dissabte, 25 de febrer del 2012

No em faig vell, em faig més savi (sarcasme)

Mur d'Hadrien © Thierry Selva avril 2004
Northumberland, près de Housesteads Fort.Angleterre
No em faig vell, em faig més savi. Ja,ja,ja. Hi ha dies en que entenc perfectament la por que devien sentir els legionaris romans que guardaven el mur. A l'altre banda el desconegut, els salvatges. I ells els que guardaven el son de la resta de l'Imperi. De fet és un dels meus viatges pendents. Cada cop més a la llista i cada cop menys temps.  El símil és perquè vaig llegir que l'autor de la Saga "Joc de Trons" en George R. R. Martin es va imaginar el mateix per definir "el mur" que protegeix el nord dels "altres" de més enllà del mur. 
La saga m'ha enganxat i he devorat la sèrie de televisió. Si teniu ocasió la mireu o llegiu els llibres o feu les dues coses, que una no treu l'altre.
La fred del matí, -6 aquests darrers dies, m'entre esquivava universitaris borratxos que tornaven de festa o els afortunats que es grapejaven en un portal prop de casa - Rei, ja sé que dona molt de morbo, però treu-li les calces dins de casa, que fa fred. Una mica de consideració, no? - m'ha posat dins de la saga. S'acosta l'hivern -Winter is coming- és el lema d'una de les famílies nobles del regne. Ara direu, coi, si que se t'ha posat malament això de fer anys. No, gens. De fet fa temps que visc en una llarga midlife crisi, que em fa qüestionar-me moltes coses. Però també que fa que vulgui recuperar-ne d'altres que creia perdudes. 
Coses recuperades: apreciar els silencis i els somriures dels amics, mentre comparteixes un cafè. 
Començar a acceptar que hi ha coses que no es poden canviar, com el meu estimat GOS BETA, i que per tant la propera vegada que m'expliqui com he de redactar un correu electrònic, ja ni em molestarà, perquè estic arribant a uns nivells de paciència que no creia que tingués.
 Zen.
La fotografia. Ja heu vist alguna que altre mostra.
L'estudi. Alguns ja ho sabíeu, però torno a ser universitari. ( tot i que la guardiana de la cova ja em va dir que sortir a emborratxar-me els dijous, res de res, i d'arramblar alumnes de primer encara menys) 
Doncs que si veieu que baixo el ritme és que vaig més embolicat i a més estem preparant la macro-fira de la temporada, la qual cosa vol dir que poden sortir grans entrades de les aventures d'un servidor en un palau firal i com gaudeixo preparant-la. 
Una petita mostra. Al Gos Beta li va tan gran la fira i té un nivell de paranoia tal que va fer un mega-macro arxiu excel, amb tot de caselles i altres mandangues de colors per saber exactament que portava cada un i en quin estat de realització es trobava. Però l'excel en xarxa no permet que dos usuaris el tinguin obert al mateix moment per entrar-hi dades noves. Al tercer dia, al servidor hi havia nou còpies del mateix arxiu i ni ell mateix sabia quina era la bona. 
Jo sempre en el treball en grup sóc partidari del mètode West Point. S'ha de saber delegar, no s'ha de baixar al nivell de discutir als del grup en quin cos i tipus de lletra s'han de fer els correus electrònics.  Perquè es perd un temps preciós i es desmotiva l'equip. Clar que més desmotivats, ja no crec que podem arribar. Això si, la vergonya aliena que passem fa que riem molt.
El mètode West Point consisteix en: Ets un Tinent de l'Exèrcit i disposes de una corda de 8 metres, una de 6, dos pals de 4 metres, un de 10, una bandera. Com montes un màstil per a la bandera?
No us trenqueu les banyes, la resposta correcte és : Sergent, munti un màstil!!
S'ha de delegar. Zen.

20 comentaris:

  1. El mètode West Point és infalible, envolta't de gent vàlida i deixa'ls treballar, cullera! Et faran bo, perquè si ets al capdamunt és per gestionar persones, no per fer feines. Però sempre hi ha un "de dalt" que s'equivoca, o no, i lloga un gos beta. (a vegades els volen fer servir de doberman).

    Bona fira (huas huas huas) i en això de la midlife crisis ets d'un club molt gran. Diu que els gintònics amb amics funcionen. Per prescripció facultativa eh! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice: Seguirem la prescripció facultativa ;) i acabes de definir-ho a la perfecció!

      Elimina
  2. Ja torno a estar rient!!! Aquest Gos Beta crec que es mereix un recull de posts o un petit llibre. Et ben juro que tindria prou èxit!

    Pel que fa a treballadors desmotivats... em puc sumar al club? Estic en una de les pitjors èpoques laborals... i no és per manca de feina que és per manca de motivació. M'estic tornant a plantejar si recuperar, de nou, la meva faceta univeristària. Creus que si fem una aliança podem convèncer a les guardianes de les coves respectives que un dijous al mes puguem anar a fer estudis etnogràfics de les nits universitàries?... sempre amb ànim d'experts antropològics.

    Carrega piles, baixa el ritme del blog si ho necessites, però torna amb noves i surrealistes aventures del Gos Beta & Co. si us plau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet: A motivar-se, encara que sigui planificant mentalment la propera ascensió!
      Respecte a l'estudi antropològic proposo fer la ruta de totes les U, la UB, UAB, UDG, URV ULL, etc. ( dubto que ens ho permetin...)
      No patiu, que tard o d'hora escric per a qui encara que sigui per rondinar!

      Elimina
  3. Apa, les guardianes de la cova, com sou!!!! Ja ho diuen que quan un es fa grans busca motivacions joves, jajajaja!!!!
    Celebro que gaudeixis d'aquest retorn a les aules, i com et diu el porquet, torna de tant en tant, perquè l'enyorarem si es pot evitar, millor que millor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne: Sincerament, mai no he entès aquesta por de les guardianes de la cova, si una de les darreres vegades que vaig sortir de nits les de vint ni em veien! veieu http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2009/04/dinosaure.html

      Elimina
  4. Si se t'ha de (re)felicitar, doncs se't (re)felicita i santes pasqües, tú, que aquí no estem per estalviar-nos parabéns!

    I si a sobre ets capaç que no t'afectin les accions incomprensibles del gos beta... llavors, Alyebard, llavors et farem la ola, que suposo que en català deu ser et farem l'onada (però que em sona fatal)!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran Doncs moltes (re)gràcies! Una "ola" d'aquelles de Camp del Barça. Gegant!! que me la mereixo.

      Elimina
  5. "Tubi o no tubi", saps? Jo també em barallo amb la paraula, i amb els que la fan anar, i sovint he de posar pauses on el discurs és farragós.
    Però torna, que ja saps que m'agrada tot el que escrius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta: Tranquil·la, ja em deixaré caure per aquí. De fet ara llegeixo ;)

      Elimina
  6. Doncs m'apunto al mètode West Point, que per això la vida ens ha fet més savis. I si l'Excel no funciona potser un paper tradicional pot fer un bon paper...

    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. RafelÉs molt útil si s'aplica bé. Tu demanes que es faci una feina i marques un termini. Deixes fer. ( però això hi ha gent que no arriba a entendre-ho)
      Ni en paper entendria com està el projecte.
      ;)
      I benvingut!

      Elimina
  7. el mètode west point es infalible per passar el marró a un altre, tot i que potser després si surt malament buscaran un cap que tallar.
    El master que estic fent de direcció d'empreses (oh, jo també soc universitari) diu que el millor son els equips amb un líder. Jo només ser que si en un equip ningú sap fer una bandera amb un mastil, la cosa pot acabar molt malament i es millor buscar un manual de com fer banderes...
    En quan a la resta, el midlife, os remeto al francés Robert MArchand que amb 100 anys ha batut un record de bicicleta...

    i paciència amb el gos beta, tens que buscar-li els seus aspectes positius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris Tens raó, es tracte d'encarregar a cada membre de l'equip la part que sap fer. I no emprenyar!! Que vagi molt bé el màster!!
      Crisi, qui va dir crisi?? :D si encara no he decidit que vull fer quan sigui gran.

      Elimina
  8. Fer-se vell, fer-se vell, paranoies de l' edat potser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta: Que no, que em faig més savi :D com el whisky de malta de més de 12 anys. De fet quan faig anys sempre hi ha un parell de dies de replanteig de que fer, que no fer, que has fet i que has deixat de fer. Llavors se'm passa la caraja. Res que no arregli un te amb menta i una conversa ;)

      Elimina
  9. Hi ha hagut canvis radicals a la universitat, als meus temps les borratxeres les agafàvem en divendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch: A mi ja em va començar a agafar la transició als dijous. Què? t'apuntes a l'estudi antropològic amb el porquet?

      Elimina
  10. Quina gran font d'entrades les fires i el Gos Beta!

    Això del mètode West Point està motl bé, però segons l'equip que tens, t'ho acabes fent tu... després d'emprenyar-te perquè ningú no ho sap fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant: Tot és qüestió d'encarregar les coses a nivell de cada peça de l'equip. I no interferir.
      Sí, gran font d'inspiració, però com es nota que no és el teu cap directe :(

      Elimina