Tots els fenòmens condicionats Són com els somnis, les il.lusions, les bombolles, o les ombres; Com gotes de rosada, o llamps; D'aquesta manera que han de ser contemplats.
Helena Bonals: I tant que modelen, però el procés és dolorós. De fet El que no em mata em fa més fort. Missis: De moment em conformo en que l'onada no em cobreixi el cap :D Rita Sí, alguna onada és com una bona martellada :D Mortadel·la: Benvinguda!, provaré ha veure que passa. Pobres del meu costat quan comenci a invocar-les. Tinc molt mal caure: Bona pensada! Candela: Gràcies guapa, es porten amb la millor dignitat possible.
Per experiència, et puc dir que les pors no és recomanable ignorar-les...s'han de mirar de cara. Afrontar-les directament...i elles soles es desmonten! Això que t'acabo de dir, resumeix totes les sessions d'un any i mig de teràpia de Gestalt...i un munt de diners.
T'ho diu la persona que era més peruca del món! Per obligació he hagut d'enfrontar-me a coses que temia de debó i...... de tot se'n surt! Sobretot quan es desitja, i sino, a conformar-se toca. Respirem a fons i plantem cara a la por. Acabarà fugint avorrida!
Carme J: Merci pels ànims!, de fet la millor manera de vèncer la por és mirar-li a la cara. Joan Calsapeu-Layret: Benvingut! Tota la raó, suposo que és qüestió d'encarar-les de proa i que no ens aneguin.
Després de la Fira, que millor que un jardi Zen, eh? ommm ommmm gos beta lluny...ommm..ommm
ResponEliminaVisca els jardins zens! Visca els jardins, de fet, i visca "lo" zen!
ResponEliminaQue les onades que la por fa dins la teva ment siguin fàcils de surfejar, amic Alyebard.
Aris jeje, वज्रच्छेदिकाप्रज्ञापारमितासूत्र, Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra.
ResponEliminaFerran: Sort del Zen, sinó encara sortiria a "El Caso". Gràcies pels ànims!
वज्रच्छेदिकाप्रज्ञापारमितासूत्र, Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra.
ResponEliminaTots els fenòmens condicionats
Són com els somnis, les il.lusions, les bombolles, o les ombres;
Com gotes de rosada, o llamps;
D'aquesta manera que han de ser contemplats.
Les pors et modelen, vulguis o no, a vegades per a bé. Quan les superes.
ResponEliminaA surfejar-les doncs!
ResponEliminaSi només fan onades, encara... N'hi ha que sembla que tinguin un martellet... :P
ResponEliminaÀnims i petons!
A les pors se les ha de convèncer. Mai de vèncer.
ResponEliminaFes-les callar quan t’arribin. Fes-ho amb veu alta!
No se'm preocupi: si les seves pors fan onades amb una mica de sort es marejaran abans no arribin a bon port i tot això que s'estalviarà!
ResponEliminaTot bé?? com tenim aquestes pors avui??
ResponEliminaHelena Bonals: I tant que modelen, però el procés és dolorós. De fet El que no em mata em fa més fort.
ResponEliminaMissis: De moment em conformo en que l'onada no em cobreixi el cap :D
Rita Sí, alguna onada és com una bona martellada :D
Mortadel·la: Benvinguda!, provaré ha veure que passa. Pobres del meu costat quan comenci a invocar-les.
Tinc molt mal caure: Bona pensada!
Candela: Gràcies guapa, es porten amb la millor dignitat possible.
Un espigó. És necessari perquè aquestes onades no facin cap destrossa!
ResponElimina*Sànset*
Sanset i utnoa: Bona idea! Sí, però de la mida d'un dic holandès!!.
ResponEliminaPer experiència, et puc dir que les pors no és recomanable ignorar-les...s'han de mirar de cara. Afrontar-les directament...i elles soles es desmonten!
ResponEliminaAixò que t'acabo de dir, resumeix totes les sessions d'un any i mig de teràpia de Gestalt...i un munt de diners.
Sort!
La meva maleta: Gràcies!, ja ho procuro, però hi ha dies en que es fa molt difícil.
ResponEliminaT'ho diu la persona que era més peruca del món!
ResponEliminaPer obligació he hagut d'enfrontar-me a coses que temia de debó i...... de tot se'n surt!
Sobretot quan es desitja, i sino, a conformar-se toca.
Respirem a fons i plantem cara a la por. Acabarà fugint avorrida!
m'agrada la imatge i si, les pors... fan onades que ens poden ofegar!
ResponEliminasalut
Carme J: Merci pels ànims!, de fet la millor manera de vèncer la por és mirar-li a la cara.
ResponEliminaJoan Calsapeu-Layret: Benvingut! Tota la raó, suposo que és qüestió d'encarar-les de proa i que no ens aneguin.