Sortim de l'hiperespai. Ja he transmès els codis d'aproximació i reconeixement i inicio un rumb de d'aproximació per atracar la nau. Aquesta vella carraca, sobrevivent del darrer conflicte amb els imperials, amb milions de coses per reparar i repintar s'ha portat prou bé. Sí no hagués fet tantes campanes a l'ESO hagués passat amb millor nota l'accés a l'acadèmia de vol i en comptes de ser comandant d'un transport seria un brillant pilot d'interceptor, clar que tenen una vida més curta.
El port estel·lar no dona resposta, torno a enviar el senyal de reconeixement. El petit punt brillant del principi es va perfilant, orbita al voltant d'aquest planeta blau. Diuen els vells que vam sortir tots d'aquí en la primera gran migració. Però d'això en fa una pila d'anys. Jo no he conegut res més que la petita colònia d'Hyperion, amb els seus dos sols, i aquell mar de metà i les guspires al capvespre que desprenen els arbres tesla.
El petit punt ja agafa forma i veig les formes del port espacial. Un parell d'òrbites més i arribarem al punt de contacte.
Cony, ja em comencen a mosquejar que no contestin. Aquests dels ports sí que viuen bé. Un parell o tres d'anys avorrint-se a qui dalt, amb gimnàs i sauna, veien com atraquem i tornem a marxar després de la descàrrega. Ens canvien la pila d'hidrogen i només han de preparar l'enviament cap el planeta. Quan són sobre el punt, dos retrocohets i després caiguda lliure. Els de baix ja s'apartaran.
Ei, desperteu!, que estic ja apunt de fer l'aproximació. Carallots!
Merda, hauré de passar a manual. Frenada!, viro a babord, dos impulsos. Uf, l'ancoratge automàtic ha funcionat. Sistemes de suport connectats al Port.
- Port, aquí Nostromo. Responeu.
- ...
- Port, aquí Nostromo. Responeu. -...
Mil milions de llamps i trons! M'enfundo el vestit de suport i obro l'escotilla d'accés. Tot és en silenci. Només funcionen els sistemes mínims i ni rastre de la tripulació del port. Passo per passadissos buits fins arribar al pont.
Tots són morts. Encara en els seus llocs, momificats. Caiguts en les posicions on eren quan els va sorprendre la parca. Merda, Merda, Merda. I m'havia de passar a mi. Restableixo els sistemes i arrossegant-los els poso en una de les cambres de conservació. Activo la balisa de socors del Nostromo. Amb una mica de sort d'aquí a uns mesos apareixerà algú. Què collons els devia passar?
Que llarg que es farà.
Eh, està molt bé. Relats conjunts que vol dir, que en faràs capítols o que el seguirant daltres escriptors?
ResponEliminaMolt bonic!!! Fins ara tots els que he llegit donen la talla. No hi ha cap que no m'agrade. M'huré de fer l'ànim i participar jo també, però esteu posant el llistó tan alt que em fa pooor!!!
ResponEliminaGràcies
No m'imaginava que les parques fossin tan dolentes. A veure, que molt estètiques no són... però d'aquí a matar-te!
ResponEliminaMolt bo, es mereix una segona part!
*Sàsnet*
"Sànset", vull dir...
ResponEliminaBon relat. Bon punt de partida.
ResponEliminaAris: No, és una proposta sobre la imatge, ves a http://relatsconjunts.blogspot.com
ResponEliminaSànset: Bon joc de paraules!. Gràcies.
Josep: Gràcies. Igual m'animo a continuar-lo.
Joana: Cap por, deixa't anar que segur que surt un bon relat, o un bon poema. El que et suggereixi la imatge. B7
ResponEliminaah, val, ara ho entenc
ResponElimina... vaaaa... en volem més!!!
ResponEliminatirantlobloc: A aquest pas serà un blog de relats continuarà, que ja en tinc tres de començats! ;-)
ResponEliminaVaren pujar a la bici estàtica? Sí? Ja ho tens. No? Doncs potser degut a la desviació espai temps som al dia després del Barça-Madrid. Si saps de quin dels dos equips eren, ja sabem com acabà el partit. Felicitats.
ResponEliminaBo bo! Intriga!
ResponEliminaVicicle: Gràcies, molt bon relat el teu. Potser serà una línia de continuació.
ResponEliminaPeix: Gràcies, aquest a sortit així.
Aris: Aristofeles, què, t'hi apuntes?
ResponEliminaM'assento aquí a primera línia...i no m'en mouré fins saber com acaba!
ResponElimina:-)
Sí que estaria genial que en feres segona part, ens hem quedat d'allò més intrigats! Ah! M'encanta l'expressió que teniu allà de "fer campana" XD!
ResponEliminaUna besada!
La Meva maleta: Je,je. Ja has portat crispetes?
ResponEliminaTheresia Kalogeropoulos: Doncs si tant ho demaneu, potser sí. Com en dieu vosaltres?
B7
Apa! Un altre que acaa amb mort, jejejeje...
ResponEliminaZel: Bé, el final encara és obert, jejeje. Benvingut!
ResponEliminaui,quina pel.li més interessant!!!
ResponEliminaIsabel: Gràcies i benvinguda!
ResponEliminaTé alguna cosa que recorda de manera agradable als clàssics del gènere.
ResponEliminaefe: Gràcies. Sempre és bo que et comparin amb un clàssic. I benvingut!
ResponEliminaEn diem salar, fer foja, etc. jejejejej!
ResponEliminaI com acabarà això.......que passarà d'aquí un mesos? hi haurà algú?
ResponEliminaBona aportació
garbi24: Gràcies. Ja es veurà que li passa d'aquí a uns mesos...
ResponEliminaMolt bo. Però, i a ell, li passarà el mateix? Ens deixes ben intrigats.
ResponEliminaMolt bo. M'ha encantat lo de les 'guspires dels arbres tesla', genial!
ResponEliminakweilan: Gràcies. Doncs no sé encara que li passarà. ;-)
ResponEliminaPd40: Gràcies, els arbres tesla són espectaculars al capvespre, però perillosos. :D
Ostreeeeeeees, ostres, ostres i mil vegades ostres!!
ResponEliminaT'explicaré una cosa :-)
Quan va sortir aquesta imatge per a un relat, jo vaig dir que volia fer-ne un que acabés ben malament (la cosa venia d'una mena de juguesca entre en XeXu i la Carme Rosanas a la que jo em vaig "mig sumar" pel meu compte. La Carme i jo sempre fem relats que acaben bé).
Tenia al cap un relat on algú es quedava a l'Estació Espaial amb un munt de cadàvers!! i era l'únic viu... finalment vaig canviar i vaig decidir fer-ne un altre (acabant bé hihi)... Però és que aquest teu és FANTÀSTIC!! :-))
Fins i tot el detall d'haver estudiat més a l'ESO per poder comandar un interceptor i no un transport! :-))
M'ha encantat!!