Era tan desgraciat - III - descens-

L’home que era tan desgraciat que fins i tot la seva amant li va posar les banyes va tancar l’aixeta de la dutxa i s’encarà al mirall ple de baf. Feia ja uns quants dies que no s’afaitava, però havia decidit que avui sí.  Des que l’explosió del pis de sota, on vivia la Sra. Maria, l’havia deixat sense propietats terrenals que vivia en aquella pensió. Les parets escrostonades i l’olor a col que pujava pel celobert li recordava que el proper pas en la seva espiral de descens als inferns seria dormir la mona en un banc del carrer abraçat a un tetrabrick de Don Simon. 

Tot havia començat feia temps, quan en tornar abans d’hora a casa va enganxar a la seva dona amb algú altre dins el llit conjugal.  Sentia fresa dins del dormitori quan va entrar, i va acostar-s’hi sigil·losament per veure què passava.  La seva dona estava lligada de mans al capçal del llit. Nua amb els pits a l’aire. La silueta d’algú més tapada pels llençols. Va reconèixer els gemecs de la seva dona en arribar a l’orgasme.  – millor per ella, pensà- de fet ell tenia una amant i a la seva dona no la tocava gaire.  Per no dir gens.  Però quan va veure el cap que sortia de sota els llençols que la tapaven de cintura per avall va reconèixer el tatuatge de l’espatlla, un kanji blau igual que el que lluia a l'espatlla la seva amant. De fet, el kanji encerclava una piga. Els tatuatges es poden repetir en altres cosos, però aquella disposició no. Era la seva amant. És el que té tirar-se a la millor amiga de la teva dona.  Llavors sí que se li trencà el cor i fent passes enrere sense fer soroll va tornar a sortir de casa.

Llavors vingué l’intent de suïcidi i el quedar-se sense casa, i sense feina, i sense cor.

Va trobar una feina monòtona i avorrida descarregant camions de carn en una sala de d’especejament, només s’havia de posar a la cua, li donaven una canal de vedella o de porc, l’encaixava a l’esquena i cap als ganxos de la cambra frigorífica. I així anava passant.

Va ser menjant-se un doner al pakistanès de la cantonada quan va veure que hi posaven uns PC en el recambró. – Hassan, que coi hi fareu aquí? – Cibercafè- va ser l’escadussera resposta.

Així en arribar a la pensió, es dutxava per treure’s l’olor fèrrica a sang. Es posava una samarreta neta i baixava a perdre hores davant d’una pantalla de PC.

.../.. continuarà