    ResponElimina
  7. Quina bona lliçó, buidar el pap...encara que el darrer any m'han passat algunes coses que em van trastocar tots els esquemes i em van fer una puntada a la tassa, que es va trencar i tot. Per sort, ara ja he enganxat els trossets i encara que és ben buida com a mínim tinc tassa, que ja és molt!

    ResponElimina
  8. cantireta: Bon aprenentatge, tot és començar. Una abraçada empordanesa!
    Xexu:Cert! va rebre una bona lliçó. Hem d'aprendre a anar amb la tassa buida.
    Jpmerch: Doncs ara a cercar coses interessants per a omplir-la una mica!
    El porquet: Doncs a omplir-la de coses noves! ( i a l'orient es xarrupa :D )
    Noa: Cert! s'ha d'enfrontar la vida tal com ve.
    penyabogarde: Doncs a bogardiar s'ha dit!
    Srta. Tiquis: reverencia!
    Barcelona m'enamora:Doncs sí, tenir tassa ja és un inici, i més si has tingut que enganxar-ne els bocins. Ara ha emplenar-la!

    ResponElimina
  9. Com el mite de Sisif: buidar-la per tornar-la a omplenar, i tornar-la a buidar.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals: Sí i no. És més buidar-la per a omplir-la de coses noves, o acceptar el buit? Però m'has donat una idea per una nova entrada. Gràcies!

    ResponElimina
  11. M'ha semblat boníssim això de la tassa...jo la dec tenir força gran perquè hi segueixo abocant te i encara no em vessa!

    ResponElimina
  12. Elfreelang: Millor! a omplir-la de coses noves!

    ResponElimina