Era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes. Així doncs quan la biga on havia lligat la corda per penjar-se cedí sota el seu pes, va provar de posar el cap dins el forn. Però llavors recordà que li havien tallat el gas per manca de pagament. Obrí l'armari i agafà l'última ampolla de whisky de malta de 12 anys que li quedava i se la begué tota. Embriag i fent titines arribà a l'estació de tren, encara tancada. Saltà la tanca de filat i caminà vies avall en la negra nit. Va trobar un revolt on si s'estirava, el maquinista no tindria temps de veure'l i segur que tot el tren li passaria per sobre. A la butxaca de l'americana la carta de comiat, amb la tinta correguda per les llàgrimes. S'arraulí sobre el balast i s'adormí tot esperant el no res. O potser la mort en comptes d'una calavera amb caputxa era una bella jove pel-roja de pell blanca i bust generós. Quan l'escalfor del sol el va despertar, amb ressaca, cos adolorit de dormir a la serena i cruixir d'ossos va recordar que aquell dia hi havia vaga general i no circularia cap tren.
Va comprar un número dels cecs amb els darrers euros i va esmorzar a la cantina de l'estació entre meuques i viatjants de comerç.
Després va tornar a casa i s'afaità sense tallar-se.
-continuarà-
ala, que com li toqui els cecs...
ResponEliminaAris: ;)
ResponEliminaPobre home!!!L'he escoltat, tenia una veu antiga que retrunyia contra l'antiga i gegantina torre de formigó que hi havia ben a prop de l'estació. Crec que l'anomenaven Ximet, he,he,he
ResponEliminaEspere la continuació amb impaciència.
Joana: Veig que n'hi ha per a tot arreu! :D
ResponEliminaEm recorda al gran Frank Spencer de "N'hi ha que neixen estrellats".
ResponEliminaVes per on, a aquest pobre desgraciat la vaga genral l'ha ben fotut, haw, haw! Però ens queda l'esperança de l'ONCE, la ilusión de todos los días. A veure com acaba...
ResponEliminaD'això s'en diu mala sort, ara que, som l'hi toqui el cuponazo ja es per morir-se del'ensurt, jajajajajaja.
ResponEliminaEspero ansiosa la continuació :-D
Era tant desgraciat..., que no en sortirà viu, d'aquesta: amb o sense cecs, he, he
ResponEliminapromet promet ...
ResponEliminaPobre home.... quina desgràcia.... encara sort que tenia casa per aixoplugar-se dels piquets del carrer!!!
ResponElimina;-D
Doncs sí que era desgraciat! M'alegro però que el maquinista fes vaga. Si no en tindriem dos d'homes desgraciats... A veure com acaba!
ResponEliminaNo res, segur que li toca la loteria!
ResponEliminaAra... que després de tants intents no li passe res, no veu que és una senyal del destí que no era la seva hora?! un dia qualsevol anirà caminant pel carrer i li caurà una tomatera al cap i axí es morirà,,, tanta pressa!?
Saludets!
Una oportunitat més... ara només fa falta que li toqui la loteria.
ResponEliminaP.S. Si això fos veritat, almenys algú hagués tret algun profit de la vaga...
*Sànset*
Gràcies a tots pels vostres comentaris, ja veurem com continua. Sento no poder contestar-vos un per un, però avui vaig de 1,47 m ;-)
ResponEliminaaquest no dura dos post's més... segur que la palma, ara que li tocarà els cecs...
ResponEliminaAquest és un desgraciat que després de tocar fondo ressorgirà de les seves cendres. Les persones som així...
ResponEliminaMalsònia: Ja és veurà, de moment creix dins el meu cervell i qualsevol dia m'esclatarà el cap com un alien o en sortirà Pallas Athena. Qui sap?
ResponElimina