Estació Espacial Internacional (ISS) - II-

9 Etz'nab'  11 Keh 12.19.17.15.18 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Ja fa una quinzena des que vaig abordar el port espacial. He estat descartant possibles causes de la mort de la tripulació. No hi ha signes de descompressió sobtada ni fissures al casc. El Bioescàner no mostra senyals de contaminants químics ni biològics. No hi ha radiació provinent de la pila d'hidrogen del propi port ni de la zona de magatzematge de les piles per a altres naus. 

Les provisions pròpies s'han acabat i he posat en funcionament la màquina de racions CHON ( Carboni, Hidrogen, Oxígen, Nitrògen). La màquina recull de l'atmosfera planetària els components bàsics i els processa en forma de petites galetes insípides, però com a mínim no em moriré de gana.

He estat investigant la zona de descans de la tripulació hi hi ha coses força curioses. La tripulació es componia de 15 persones entre un Capità, un segon oficial, un cap d'enginyers, tripulació de pont, màquines i manteniment i personal de magatzem i tripulació rasa. El Capità devia ser una persona força culte. Tenia tot un prestatge de petites unitats d'informació amb uns 25. 000 llibres; però la majoria estan en llengües mortes, alfabets estranys o varietats de l'Spark estàndard no gaire evolucionades i que em costen de llegir. La segona oficial tenia en un dels calaixos una col·lecció de roba interior de cuir i de blonda, fora de la reglamentària roba de cotó. Varis consoladors i vibradors que han superat la meva imaginació. Un dels tripulants de manteniment tenia varis hologrames de la segona oficial fent l'amor amb varis membres de la tripulació i en algunes apareix el cap d'enginyers emmanillat i amordaçat. Però no posa cara de por, per a sorpresa meva.

Encara no he rebut cap senyal que m'indiqui que la sonoboia d'emergència que vaig activar l'hagi rebut algú.

Hi ha varies zones del magatzem que estan segellades i no aconsegueixo entrar-hi. Algú va canviar els codis d'accés rutinaris que apareixien en el quadern de bitàcola de l'estació espacial.

12 Ix  7 Mac 12.19.17.16.14 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

 Continuo sense rebre cap senyal. Tot i que ahir em vaig emocionar al sentir una seqüencia d'entrada i vaig pensar que arribava algú a buscar-me. Era una llançadera de mineria automatitzada, es veu que devem extreure algun tipus de metall del satèl·lit d'aquest planeta, però he vist que la descàrrega s'efectuava cap a la zona on no puc accedir.

He rellegit varies vegades el Quadern de Bitàcola de l'Estació, però els darrers tres dies, just abans que arribés, es un pur galimaties, qui ho va redactar s'estava sonant per moments i la darrera pàgina la devia escriure el capità doncs he fet que l'ordinador d'abord la processes i m'ha dit que és grec àtic ( sigui el que sigui això) i que està molt deteriorat el suport, com si algú ho hagués volgut esborrar i no li hagués donat temps de fer-ho del tot. Només ha aconseguit entendre Hekatombeion, Nemesi, Autoktonia. I no m'ha agradat gens el significat.

5 B'en  6 Kank'in 12.19.17.17.13 Diari d'abord. Nau de Transport de la Confederació Nostromo.

Acabo de fer un descobriment esfereidor: quinze tripulants hauria de ser igual a quinze cosos a la cambra de conservació. Atabalat com anava el primer dia no vaig adonar-me que només en vaig arrossegar-ne catorze.

També falta un bot d'emergència. Algú va fugir cap el planeta.

No tinc temps per capficar-me doncs he rebut un codi d'entrada i és d'una nau tripulada. Encara deuen ser força lluny doncs no puc establir-hi comunicació directe. Sembla que algú ha rebut el senyal de socors i s'acosten. Ara sí que es farà llarg fins que no arribin.

Amb l'ajut de l'ordinador he començat a llegir un dels llibres del Capità, comença així:

Canta'ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d'Aquil·les,

destructora: portà innúmers dolors als d'Acaia,

llançà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes fortes

d'herois, i convertí els seus cossos en presa de gossos

i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,

el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,

per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d'homes.