dimarts, 26 d’octubre del 2010

Gmail, el Sr. Hereu i la mare que els va parir a tots!




A vegades a la casa on treballo les coses es resolen amb un " te ha tocado". I ens van posar una fira amb calçador, com si no anéssim prou de bòlit amb el calendari que teníem programat. Així que l'ajuntament de Barcelona, en un intent de salvar la caiguda lliure del Sr. Hereu organitza una fira davant de la Catedral. L'invent l'anomenen "Mercat de Mercats" i som-hi a passar fred davant del mercat de Santa Caterina, tot el divendres i tot el diumenge. Amb el fabulós mòbil d'empresa en principi puc consultar tant el correu professional com les meves comptes de Gmail. Com a mínim mentre alimento amb fulletons publicitaris totes les iaies papiròfagues del barri podré consultar com està el pati dels que escrivim blogs. Tinc prou cobertura gràcies a les onades de rajola del mercat i accedeixo al meu Gmail. Cap correu nou. Com a mínim estrany. Torno a alimentar les iaies que surten del mercat amb fulletons i faig la cigarreta amb la de l'estand del costat que es mor de fàstic igual que jo. És el que té anar amb un estand institucional, si no dones menjar la gent ni et diu hola i tothom està comprant i menjant al Pla de la Seu.
Arriba el Gos Beta ben nerviós, doncs el no-mànager ha decidit assistir a la inauguració oficial amb tota la comitiva. Arriba i demana que fem fotos de l'acte oficial i la passejada de la comitiva. De moment molts càrrecs intermedis de la meva casa mare i de l'ajuntament, caps de premsa, de protocol i demés paràsits. A destacar algú de l'ajuntament que sembla que l'hagin acollit per reciclar-la d'entre aquelles noies de l'est que no cacen bolets a l'N-II. Arriba l'Hereu i petonets i abraçades a tort i dret als llepons de les dues administracions. Arrenca la comitiva i apa a saludar a cada paradeta. Entre paradeta i paradeta algú em trepitja ( és un alt càrrec de l'ajuntament) i encara espero que es disculpi. Jo anar fent fotos i de cop la màquina es mor! no hi ha bateria!. El gos beta se la va endur a Sant Miquel i no la va posar a carregar! Pla B: Fotos amb el mòbil. Entro en un dels estands per poder fer una foto de l'encaixada de l'Hereu i el paradista. Així com a mínim alguna serà de cares i no de la calva incipient. l'Hereu m'estira la ma i diu - Hola, Bon dia! i jo - Sr. Alcalde, li torno l'encaixada i fluixet li dic - El de l'estand és ell, el del meu costat i torna al ritual - Hola, Bon dia!. Talment com un androide.
Unes quantes parades més un guiri i la seva parella miren encuriosits i em demanen- Do you speak english? - Yes, I do. ( tradueixo) Què és tot aquest xou. És l'alcalde de Barcelona inaugurant la fira. - Ah!, i perquè vè amb tanta gent al voltant. - És any d'eleccions. Repetirà? - Espero que no- I els dos esclatem a riure.
El diumenge ja no hi ha ni iaies devoradores de fulletons, els he acabats tots. Fins i tot el del "Programa de Control de les dejeccions de purins" que és infumable. 
El mòbil em continua dient que no tinc correu. Continuo fent cigarretes amb la noia de l'altre estand. Arriba l'hora de plegar i torno a casa. Una hora més tard obro el PC i miro el Gmail. Cap correu. Miro la carpeta d'Spam que ja està prou plena i Gmail havia decidit que tots els de la blogosfera éreu correu no desitjat. Ho arreglo i de cop tinc 414 correus a la safata d'entrada pendents de llegir i contestar.
En any electoral no s'haurien de fer invents ni fires amb calçador. Sort que els que tenien parada van vendre, que els de BCN a més de menjar fulletons també aprecieu els bons productes.

25 comentaris:

  1. Ostres! el dia que et lleves...i sense saber perquè, tota la tecnologia es gira contra teu, més val tornar-se'n al llit!
    Correu electrònic, erròniament classificat, càmeres digitals que fan llufa, i Androides en busca de vots que es confonen reiteradament...
    Fes-me cas, la propera vegada que et convoquin, digues amablement, que estas instal.lant-te les darreres actualitzacions i que no pot assistir a cap event, fins que et reiniciis!
    No colaria?

    ResponElimina
  2. jajajajajaja, molt bona la de "iaies papiròfagues del barri "! Són tota una espècie autòctona! Tot i que m'ha fet molta gràcia el post lamente el teu cap de setmana!

    Petonets!

    ResponElimina
  3. La meva maleta: Tens raó hi ha dies en que un s'hauria de quedar dins el llit. Ja ho vaig provar, però em van dir que amb el sistema operatiu que tinc ja tiro. :(
    Theresia Kalogeropoulos: Sí, són de la mateixa varietat que arrambla amb els canapès a les inauguracions. Feina és feina, i és any d'eleccions!

    ResponElimina
  4. Si sempre són un pal aquestes coses, quan hi ha eleccions a la vista encara ho són més. Si n'arriben a fer de tonteries per caçar vots!!!

    Espero que tinguis una millor setmana! :-)

    ResponElimina
  5. Rita: Ho dubto, demà comença Sant Narcís a Girona i m'acabo de discutir amb el Gos Beta. Brrr!

    ResponElimina
  6. Ja et vas rentar bé les mans després d'encaixar-les amb el senyor alcalde? ves si encara patiràs algun "mal dolent"!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Quina tortura! Ha ver de suportar l'alcalde i la seva comitiva no ha de ser gens agradable. I compte que no et sentís la conversa amb aquells estrangers!

    ResponElimina
  8. Sànset: No em cal, ja estic immunitzat als polítics!
    Albert B.i R.: Sí, però va amb la feina!. No crec, ja eren prou lluny i els polítics locals no crec que gastin gaires idiomes, només se'ls ha d'escoltar per veure com destrossen el seu!

    ResponElimina
  9. je je, molt divertit...jo quan treballava per l'ajuntament (estic parlant de la prehistoria, quan l'alcalde era el Maragall) les iaies es possaven a primera fila davant les croquetes i els canapes i s'ho cruspien tot, a les presentacions. Quan tu hi anaves ja no quedava res. I de càmares en portavem dos. Un cop no es va gravar un video (per alguna historia electrònica)quasi ens maten.

    ResponElimina
  10. Em fas riure amb les teves aventures...
    Tot i que si jo et pogués explicar... també riuries, també! ;-D

    Santa paciència... que diuen que és la mare de la ciencia!

    ResponElimina
  11. Suposo que ja t'hauràs presentat a algun premi de novel·la satírica, perquè segur que el guanyes.

    ResponElimina
  12. 414 correus???? Jo crec que la safata d'entrada de Gmail estava esgotada i va decidir traspassar responsablitats (talment com el no-mànager) a la carpeta d'spam.

    Jo si hagués vist el senyor Hereu no sé si m'hagués pogut aguantar un "Passi-ho bé senyor Hereu, a veure si a les properes eleccions us enfonseu"... però dit així, com un autòmata.

    ResponElimina
  13. Aris Nova Llei de Murphy: Polítics+any electoral+presses+electrònica= fiasco total!
    Eli: Jo sempre ric després, però quan hi ets pel mig ballant-la, uff!.
    Olga Xirinacs: Doncs encara no m'ho he proposat, no em veig prou madur encara. Però venint de tu és tot un elogi.
    Missis: Potser sí, igual són parents. Les ganes hi eren, però els professionals acostumem a riure'ns després!, Missis que ja hi ha prou gent a l'atur!

    ResponElimina
  14. Quina llàstima haver-me perdut aquesta fira! Com haguessim rigut!
    Això de les iaies... deu haver-hi alguna escola de formació especialitzada en iaies-garripanyaires. Es que no se'n perden ni una!!!

    ResponElimina
  15. Emma: I tant que haguéssim rigut, va ser del mateix pal que Alimentària, però envoltat de més "bitxos rarus". I les iaies ho porten al codi genètic!

    ResponElimina
  16. Molt bona l'escena amb les iaies i l'alcalde! Et cito al blog d'avui.

    ResponElimina
  17. SM: Ostres!, gràcies Salvador. Tot un honor.

    ResponElimina
  18. He,he,he. mira que tens fina la ironia. Estic totalment d'acord amb el que et diu Olga. Molt bona la teua visió dels fets!!!

    ResponElimina
  19. Arribo ara, i espero que no em posin als spams. Penso que una mica del teu cinisme és tonificant com el fred.

    ResponElimina
  20. Joana: Gràcies, procuro esmolar-la amb la crua realitat. Potser un any d'aquests...
    Helena: No, no t'ha posat als spams. Gràcies m'agrada que el trobis tonificant.

    ResponElimina
  21. Si et presentes tot Blogville et votarà i llavors el Gmail treurà fum.
    No dubto que amb aquest sentit de l'humor la política seria menys ferragosa :)
    Salutacions i bona nit que demà el despertador no té pietat :)

    ResponElimina
  22. La darrera frase és un greu error: quan hom ha tocat fons ja només pot remuntar!

    ResponElimina
  23. Josep: No aprecieu els bons productes? La fira va ser un èxit; pels que venien teca. O la iaia et feia sopa amb els catàlegs? No veig per on vas sobre la darrera frase, però encara estic molt espès i necessito més cafè.

    ResponElimina
  24. Bé, volia ser un missatge optimista.
    Conyes a part, per molt menys els luddistes cremaven màquines al segle XIX.

    ResponElimina
  25. Josep: Gràcies per l'aclariment, entre la manca de cafeïna i el constipat que no sabia per on baixava. Crec que el luddisme tornarà aviat. Amb la taxa d'atur que corre.

    ResponElimina