El Montgrí i el castell al cim
No puc queixar-me. Una fira que tenia pinta de ser engendrada, prenyada i parida en el més pur estil del Gos Beta, ha anat molt i molt bé. A l'empordanesa vila de Torroella de Montgrí he tornat a sobreviure en una fira local, d'aquelles en que l'estant institucional està al costat del que ven la mopa mágica i el que ven sofàs que et fan un massatge. La llàstima és que no et venguin també a la comercial que intenta encolomar-te'l. Encara no entenc les empreses que fan servir hostesses i comercials espitregades per intentar vendre't alguna cosa. Senyal que no ho compraria ningú ni regalat. Això sí, un tiparro que ni l'Àlien de la fira de GRO.
Només m'ha tocat treballar-hi el diumenge al matí, així que em vaig llevar ben d'hora en diumenge, vaig anar a votar i cap a Torroella falta gent. És un trajecte plaent, per camps termenats des de l'època romana, seguint el curs del Daró. A la carretera som un tractor, un Audi impacient, i servidor. L'Audi està apunt d'estampar-se contra el canal de reg del Daró i la rotonda de Serra de Daró per voler passar el tractor. Amb la seva pressa no s'ha adonat de la serenor del paisatge. De que el front fred que arriba far arrufar-se una grua en un dels camps, que els gavians estan tots capcots fent pinya en els sembrats acabats de rompre per preparar la terra. Que en els camps de pomeres a banda i banda és ple de fotges i esplugabous. Que circular tranquil per l'Empordà és una delícia. Que anar darrera un tractor no impedeix d'arribar a la fira just darrera del nerviós de l'Audi. Estic sol a l'estand llegint el diari, sortint a fumar de tant en tant, fent-la petar amb els hippiperroflautes del mercat d'ecològics que hi ha enfront de la carpa. Faig un parell de tirades a l'estand del Club de Tir, i em comenten que soc prou bon tirador, doncs agrupo els trets encara que vagin tots al número 7 en comptes del centre de la diana. No està gens malament per portar ulleres progressives, que em prou feines la veia la diana. I això que estava a 10 metres! A prop de l'estand hi ha l'escenari i durant un parell d'hores l'escola municipal de música toca peces de jazzband, després passen els gegants i els grallers i quan me n'adono ja és hora de tornar a casa.
A les vuit poso les notícies i vaig seguint la nit electoral. Al meu No-Mànager i al Gos Beta els queden un parell de telenotícies a la cadira oficial.
La fira des de fa 614 anys que està dedicada a Sant Andreu, però a mi no m'enganyaran. Ahir va ser Sant Martí per a més d'un porquet!
... tot arriba!!!
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca!
tirantloblog: Gràcies!. La democràcia és el pitjor sistema polític que existeix, amb excepció de tots els demés sistemes W. Churchill ;-)
ResponEliminaHi ha una carretera de la Bisbal a Torroella que es maquisima però molt estreta i quan bufa tramuntana t'en vas cap el canal.
ResponEliminaAhir més d'un se li va acabr el broquil, però, m'assembla que ja s'ho esperaven i el que no s'ho esperes es que no està en contacte amb la realitat. Molt bones aquestes entrades de fires
Aris: Conduir amb tramuntana te truco :D. De fet jo sóc nadiu de la zona, per això m'encanta conduir-hi. Ja me les conec! I sort que ara comencen a eixamplar-les, però hi ha llocs on estan destrossant l'Empordà. Je,je, les entrades de fires són una teràpia sobre la feina!
ResponEliminaTreballar diumenge al matí, tampoc està tan mal. oi? Cal fer coses que trenquen la rutina dominical!!! Sincerament: crec que has tingut molta sort!!!
ResponEliminaCompletament d'acord, amb això de la bellesa d'aquests paratges i les seves carreteres. Si no, que li preguntin al Armstrong, que tan de temps hi va pedalar...
ResponEliminaUna fauna ben peculiar la de les fires :-)
A mi també m'ha arribat la sort. Després de fer tretze hores d'interventora!
ResponEliminaJoana: A vegades és tot un relax fer aquestes fires de cap de setmana.
ResponEliminaLa meva maleta: Sí, i que duri; que ha vegades i volen fer cada disbarat!
Helena Bonals: Quin valor fer d'interventora!, jo vaig fer d'apoderat un parell d'eleccions i ja era pesadíssim, però els interventors s'han de quedar clavats a la taula!
Què va, em va passar volant. Els companys de taula eren molt divertits. Ens dedicàvem a fer broma dels noms de la gent. Em va servir, a més, per trencar la rutina. També era apoderada. I avui he tingut festa!
ResponEliminaSi, tot arriba, jo no hi vaig anar a la fira, i mira, si fos ara ens hauríem conegut!
ResponEliminaAquests dies més d'un pensarà en Sant Martí... ;-)
ResponEliminaSort!
M'agrada el títol i el text, però m'he adonat que les fires et provoquen una gran dependència per sortir a fumar, que no dic que siga sense raó,...no? Vols dir que no hauries de dur un cabàs de piruletes a cada fira? XD! Que, per cert, s'estan convertint en tot un gènere al teu blog!
ResponEliminaUna besada!
Glups, he tret el caparró per aquí, però entre el títol i les teves habilitats amb l'escopeta de fira millor que marxi abans no prengui mal!
ResponEliminaHelena Bonals: No hi ha com estar envoltat de bona gent, i si a sobre et donen festa, millor que millor.
ResponEliminaZel: Sí, afortunadament! Doncs fins la propera edició. Sempre fa gràcia això de desvirtualitzar-se.
Rita: Sí, més d'un ja esta esborrant el disc dur del PC i cremant papers.( cosa que trobo vergonyosa) els canvis a l'administració haurien de ser un pur tràmit.
Theresia Kalogeropoulos : Em queda molt poc per deixar-ho. Que ja m'apresten els de casa. Llavors m'hauré de desenganxar de les piruletes! Escriure sobre la meva feina em serveix de teràpia. XD B7
El porquet (ex-Mr. Missis): No va per vos, sempre serà benvingut.
Espere que no em malinterpretes :)! M'agraden molt els posts sobre les fires, em diverteixen! No era pas una crítica amb sorna. I pel que fa a fumar, bé, també espere que no ho prengues com una llicència atrevida. Al cap i a la fi, algú que et diu quelcom així mira per la teua salut. ;D! Una besada!
ResponEliminaTheresia Kalogeropoulos: Tranquil·la Theresia; cap mala interpretació. Jo faig teràpia i vosaltres en gaudiu. Gràcies per preocupar-te per la meva salud. ;D B7s
ResponEliminaDiumenge completet i pel que veig, va acabar bé per a tu.
ResponEliminaGràcies per la visita.
Francament, circular per l'Empordà (especialment per aquesta part del país) i no meravellar-se amb el paisatge és de carcamals. El de l'Audi no es mereixia sera terres gironines, sense dubte.
ResponEliminaPilar: Gràcies a tu per passar-te!
ResponEliminaFerran:Cert, devia ser un GRAN carcamal. Hi ha gent que de tan anar amb un coet al cul que no saben el que es perden.