A vegades conduir de nits mentre tornes a tota la parentela cap a GRO després de les vacances te el seu premi. Dormen, no rondinen, no et diuen que perquè corres tant, anant a 60 km/h. En definitiva, no emprenyen i és com si conduïssis sol. I pots posar la música que t'agrada (fluixeta, que no es despertin) o sentir la ràdio. Ahir em va regalar aquesta sorpresa. Potser els coneixeu, potser no; però mentre escoltava la lletra i conduïa per la meva ruta secreta per evitar caravanes ( l'únic perill és que et trobis un gran duc volant baix a la nit, o ciclistes de dia) em partia de riure mentalment. Així doncs una cançó diferent per a un dia gris.
no esta malament, te un aire a Dylan tambourine man i a Sisa paseu paseu...
ResponEliminavale al final els hi començo a trobar el punt.
ResponEliminaQuants n'hi treballen! Encara que sigui sense disfressa.
ResponEliminaAristofeles: Bona comparació; el meu nivell musical no arriba a tant.
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: Benvinguda, a mi em van sorprendre; no els coneixia fins que no els vaig sentir a la radio.
Carme J: N'està ple. Fins i tot m'envolten pel despatx...