dilluns, 12 de desembre de 2011

Per Santa Llúcia pas de puça

Santa Llúcia a Suècia

Per Santa Llúcia pas de puça, per Nadal pas de pardal, per Sant Esteve pas de Llebre. 
El sol començarà a allargar el seu curs, i nosaltres començarem a cercar bons propòsits. Que cada u s'agafi el Nadal com pugui, com vulgui o com el deixin.  Hi ha qui no el suporta, ni ha que el viu amb la màgia dels infants. Sou lliures de celebrar-lo o no. 
Però després dels dies de Nadal vindrà el fer balanç de l'any vell i encarar-ne un de nou.
Ja vaig comentar-li a l'Adbega que li robaria el vídeo.  I procuro ser home de paraula. No us deixeu guanyar per la por. Encareu-vos-hi, i un cop us hagi traspassat només quedareu vosaltres.

I una cosa que m'encanta. És un vídeo que encoratja a les dones a trencar amb les seves pors ( els homes també en tenim, però no se'ns veuen tant a vegades) i és el meu petit homenatge a les tres dones premis Nobel de la Pau d'enguany:
la presidenta liberiana, Ellen Johnson Sirleaf, la seva compatriota i militant per la pau Leymah Gbowee i la iemenita Tawakkul Karman, activista de l'anomenada primavera àrab.
El president del Comitè Nobel noruec va declarar que les tres guardonades van ser "recompensades per la seva lluita no violenta per la seguretat de les dones i dels seus drets a participar en els processos de pau".
"No podem arribar a la democràcia i la pau duradora en el món si les dones no obtenen les mateixes oportunitats que els homes per influir en els esdeveniments en tots els nivells de la societat", ha sostingut.
No és pot dir que una societat és lliure quan part dels seus membres encara se'ls discrimina per raó de sexe. I això aquí encara passa. 


14 comentaris:

  1. Queta Ripoll de Matafaluga: Gràcies!

    ResponElimina
  2. Doncs si, sobre tot pels que tenim filles...

    ResponElimina
  3. Aris: filles i fills, crec que tots volem el millor per a ells. Gràcies!.

    ResponElimina
  4. Com la Queta, preciós. Jo vull una societat igualitària, en què saber ocupi més espai que ignorar. Sempre també des de l'escola, tan important i tan deixada de banda per alguns grups. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ja l'havia vist en un altre bloc, aques video. Jo tinc terror als gossos, no podria fer com la noia. Però la música que acompanya és fantàstica.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals: De fet el vídeo és una incitació a superar-les, a deixar que et traspassin i vegis que el que en queda ets tu, no la por. Coincideixo amb la música, però pobres quissos, què t'han fet?

    ResponElimina
  7. M'agraden molt, els gossos, però pel carrer em fan por!

    Per cert, lluitant amb les meves pors, he fet un nou bloc (el quart) de poesia. En cada vers que has entès

    ResponElimina
  8. Jo també l'havia vist en alguna banda, el vídeo, però me l'he tornat a mirar (aquest cop, l'SGAE alemanya no l'ha censurat. Iuhuu!). És molt bo, el missatge claríssim i d'obligat compliment per part de tots: fora pors, a la merda les pors i a posar cadascú al seu lloc!

    ps: bon Nadal, Alyebard ;)

    ResponElimina
  9. Ferran: És d'aquells que quan més te'ls mires més agrada. Fora Pors!
    ps: Bon Nadal, Ferran

    ResponElimina
  10. Le paure fanno parte di noi...a noi il compito di sconfiggerle...

    per augurarti un dolce risveglio....

    ResponElimina
  11. Vero Angeloblu. Dobbiamo imparare a vivere con loro, li riconosce e non dobbiamo fermarci. Un dolce risveglio per voi.

    ResponElimina
  12. Poca cosa més puc afegir a les teves encertadíssimes paraules Aly. Si som dos, els dos hem de ser capdavanters, si som dos, ambdós hem d'anar endavant, mai un pas enrere.

    ResponElimina