dilluns, 2 d’abril del 2012

Alimentaria - pinzellades - 1-




Al principi va ser la paraula. Bé així és com haurien de començar les bones històries. En aquest cas  només és una mostra del que dona una fira. Uns quants aforismes deduïts de l’observació i petites pinzellades per anar fent boca:

Quan més gran és una empresa, més curta és la faldilla de l’hostessa.
Corol·lari: Deus vendre una merda de producte s’hi m’has de distreure amb pits i cuixes.

Com més gran és el complex d’inferioritat del que mana més crida als de baix i més fa la pilota als de dalt.
Corol·lari: M’he passat la fira esquivant bronques i veien com el nivell de llepar pot ratllar el sublim.

Pinzellada: L’HC assisteix a una presentació gastronòmica. No vol seure, hi ho deixa ben clar que vol estar a peu dret al costat d’una de les taules tipus aeroport.  Demana una aigua, li portem i el deixem fer. Al seu costat els seu equip. Pel que sigui ,no vol ser el protagonista i vol gaudir de la xerrada.  Sóc a l’altre extrem de sala de tast. De cop apareix el NOmanager i m’etziba: Una cadira pel Conseller! Per què el deixes a peu dret!  – Ho ha demanat ell, no vol cadira. (Zas en tota la boca, haver estat aquí quan tocava) Morros durant un parell d’hores. A mi ...
Pinzellada:
Inauguren SS.AA.RR. els  Prínceps de Girona, Senyors de Montblanc i etc. (la resta de l’Estat els diu d’Astúries) però tot i que són campetxanus em continua caient més bé el petit príncep, aquell es conformava amb un xai dibuixat.  I aquests van embolcallats  amb uns armaris mirall amb pinganillo que t’aparten literalment a cops de colze. Quant més gran és el personatge més nerviosos és posen els intermedis.  Com que dins la cadena tròfica jo sóc d’un esglaó molt baix no m’afecta ni em poso nerviós, fa anys que sé que caga el rei i caga el papa que de cagar ningú s’escapa. Em poso al costat de l’estand i miro com passen. Hi ha programat un acte a la mateixa hora, però evidentment amb tot l’escàndol mediàtic ni pensem a començar. No val la pena. Quan deixin de fer fotos protocol·làries  començarem. Apareix el GosBeta i m’etziba: Perquè no han començat. Són les 11: 05 i al programa hi posa a les 11:00 i l’assenyala. ( nota mental: no som suïssos i tothom li mira el nas nou a la Leti. ) Resposta continguda: Gos beta, cuida’t del teu i jo del meu ( traducció: No m’emprenyis ni vinguis a fer-te el gran cap) Em crida, - Alyebard si t’has de posar així de nerviós t’envio a casa. – No ho estic gens. Millor que m’enviïs a Olivaria que estaré més tranquil i igual et torno a salvar el cul com aquest matí-  rebufa com una balena i marxa.
Hores més tard em castigarà a l’exili al Saló Olivaria, però el que no sap és que hi estic més tranquil, hi ha accés a Internet per a mi sol, peto la xerrada amb les empreses, que sempre aprenc alguna cosa nova i a sobre descobreixo que la germana de la productora d’un dels millors olis d'oliva ecològics del món és pèl-roja natural i que guiant-la cap on és el bar em posa 10 anys menys dels que tinc! ( de la il·lusió que em fa ho poso al twitter).   Qui no és vol alegrar el dia és perquè no vol. La resta és Zen. Continuarà...

23 comentaris:

  1. Mira "Play Time", del gran Tati. Et serà com veure la teva vida en un sol dia, i en una fira. El final és tan poètic...! Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta: Ohh, el gran Tati. La cercaré per on pugui.

      Elimina
  2. Veig que a la fira, a part de la famosa aigua amb cafeïna, hi van succeir coses força més interessants i divertides (amb permís del No Mànager i del Gos Beta).

    Ja m'explicaràs això de que una pèl-roja et posi deu anys menys... no valia amagar la panxa! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. El porquet Doncs ben mirat encara no ho sé, però si m'ho diu un altre cop me la menjo :P ( amb permís de sa germana i la guardiana de la cova XD )- d'on has tret que faig panxa? com diu l'Obèlix sóc baix de cintura XD !!

      Elimina
  3. BdU - Operationsabteilung2 d’abril del 2012, a les 22:07

    D'això... ehemm.. de la pèl-roja natural no en tindriem una foto? :-)

    ResponElimina
  4. Sort que la història va acabar amb oli ecològic, perquè ja tindries agror d'estómac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel: M'he passat la fira respirant fons i somrient. És la millor manera de sobreviure. I l'oli collonut!!

      Elimina
  5. què no ho saps que les pèl-roges tenen un problema de miopia congènita? hihihihi Si és que tens el tarannà adequat perquè et passin coses i les expliquis :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice: Nena dolenta, no em treguis la il·lusió que em va fer que em traguessin anys! La resta va amb la feina.

      Elimina
  6. M'agradat molt tot plegat SI!! me faré soci del teu blog . Si m'hi vols i si no ho havia fet ja que tot es possible... No tinc memòria i per tant tampoc sentiment de culpa..

    ResponElimina
  7. si t'has de posar aixis de nervios t'envio a casa!
    home, jo no m'ho pensaria dos cops, ja m'hi pots enviar!!
    ommmmm! tens que fer un curs Guardiola
    espero la segona part!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris: És que quan es posa nerviós diu moltes bestieses, no em pot enviar a casa, com a molt al despatx. :D. Tot és Zen. Aviat, aviat.

      Elimina
  8. Que bo, això de preferir el Petit Príncep.

    ResponElimina
  9. juas, juas, juas,,,, molt bó!!! ja et deia jo que el millor de les fires són els teus post post-fira!

    Aix, la pel-roja es posarà vermella quan ho llegeixi!! juas, jasu, juas, ara mateix li envio l'enlaç.

    Com sempre, un plaer ;0)

    per cert, vull post especial dels resums valoracions de fira. També pot ser mooooolt bó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emma: :D un plaer que passis per aquí. Records a la pèl-roja ;) No tingui's pressa. Els records i les emocions s'han d'assentar. A més hi posa "continuarà" i va ser una fira que va donar per molt.

      Elimina
  10. Helena Bonals: He vist que deixaves un comentari però no surt. No sé si l'has esborrat o no. Però sí, em cau més bé el Petit Príncep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blogger continua fent el tonter. Sí que l'he deixat, el comentari.

      Elimina
    2. Cert, des que han canviat la manera de veure'l.

      Elimina
  11. A mi també m'agrada, i molt el petit príncep, potser perquè sóc republicana, roja separatista, i tot això.
    Mira, llegint el teu post, t'imaginava, i no et conec, però reia tota sola, perquè després diguin de les dones; si quan home li treuen anys, redéu, l'ego creix, i el gos beta devia anar boig!!!
    Doncs, per tots els moments que ens il·lusionen. Que en siguin mooooolts!!!

    "No podem preveure el que és important a la vida. L'alegria més bonica s'experimenta sempre com menys l'esperes"!!! Vagi per l'alegria que et va donar la pèl roja.
    Saps qui ho diu això, no? L'amo del petit príncep!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne: Si he arrancat un somriure o una rialla a algú em dono per satisfet que la meva teràpia per a no matar al GosBeta funcioni :D
      Gràcies per la cita de Saint-Exupéry!

      Elimina
  12. A la primera premissa li falta el resultat: el producte pot ser molt dolent, però amb pit i cuixa s'aconsegueix vendre XD

    ResponElimina