En aquell temps vaig arribar a creure que era un armari mut i transparent. Ocupava un espai en l'univers però no se'm veia en ell. Que la resposta a la pregunta - balles? era NO, o perdre't o ves-te'n a (poseu la paraula grollera que preferiu) Clar que les ulleres, les hormones adolescents fora de lloc i el fet que tota l'EGeBé la fes en una escola on només hi havia nois ajudava a que se'm veies d'una hora lluny en el dur art de "acoso y derribo" que es practicava a la foscor de les discoteques i a les festes per recollir diners per anar a Itàlia a tercer de BUP ( úniques autoritzades per el comandament familiar per anar a aquells antres de vici i perdició)
Però llavors arriba un dia en que dius "Balles?" i la resposta no va ser l'acostumat no i sí un somriure, un -Sí- i un agafar-me de la mà per ballar una lenta.
Llavors és quan descobreixes que tens dos peus esquerra, que no saps on posar les mans ( sí que ho saps, el que no saps és si et deixaran) i que si arriba el moment et saltarà un mastegot o et deixaran que la besis i te l'enduguis al racó més fosc.
Tots dempeus que tornen els 80,s
No és la lenta que vam ballar, però aquella nit van sonar aquestes a la ràdio d'un 127. La lluna era plena. Els dos fumàvem ducados...In illo tempore...
Quantes vesprades de glòria gràcies al 127.
ResponEliminaMoltes ;-)
Eliminaui, fumaveu ducados! ara, avui en dia, segons on no els podrieu fumar...seria com fumar-se un porro
ResponEliminaEn aquell temps fins i tot era ben vist...
Elimina:) un 127 i lluna plena! I la música...
ResponEliminagenial per recordar...
la música ja ho té això que et fa recordar ;)
EliminaUi ui uiiii, els 127 prometen molt!!
ResponEliminaprometien, pobret, que ja està desballestat :(
EliminaSembla que no va haver mastegot.
ResponEliminaQuan es farà una col·lecta popular per fer un monument al 127?
No, en aquella ocasió no ;) Per a mi podem començar ja. Un a cada poble!!
EliminaAaaaaah quins records bandarra! Entre preciosos i picantets! Per cert... he llegit 127!!!!!! Per favor, mai tindré un cotxe com aquest. Era color verd oliva i tenia més anys que jo! Va arribar a la família abans que jo, i va durar 25 anys. El vaig conduir amb molt d'amor. També m'hi vaig fotre la meva única nata amb cotxe (toco fusta) i ell em va protegir com un valent... i també hi vaig tenir les primeres arrambades en algun descampat perdut!
ResponEliminaAaaaaaahhhh.... no l'oblidaré mai, mai n'hi haurà un com el cent vinti (així li dèiem).
Crec que el meu devia ser parent del teu 127 :)
EliminaHi ha moltes vivències paral·leles!!! Jo feia servir un R11!
ResponEliminaQuin luxe!! devia ser amplíssim ;)
EliminaAixxxx, jo també vaig anar a balls, d'aquests, i també l'excursió va ser a Itàlia.
ResponEliminaMare, quins records!!! La lenta, els reservats de la Chrisalys (discoteca que ja ni existeix), i on vaig conèixer el meu primer marit. Quina època, besades llargues, carícies, ummm, teníem 16 anys!!! I després, els cotxes, les històries que silencien, quantes!!!!
In illo tempore!!! Redéu, quant tempore, ha passat!!!
Sí, fa molt tempore però com diuen: "Que nos quiten lo bailao" ;-)
EliminaJo tenia un Simca 1500. I un Renault 21 amb què em clavava el canvi ;) Guai, los 80's.
ResponEliminahahahaha, jo vaig tenir un SiMCA 1200 I R19, osti quina època!!!! però els rotllos els vaig viure en Golf!!! Que golfos, hahahahaha!!!!!
Elimina"Dance..."
ResponEliminaDance till the end of time!
EliminaQuants records, jo havia tingut un seat 127 , de segona o tercera mà!!! i la veritat es que a dins hi feiem contorsionisme!!!!!Quants records!!!! però molt i molt bons!!!!
ResponElimina:) els bons records ens acompanyen sempre...
EliminaJo d'un 127 només en recordo volcar-lo anant amb un amic que era pagès i el meu germà. Ells devien tenir 14 o 15 anys, jo 10 o 11. El terror inicial va passar al fart de riure quan vam veure que miraculosament no ens havia passat res. Igual que quan aconseguies que una noia ballés amb tu, un fart de riure i poca cosa més XDDD
ResponEliminaQue animals que sou els de la plana XD
ResponElimina