 |
| La foto de la calaixera |
L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes es desperta de la ressaca monumental. Regira els armaris per trobar alguna cosa comestible i només troba un paquet de galetes ja estentisses. Així que regira butxaques i calaixos i troba uns quants euros en xavalla. Baixa al bar de la cantonada, que fa olor a refregits i es demana un cafè en llet.
La iaia Maria torna de la plaça, arrossega el carretó de la compra amb dificultat. Remuga i rondina. S’ha gastat mitja pensió en una col i uns pits de pollastre d’oferta. Uns quants iogurts, que el metge li va dir que havia de prendre làctics per a la calç. Puja les escales bufant i obre la porta d’un pis on només viuen records, fantasmes i humitat.
La iaia Maria viu sota l’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes.
La iaia Maria va mirant les fotos de sobre la calaixera, ella amb el seu company al front d’Aragó, quan feien goig els dos. Ella i el seu company a Argelers-sur-Mer abrigats amb una manta entre els filats vigilats per senegalesos i gendarmes per una banda i la mar per a l’altre. Somia desperta mentre bull la col. La iaia Maria recorda quan va matar el seu primer alemany amb un ganivet de cuina. La iaia Maria recorda l’alegria de retrobar-se amb el seu company que combaté als alemanys primer a l’Àfrica amb el General Leclerc i la seva llarga marxa des del Txat a l’oasi de Kufra, creuant tot el desert en una llarga travessa. La creació de “ La Nueve”, l'alliberament de París i com un futur millor els esperaria a tots.
La iaia Maria està enfadada amb tots i tothom. La iaia Maria recorda com feia saltar els trens militars amb aquell oficial tant guapo de l' OSS. La iaia Maria recorda que encara té el manual americà de com preparar explosius. La iaia Maria es fa un embolic, coses de l’edat, i confon les lliures imperials amb lliures i unces catalanes.
L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li posava les banyes sent l’explosió que sacseja tot el barri. S’acaba de quedar sense casa.
Si que es una mica desgraciat aquest home, i la iaia Maria, de "armas tomar"
ResponEliminaAris
Aris: Com es diu, les desgràcies no venen mai soles. La iaia Maria és l'arquetip de la dona de 20 anys el 1936. Que visquin per molts anys les iaies Maries! ( que cada cop n'hi ha menys)
ResponEliminaSi ens fan falta iaies Maries en aquest país nostre... (i que consti que no ho dic per les seves habilitats en el camp dels explosius i assassinats amb ganivets de cuina, si no pel seu caràcter irreductible i tenaç).
ResponEliminaM'encanta quan escrius aquestes històries!
El porquet: Eren dones fetes d'una altra pasta. Però estic segur que si convingués el país donaria futures iaies Maries. Gràcies per l'elogi.
ResponEliminaAlmenys algú que escriu com cal. Avui m'he emprenyat amb un que no es mereix ni "homo sàpiens" ni el bondia. D'aquí lo del bloc meu.Ho fas molt bé,lo dels relats.
ResponEliminacantireta: Gràcies pels teus elogis la meva filòloga de guàrdia. I respecte a allò no és mereix ni el comentari. Una abraçada molt forta a tu i a tota la teva família.
ResponEliminaMolt divertit, les iaies d'abans eren molt rabiüdes (la meva ho era moltíssim, però és que amb una peça com jo, no m'estranya!).
ResponEliminasurfzone Oi que sí? quina canya les iaies que van fer una guerra.
ResponElimina