I així cada hora. Amunt i avall
Final de curs by Alyebard |
Com acostuma a passar a la casa de bojos on treballo em va tocar anar a la celebració de l’any nou xinès al moll de la fusta de BCN, em plan te ha tocado. Ja l’any passat no li vaig trobar el sentit. I aquest tampoc. De fet aquesta “fira” sempre m’ha donat la sensació que és la particular festa de final de curs de la comunitat xinesa de Barcelona. Tot de nens i nenes disfressats, Un escenari gegant on a tot hora canten els hit parade en xinès, i paradetes varies de menjar i altres collonades xineses.
Any del Drac by Alyebard |
Per sort aquest any no tenia al dels platerets i el bongo i la del costat era una mena de vident que et deixava triar uns paperets i com si fos allò de cal·ligrafia per nens que ja tenen les lletres dibuixades, amb un retolador/pinzell (el primer que vaig veure!) escrivies i ella segons com feies el traç i el paperet que havies triat el deia com seria l’any del Drac.
Així que vaig agafar-ho, jo punyetero que recordo que el 8 és un número de la sort a la Xina i l’agafo de la pila marcada amb el 8, el 4 no, que representa la mort i vaig fer els millors traços que sabia i el resultat va ser : Si tu colazon Zen buen año Dlagon.
Fruita by Alyebard |
Com a mínim em vaig distreure una estona. De fet el Gos Beta va decidir que aquest any promocionaríem fruita i la primera cagada va ser: Com entrem un camió tràiler de sis eixos al Moll de la Fusta? Amb un conductor que ve de Lleida i servidor que és de GRO... doncs amb molta perícia per part del conductor i molta sort. Total per a deu caixes de Pera de Lleida, però –ja que aprofito lo viatge a Mercabarna m’han dit que deixi la pera a lo moll –
Segona cagada, decidir fer una acció en una cultura que no coneix el Gos Beta , i jo amb prou feines. La fruita va servir per alimentar les iaies papiròfagues residents al barri i els quatre xinesos que es van atrevir a recollir la bossa amb fruita de la promoció tots exclamaven: - Glatis, Legalo? - Sí, legalo. I a canvi em portaven coses. Desconec si a la Xina et fan un regal n’has de fer tu un altre, però em van portar un cafè, un bolígraf, i vaig menjar un platàs de fideus picants cantonesos que picaven de mala manera, però eren de gorra. Resumint, impacte de l’acció promocional a la comunitat xinesa: nul·la. Acció contra la fam al barri del Pla de Palau, un èxit. I això si que comença a ser preocupant. Aquí hi ha gana, encara que no es vulgui reconèixer.
Quines no són xineses? by Alyebard |
De passada vaig aprofitar per posar un parell de varetes d’encens al Buda que tenia la paradeta muntada per a tenir bon Dharma. Així que ja ho sabeu, si us agafeu les coses tal com venen i les deixeu marxar tal com marxen, tindreu un any del Drac de conya.
I al Gos Beta que el bombin. Zen.
Bon dia Alyebard!!! La veritat és que no podem intentar canviar res del que ja està marcat, tot i que ens entestem a fer-ho.
ResponEliminaRealment la teva feina et porta a activitats ben peculiars, la meva és vas d'excursió a Tarragona o a Santes Creus, hahhaa.
Colazon Zen, tan de bo, tinguis/tinguem tots plegats un molt bon any, sigui gràcies al Dlagon o a que les coses bones entrin i surtin sense deixar rastres irreparables.
Salut i una abraçada semiglaçadetaaaaaaa!!!!!
Dafne: Bé, jo sempre dic que feina és feina. Tan de bo aquest anys sigui Colazon Zen :D, una abraçada.
EliminaQuina tela! Home, més que festival de final de curs, em fa pensar en els nostres festivals de Nadal... culturalment, ja seria això!
ResponEliminaI pel que fa la fam a Barcelona... bé, desconec qui va venir a agafar fruita, però els avis de la nostra societat han passat la guerra i la postguerra, i encara tenen certs tics: on hi ha menjar de franc, ells hi van! Que els meus avis les feien, aquestes coses!
Yáizaz: Tens raó, més festival de Nadal, i tot i que la reacció dels avis ja la conec, per feina tinc relació amb el Banc d'Aliments de BCN i comença a haver-hi bosses de fam on fa uns anys ni t'ho pensaries.
EliminaAi, Alyebard, pobre... la conclusió és que t'ho vas passar teta, no? El que passa és que no ens vols fer enveja; és això, oi?
ResponEliminaFerran: Però si jo ric molt a la meva feina! ( encara que a vegades no es noti )
Elimina"Per sort aquest any no tenia al dels platerets i el bongo i la del costat" jajajajaja! Fill meu, el que no et passe a tu...XD! Zen i bon any del drac!
ResponEliminaTheresia: Doncs sí, els meus timpans ho van agrair XD, ui i el que no explico. Bon any del Drac!
EliminaPer sort, no ets guionista de galetes de la sort, t'imagines? Un viatge a Chinatown segur que no figura entre els teus desitjos més íntims... :)
ResponEliminaQuè tal lo llibre? Abraçada!!
Cantireta: No creguis, a base de treballar amb ells els acabaré entenent, o no :(
EliminaRebut ;)
Si no és massa preguntar... a què es dedica la seua empresa? (si és quelcom legal, és clar)
ResponEliminaJosep: Venc fum, sóc el que en sociologia s'anomena la "zona gris" de l'Administració. En una empresa pública d'aquelles que ho fem tot tant malament i llencem els diners públics. ;)
Eliminamolt bo, les teves aventures les podries publicar en un integral, m'ho passo molt be llegint-les...
ResponEliminaAris: Doncs s'acosten temps divertits! I jo escrivint-les ;)(senyal que encara tinc feina)
EliminaAlyebard, és evident perquè et toca anar a la fira aquesta. El Gos Beta és lector del teu blog i s'ha convertit en un fan de les teves narracions sobre l'any nou xinès!
ResponEliminaBon Any del Drac!
Tirant Francament, espero que no!! De fet ell considera seriosament que no sé escriure, de fet, que no sé fer res bé. Zen
EliminaAgraeixo que alegris el meu esperit amb les teves experiències sempre exòtiques i originals, encara que reconec que no és solidari riure de les feinades dels altres. Però ho expliques amb una gràcia...
ResponEliminaBenvolguda Olga, sempre serà un plaer que les meves desgràcies laborals t'alegrin l'esperit. Molt content de veure't per aquí.
EliminaUn post que destil·la zen en cada una de les seves paraules! M'has fet riure de valent! Potser el Gos Beta està veient un nou mercat obrint una ONG de recaptació i repartiment d'aliments.
ResponEliminaQue tinguis un bon any nou xinès i tot flueixi segons el seu curs natural, que és la millor manera de emmerdar-se en alguna situació galdosa... tot i que una mica de risc tampoc no està gens malament!
Porquet: Sort del Zen i dels vostres comentaris que m'ajuden a sobreviure. ;)
EliminaCom a mínim algú va aprofitar les peres i no van anar a parar al mar... :-)
ResponEliminasurfzone: Ben cert! llençar menjar amb la gana que hi ha al món és inhumà.
ResponElimina