El problema d'estar en tensió en una fira és després. Quan tota la tensió acumulada se'n va i et quedes fet una coca. Em prou feines t'aguanten les cames. Però per contra el cap no para de barrinar i veure que es podia haver millorat i què o qui va fallar. Els marrons que has esquivat o com de transparent pots arribar a ser als ulls d'alguns. I sempre que marxa la tensió ve l'insomni. Demà estaré fet una coca. I si em dona temps, entrada nova sobre fira, manàgement i demés parides. Però per acompanyar una mica la solitud de la nit, música suau. I tots aquells cigarrets que encara no he fumat.
Tell me what it is, it isn’t fair
but I’m wasting time, cos it isn’t my heart, it isn’t my fault
and every situation understands, well
the anecdote of chasing the locations to your doors
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent
he was sitting by the swimming pool
but he was scared, ’cos it wasn’t his time and it wasn’t his chance
getting older’s not been on my plans
but it’s never late, it’s never late enough for me to stay
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent
but I’m wasting time, cos it isn’t my heart, it isn’t my fault
and every situation understands, well
the anecdote of chasing the locations to your doors
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent
he was sitting by the swimming pool
but he was scared, ’cos it wasn’t his time and it wasn’t his chance
getting older’s not been on my plans
but it’s never late, it’s never late enough for me to stay
’cos I’m wasting time, I’m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
and all the letters that I have never sent
... no fumo però si no et sap greu, et faig un ratet de companyia... sec al sofa, callo, escolto la musiqueta i si em portes alguna cosa amb gel em fas la raTeta més feliç del món...
ResponEliminaEspero que poguessis dormir una miqueta. Petonets.
ResponEliminaUna bona cançó per relaxar-se. I per descansar.
ResponEliminaAra aniré a fer un d'aquells cigarrets que encara no he fet...
*Sànset*
La RaTeta Miquey: Gràcies per la companyia. ESpero que t'agradés el que et vaig portar amb gel.
ResponEliminaCandela: El problema no va ser poder dormir,tard o d'hora t'adorms. El problema és avui quan ha sonat el despertador. Petonets.
Sànset: Doncs aprofita i en fas un altre a la meva salud, que avui torna a ser dia 1,47!!
Bona cançó, sí senyor... però Alyebard... no havíem quedat que s'ha de fumar menys i fer més muntanya??? ;p
ResponEliminaConservo l'esperança de trobar-nos en algun cim!
espero amb candeleletes els teus comentaris de la fira!!!!
ResponEliminaperò quina fira?
ResponEliminaMissis: No perdi l'esperança, aviat faig el pensament i ho deixo. Però per a fer les rutes que fa encara em falta una mica més de fons i resistència, o em vol matar a la primera de canvi?
ResponEliminaEmma: Je,je. Aviat, aviat.
Malsònia: La de Sant Miquel a Lleida aquest darrer cap de setmana. Per cert, per si no li havia dit abans; Benvinguda.
a mi em passa al reves, jo no dormo abans de la Fira, però després com un nen petit. Quan surto per la porta es com si sortis de la presó. ha ha ha, si em sentis el "jefe" em mata.
ResponEliminaEstas més recuperat???
ResponEliminaAra suposo, que apunt de fer balanç del què i cóm... i perquè si o perquè no... Però amb descans, les coses es veuen d'una altre manera..... I.... No fumis!!!! (és un consell d'una exfumadora de fa poquet) Ep, de bon rotllo eh? Que després diuen que els ex, són els pitjors!
;-D
Aquesta cançoneta és xula també eh... m'agrada!
ResponEliminaT'ho diu una fumadora....NO FUMISSSSSSS...que es dolent per la salut :-(
ResponEliminaho he fet, i uns quants més, per si et serveix...
ResponElimina*Sànset*
Aris Jo segons la fira no dormo ni abans, ni durant, ni després. També ets del meu ram? el món és molt petit!
ResponEliminaEli: Tranquil·la, un dia d'aquest ho deixo ( espero) i sí més recuperat però amb altres pollastres entre mans.
Ada: M'agrada que t'agradi.
Txell: Ja ho sé, però és l'únic que em deixa'n fer en públic ;-) El meu entorn ja em fa guerra psicològica per a que ho deixi.
Sànset: Gràcies, però ja veus com està el pati, aviat serem uns sers en vies d'extinció. Continuen els dies 1,47 Brrr. Matar capullos hauria de ser una eximent en el codi penal.