divendres, 8 d’octubre de 2010

Jardí Zen



Les meves pors
fan onades
en la meva ment

18 comentaris:

  1. Després de la Fira, que millor que un jardi Zen, eh? ommm ommmm gos beta lluny...ommm..ommm

    ResponElimina
  2. Visca els jardins zens! Visca els jardins, de fet, i visca "lo" zen!

    Que les onades que la por fa dins la teva ment siguin fàcils de surfejar, amic Alyebard.

    ResponElimina
  3. Aris jeje, वज्रच्छेदिकाप्रज्ञापारमितासूत्र, Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra.

    Ferran: Sort del Zen, sinó encara sortiria a "El Caso". Gràcies pels ànims!

    ResponElimina
  4. वज्रच्छेदिकाप्रज्ञापारमितासूत्र, Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra.

    Tots els fenòmens condicionats
    Són com els somnis, les il.lusions, les bombolles, o les ombres;
    Com gotes de rosada, o llamps;
    D'aquesta manera que han de ser contemplats.

    ResponElimina
  5. Les pors et modelen, vulguis o no, a vegades per a bé. Quan les superes.

    ResponElimina
  6. Si només fan onades, encara... N'hi ha que sembla que tinguin un martellet... :P
    Ànims i petons!

    ResponElimina
  7. A les pors se les ha de convèncer. Mai de vèncer.
    Fes-les callar quan t’arribin. Fes-ho amb veu alta!

    ResponElimina
  8. No se'm preocupi: si les seves pors fan onades amb una mica de sort es marejaran abans no arribin a bon port i tot això que s'estalviarà!

    ResponElimina
  9. Tot bé?? com tenim aquestes pors avui??

    ResponElimina
  10. Helena Bonals: I tant que modelen, però el procés és dolorós. De fet El que no em mata em fa més fort.
    Missis: De moment em conformo en que l'onada no em cobreixi el cap :D
    Rita Sí, alguna onada és com una bona martellada :D
    Mortadel·la: Benvinguda!, provaré ha veure que passa. Pobres del meu costat quan comenci a invocar-les.
    Tinc molt mal caure: Bona pensada!
    Candela: Gràcies guapa, es porten amb la millor dignitat possible.

    ResponElimina
  11. Un espigó. És necessari perquè aquestes onades no facin cap destrossa!

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. Sanset i utnoa: Bona idea! Sí, però de la mida d'un dic holandès!!.

    ResponElimina
  13. Per experiència, et puc dir que les pors no és recomanable ignorar-les...s'han de mirar de cara. Afrontar-les directament...i elles soles es desmonten!
    Això que t'acabo de dir, resumeix totes les sessions d'un any i mig de teràpia de Gestalt...i un munt de diners.

    Sort!

    ResponElimina
  14. La meva maleta: Gràcies!, ja ho procuro, però hi ha dies en que es fa molt difícil.

    ResponElimina
  15. T'ho diu la persona que era més peruca del món!
    Per obligació he hagut d'enfrontar-me a coses que temia de debó i...... de tot se'n surt!
    Sobretot quan es desitja, i sino, a conformar-se toca.
    Respirem a fons i plantem cara a la por. Acabarà fugint avorrida!

    ResponElimina
  16. m'agrada la imatge i si, les pors... fan onades que ens poden ofegar!

    salut

    ResponElimina
  17. Carme J: Merci pels ànims!, de fet la millor manera de vèncer la por és mirar-li a la cara.
    Joan Calsapeu-Layret: Benvingut! Tota la raó, suposo que és qüestió d'encarar-les de proa i que no ens aneguin.

    ResponElimina