Ja ho diuen, hi ha amors que maten. El paio aquest tant bonic de dalt es veu que fa uns dies va decidir colonitzar el meu cos amorosament i el meu sistema immunològic, com que estava tristoi i moix des que va abandonar-lo la darrera infecció; la molt lagarta, li va dir, - com que no tinc gaire cosa a fer aquests dies, doncs quedat per aquí, s'està calentó i ens farem companyia, i tal dia farà un any. El problema és que jo havia decidit de fer tot d'altres coses divertides i/o distretes com: fer de commuter a les sis del matí, aguantar al No-Manager, recent arribat de Dubai. No, no hi hagut sort i no li han aplicat la Xària. O decidir quina de les ordres contradictòries del Gos Beta era la més absurda. Per altre part també tenia la intenció lúdica d'assistir a una signatura de llibres, conèixer algun que altre blocaire en persona i ja que no vaig tenir l'ocasió de veure la volta quadràtica del Sr. Leblanski, materialitzar-me en un altre event, happening o dieu-ne com volgueu.
Ja el diumenge vaig tenir un petit avís de com aniria la cosa, però no en vaig fer gaire cas i vaig atribuir-ho al fet de passejar darrera la trobada gegantera de GRO amb 18 ufanosos Kg. de filla sobre les espatlles. Amb raó m'havien de fer mal totes les articulacions, que ja és prou gran per caminar sola, però a tots els papes ens cau la baba i acabes portant-los a coll-i-be a ritme de gralles.
Carlemany i Anna Gironella per Alyebard
El toc final va ser ahir quant el meu cos va decidir fer cas a la meva infermera i em va ajudar a perdre sobrepès a base de liquar-me jo mateix repetides vegades sobre una tassa de W.C. en horari laboral. Així que vaig decidir que posats a passar a una altre estat de la matèria preferia que m'enganxés a casa que no a la feina, on com a mínim la meva família podria certificar la meva transsubstanciació i reclamar l'assegurança de vida. Total que després de dormir una pila d'hores seguides (17) , menjar poc i aconseguir una baixa laboral, ara em teniu amb insomni i veient que el Sr, Murphy tenia raó, m'he tornat a perdre una altre ocasió de conèixer a molta gent que m'agradaria conèixer i que l'autor em signes el llibre.
Si teniu ocasió, gaudiu-lo que ja ha sortit EL JOC DE DÉU.!
Jo ara em dedicaré a fer bondat i que el meu sistema immunològic deixi de tenir-li afecte al bitxo de dalt i que faci la seva feina d'una vegada.
No patiu, encara sóc més lleig
Jo ahir buscan-te per tot arreu, preguntant a desconeguts , ets alyebard? "que cullons m'has dit?" "no, perdoni, m'he equivoca't" i clar, estaves malaltet. Bé, jo crec que el Salva et podria signa el llibre més endevant, quan estiguis recupera't. Per cert, has vist el Pix?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÀnims, que tots hem patit algun transsubstanciació parcial i encara belluguem!
ResponEliminaArròs, pernil dolç i ambientador!
*Sànset*
Doncs mira Alyebard...encara has tingut sort que el virus venia sol, i no acompanyat de'n Pix...que volta per la catosfera pixelant a tort i a dret!
ResponEliminaJo, igual que l'Aris...vaig notar la teva absència ahir a la Bertrand, i no ho dic de conya.
La presentació del llibre, va estar súper bé...el Salvador és un home brillant (no literalment, eh?) i a sobre això de posar cara, i nom (en alguns casos) a la gent amb qui ens llegim gairebé a diari...té la seva cosa!
Espero que el Salvador, escrigui aviat el proper i puguem repetir l'experiència!
I tú...cura sana, cura sana. Fés bondat...
Petons.
Quina mala sort la teua, una trobada amb els amics virtual ha de ser genial, ara bé igual és millor continuar ignorant nom i cara, he,he.
ResponEliminaEspere que et recuperes ben aviat!!!
ahahah, em fas riure..
ResponEliminade com expresses aquestes inevitables putades de les malalties...
però ens fa més immunes oi?
salut i bona tarda
Només de veure la foto ja em començo a trobar malament...
ResponEliminaQue et millores el més aviat possible! Per cert, això de la transubstanciació m'ha arribat! Només puc afegir que et poses tip de bones pel·lícules!
ResponEliminaP.S. No crec que t'agrade la idea però el suc d'una ceba bollida és més que recomanable. Com una mena d'infusió!
Virus: a mi!
ResponEliminaNo es preocupe que això ens passa a tots. Millore's (tampoc no tinga massa pressa, que aquestes coses cal acaronar-les) i gaudisca de la seua baixa.
ResponEliminaPerdó, havia esborrat el comentari anterior sense adonar-me'n.
A tots: Gràcies a tots per passar-vos. M'apunto els consells i seguiré fent bondat. I no, no he vist al Pix, potser és darrera la Lauren Bacall?
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=hrUsfyVmeKg
Aaaah! jo fa unes setmanes vaig ser conquerit per un cosí-germà de l'espècimen que ha decidit plantar la tenda dins el seu cos.
ResponEliminaPaciència i a cuidar-se. El món no para de girar, i si avui s'ha perdut alguna cosa, demà n'hi haurà dues més.
Cuida't!
No pateixis, la signatura qeuda pendent per a la propera, i de reuniuons de blogaires, planificades o no, segur que n'hi haurà més. No deixarem que guanyin els virus! Ara mateix em poso a escriure alguna cosa per tenir una altra excusa per fer una presentaicó...
ResponEliminaMr.Missis: Gràcies pels ànims. De fet dilluns ja torno a la crua realitat.
ResponEliminaSM: Gràcies Salvador, m'hagués agradat poder ser a la presentació. La batalla amb els virus ja està superada. Perfecte!, és una excusa ideal. Acabes de treure un llibre i ja a per l'altre!