Sap greu quan algú decideix deixar-ho. Joana, quan decideixis tornar, aquí ens trobaràs.
Gràcies per aquest últim regal en forma de cançó. Una delícia.
Fa un parell de mesos vaig començar a llegir el bloc de Candela i a les setmanes s'acomiadava i ho esborrava tot. Em vaig quedar petrificada. Potser semble exagerat però mai m'havia passat i realment ho lamente!
Doncs m'has fet descobrir aquest blog... llàstima que ja ens abandona. La cançó m'ha fet posar la pell de gallina... sóc un admirador d'en Llull i veure un text seu musicat avui en dia... brutal! És llàstima que na Joana hagi decidit plegar, no en som gaire els que admirem l'obra i el geni de Llull. Gràcies Alyebard per aquest post, breu però que m'ha tocat la fibra.
Fa un parell de mesos vaig començar a llegir el bloc de Candela i a les setmanes s'acomiadava i ho esborrava tot. Em vaig quedar petrificada. Potser semble exagerat però mai m'havia passat i realment ho lamente!
ResponEliminaPerdre un bloc és perdre un amic. En ha de doldre a tots.
ResponElimina*Sànset*
Doncs si, sap greu, sobretot la Joana. Suposo que per falta de temps o de vegades quan un no sap que escriure, quan no li surten les paraules.
ResponEliminaDoncs m'has fet descobrir aquest blog... llàstima que ja ens abandona. La cançó m'ha fet posar la pell de gallina... sóc un admirador d'en Llull i veure un text seu musicat avui en dia... brutal! És llàstima que na Joana hagi decidit plegar, no en som gaire els que admirem l'obra i el geni de Llull. Gràcies Alyebard per aquest post, breu però que m'ha tocat la fibra.
ResponEliminaa tots: Gràcies per passar-vos i que us hagi agradat el regal que ens va deixar la Joana. Espero que torni a escriure aviat.
ResponElimina