Continuant amb la música per a dies grisos ( tant exteriors com interiors) us deixo una de les cançons que més m'agraden per a aquests dies. De l'òpera Rinaldo de G.F.Handel, interpretada per Philippe Jaroussky. Que la gaudiu.
Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta
[2x]
E che sospiri
E che sospiri la liberta
Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta
Il duolo infranga queste ritorte
De miei martiri sol per pieta
De miei martiri sol per pieta
Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta
Vaja, no savia que t'agradava l'ópera. Per cert, la veu d'aquest noi es com una noia. No es ironia, m'assembla que d'això se'n diu un mezzo. Una opera molt maca.
ResponEliminaEls dies de pluja, com els tristos, són tan naturals com els alegres. Apart d'això, una òpera que tampoc és tan trista.
ResponEliminaAris: Doncs sí, però no totes :D I sí canta com una dona perquè és un contratenor, que tenen el registre de les mezzo o les sopranos; de fet aquesta ària estava escrita per a castrati!
ResponEliminaHelena: Cert, sempre hi ha dies millors que altres, i tens raó; L'òpera no té perquè ser trista. És només el sentiment d'aquest fragment.
Alye, m'has sorprès gratament, jajaj, m'acabes de guanyar com a fan incondicional del teu blog! A mi també m'encanta l'òpera, encara que sóc més romàntica que barroca ;-) Però no es pot negar on hi ha grandesa...
ResponEliminaEncara que, personalment, els contratenors no m'acaben d'agradar... prefereixo un baríton, o un baix o un tenor (per aquest ordre).
Saludets!
Et perdone per parlar mal dels hippieperroflautes! jajaj!
ResponEliminaAda: Doncs gràcies per reconeixem la capacitat de sorprendre a una dona; em pensava que l'havia perduda fa temps.... :D Ja et posaré algun baríton un dia d'aquest.
ResponEliminaGràcies pel perdó; però tinc uns quants post pendents sobre ells...jajajaj
B7
Un plaer escoltar el vídeo mentre desdijunava. No sempre podem tenir moments tan agradables.
ResponEliminaGràcies
¡Sorprendre una dona! Graciosa l'expressió, a fe.
ResponEliminaA més de música adaptable als dies tristos (¿quins dies són tristos, per a tu?), pots encendre unes llantietes, que n'hi ha de molt boniques, i acompanyen com una animeta dansant.
Estimat, t'he deixat una resposta a la meva secció de comentaris del blog, respecte de l'arç blanc, al post ESPLENDOR. Cal ser un bon observador de la natura, perquè en formem part. I l'escriptor encara n'ha de saber més. Salutacions.
ResponEliminaJoana: Un plaer veure't per ací.
ResponEliminaOlga: Més que dies tristos, dies grisos, en que un voldria quedar-se arraulit a la vora del foc i no el deixen.Sorpedre a una dona, s'ha d'intentar sempre!
OlgaEm disculpo al teu blog, quina patinada!