dilluns, 29 d’agost de 2011

Talons d’agulla

Estaven tan acostumats a besar-se vestits que el dia que per fi es besaren despullats i descalços, ell li estampà els llavis al front.

26 comentaris:

  1. Podria haver estat al revés, i ser ella qui li estampava els llavis al front...ah, que parlaves de la diferència d'alçada... és que em perdo, em perdo...

    ResponElimina
  2. molt bo el micro-relat! (com es pot caminar amb aquests talons?)

    ResponElimina
  3. Ja,ja,ja, molt bo !! Serà per aixo que no m' agraden massa els talons. Has tornat inspirat nanu!!
    Un sommriure

    ResponElimina
  4. Hahaha gran retorn Alyebard! Encantat de tornar a tenir-te per aquí! He enyorat la teva perspicàcia i el teu humor afilat!

    ResponElimina
  5. Molt bó :). Però un petó al front tampoc fa gens de mal!

    ResponElimina
  6. Com a usuaria de sabates de taló, t'he de dir que situacions com la que descrius, es solucionen fàcilment, posant-se de puntetes ;-)

    Ben tornat!

    ResponElimina
  7. Ui, hi ha casos en els que mai cal despullar-se del tot, per si de cas ;) molt divertit :)

    ResponElimina
  8. Sempre m'han agradat les sabates de taló d'agulla, fan la cama molt bonica i la figura en general guanya en estètica, però mai n'he trobades de la meua talla.

    ResponElimina
  9. Xexu: Aquesta era la gràcia, si és que en té. ;-)
    Aris: Gràcies; suposo que ho porten al codi genètic. Jo em trencaria el turmell només fer una passa.
    marta: Doncs sembla que sí que m'han provat les vacances. Qui vol talons si té un somriure. ;-)
    El porquet: Sí, ja he tornat. I jo també puc dir que us he enyorat una miqueta.
    Theresia: M'agrada que t'agradi
    Bayda': Totalment d'acord, però si el segon és als llavis millor.
    La meva maleta: Per això sou tant sorprenents les dones, teniu solucions a tot ;-)
    Clidice: Cert, també té la seva gràcia! ;-)
    Jpmerch: Tens tota la raó, jo tampoc en trobo mai, a més corro el risc de trencar-me algun lligament.

    ResponElimina
  10. Ell s'havia tornat cast. I li calia prendre més vitamines?
    Ben tornat, i una abraçada!

    ResponElimina
  11. jomateixa: Dolent?, no com a molt entremaliat XD
    Peròquèdius!: Portar talons o provar de besar algú molt més baix? ;-)i benvingut.
    cantireta: Cast?, què va, massa impulsiu. Si no fos tan barroer hauria vist que els llavis eren més avall que abans :D. Una abraçada!

    ResponElimina
  12. No foti!!!!

    Els petons també es poden fer en pilotes???

    ResponElimina
  13. molt agut! em sembla que aquest microrelat mereix una continuació... quines altres sorpreses sorgiran..?:)

    ResponElimina
  14. Molt bo, waw he descobert aquest bloc

    ResponElimina
  15. El senyor gerent: No foti, no ho sabia??? En la meva realitat paral·lela sí.
    lolita lagarto: Bona proposta, potser sí que creixerà el relat. La noia no.
    carina: Gràcies. Benvinguda i no dubtis a remenar per tot arreu i comentar.

    ResponElimina
  16. gràcies per la benvinguda... com sempre he entrat sense trucar... sóc el que no hi ha...

    ResponElimina
  17. Peròquèdius!: Ja ho saps. Entra, remena, comenta.

    ResponElimina
  18. Has tornat ben inspirat de les vacances!!! Genial! :) Aii, com ens agrada a les noies posar-nos de puntetes i penjar-nos del coll per arribar-hi!

    ResponElimina
  19. Barcelona m'enamora: Gràcies. Ara ho entenc! El que voleu és més contacte!! ;-)

    ResponElimina
  20. Jo no puc portar sabates amb taló. O sigui que no notaria mai la diferència!

    ResponElimina
  21. Helena Bonals: Bé, llavors pots abraçar-te-hi més fort. ;-)

    ResponElimina
  22. Joan Calsapeu-Layret: És la passió que el domina :)

    ResponElimina