dimecres, 6 d’octubre de 2010

Santmiquelejant -I-

La Seu Vella, Lleida. Per Alyebard

Santmiquelejant o com sobreviure a la Fira de Sant Miquel. 
De fet fer una fira no és tan difícil. Tens un pavelló firal, l'omples d'estands amb productors i ells que venguin el seu producte tan bé com sàpiguen. El problema és quan els de dalt decideixen complicar-se la vida i provar invents nous. Fer un saló monogràfic és tot un repte i té la seva pròpia coherència. Poses tots els d'alimentació juntets i així la gent els veu com si fos un mercat i compren el seu producte, si els ve de gust. I aquest any es va provar a Sant Miquel amb el Saló ProduQte ( pss, no és una falta, es deia així) per allò de la Q de Qualitat.  Així doncs, la fira ens lloga tot el Palau de Vidre i nosaltres l'omplim d'estands modulars per als productors i un estand central a càrrec nostre on fer les presentacions i els xous de cuina i tota la parafernàlia institucional, que és any d'eleccions. Fins aquí prou bé, però com ja sabeu el Gos Beta i el No-mànager van fer de les seves i servidor va patir una miqueta
Però tot va bé si acaba bé. No?
Arreglats els nyaps del disseny de l'estand, servidor va fer en total 936 km de carretera de GRO a Lleida, doncs tot i que el meu territori per a fires i firetes sigui GRO i rodalies ( Igualada és part de la meva rodalia :D ) el Gos Beta, com que el seu ego necessita d'algú per renyar va decidir que assistís a Lleida durant dos dies. La resta se la menjaria l'altre company de despatx.
Després diran que les meves dietes són cares!
Però va valdre la pena. Resulta que el meu Honorable Conseller no li agrada parlar amb micròfon de diadema, d'aquells que es pengen al cap com un mans lliures. Però ningú des de protocol ens ho havia dit. Com sempre. De fet no sé ben bé quina feina fan els de protocol, excepte evitar que els Consellers es perdin pels passadissos i que s'asseguin a la cadira correcte.
Així que deu minuts abans hauríeu d'haver vist als dos: GB i NM patint d'allò més pel micro i provant invents, demanant a fira un micro de mà ( resposta fira; no en tenim. S'ha de demanar abans). Total que arriba el conseller i la seva cap de premsa, amb un somriure li diu,  - és d'aquests, però així estarà més còmode. I el Honorable va acceptar-ho sense cap complicació. Els hi hauríeu d'haver vist el rictus de la cara !!!!!.

Un altre dels nyaps arreglats: 
S'havia de fer durant dos dies un programa de ràdio en directe des de la fira,.Se'ls prepara un espai i després de passar-me tres dies (pre-fira) barallant-me amb Timofònica per una línia RDSI, finalment ens la posen. Uf,  un pollo menys! Però a les 9 del matí arriba el tècnic de la ràdio i no hi ha ni taula ni cadires a l'estand. Eins? resulta que l'inefable GB no va demanar-ho perquè pensava aprofitar una altra taula que estaria ocupada fins a les 13:00 h. El de la ràdio diu que o munta ara o no hi ha programa, així que ja em veieu desmuntant una taula rodona d'una de les sales privades de l'estand i posant-la per la ràdio. Uf,  dos pollos menys!
Tot i això el meu No-mànager no em va ni saludar ni em va dirigir la paraula en tota la fira ni em va convidar a dinar com a la resta de gent de l'estand. 
Però ja s'ho farà, perquè jo vaig dinar amb dos expositors super simpàtics i el meu no-manager té data de caducitat, la mateixa que el govern. ;-)

11 comentaris:

  1. D'això se li'n diu ser un autèntic apagafocs... que és el que acaben essent totes les feines molt sovint, malauradament.

    ResponElimina
  2. Vaja aventura. Pero ja està, fins la propera. Vaig conèixer un paio que es dedica al tema de les fires, i horror, això ho fa casa setmana! jo no aguantaria

    ResponElimina
  3. Una frase del tipus "no en tenim, haver-ho demant abans" és d'aquelles que desmonta a tothom.
    La de "ara o mai" (que és el mateix que "munta-ho ara o no hi ha programa"),a més és només per a superherois :)

    ResponElimina
  4. Missis: Tens tota la raó, el problema és quan estas envoltat de cap-quadrats.
    Aris: Cada setmana no, però tinc mesos en que s'empalmen una darrera l'altre. Altres mesos són més suaus.
    Leblansky: Cert, això els passa per no planificar bé, ni demanar les coses abans. El de la ràdio va ser brutal :D A aquest pas en comptes de corbata hauré d'anar amb una capa vermella i els calçotets per fora :D

    ResponElimina
  5. M'ho imagino com una sessió dels germans Marx, o un espectacle de màgia. Llegit fa gràcia, però treballat... I sense dinar... Coiles, coiles, imperdonable, només miren la seva panxa, i així va el poble, amb cinturó estret.

    Gràcies per la teva menció de Bougainville, veig que ets fi. En canvi, els pijo-progres en tenen prou amb al·lucinar al fons del seu got.

    ResponElimina
  6. Aquest Gos Beta és tot un "campeón"!

    P.S. Mira, que curiós, em sembla que el meu no-mànager té la mateixa data de caducitat que el teu...

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Olga Xirinacs Sí, a vegades treballar en una Fira ratlla el surrealisme.
    Sànset: El Gos Beta ja el dono per perdut, ni enviant-lo altre cop a P3 ho faria bé :D . I amb data de caducitat em sembla que n'hi ha uns quants!

    ResponElimina
  8. Apa, noi, sí que ha estat entretingut.. ;-D
    Estic d'acord amb això dels caps de protocol, només saben marejar les perdius! ja,ja,ja

    Muaks

    ResponElimina
  9. Eli: Mooolt entretingut ;-D. És que els pobrets es perden sense caps de protocol, caps de premsa, secretària, etc. , etc. Muaks

    ResponElimina
  10. hi ha un parèntesi que m'agrada molt!
    l'any q ve espero q pugis estar per la fira d'aquesta rodalia :D

    ResponElimina