dijous, 9 de desembre de 2010

Silenci

Cal·ligrafia Zen per Chinmoku. Silenci
Una de les coses que m'ha portat aquest pont, és un bona afonia. Ja fa uns dies que va començar, primer va començar com si alguna cosa no acabés de rutllar del tot dins la meva gola. Després va canviar-me el to de veu a més greu del to normal i es quedà en un fil de veu. Ho atribuïa al fet de la mala vida d'aquest pont, de xerrar pels descosits durant dies de fira, de riure molt. Riure? doncs sí, vaig anar a Teatre a la capital, com acostumem a fer els de comarques de tant en tant per anar a veure El mètode Gröenholm, que us recomano que veieu, doncs si aconseguiu entrar en la situació, i no és gaire difícil, no pares de riure i veure com és de cruel i dur el món de l'alta direcció o en aquest temps que corren el que es faria per un lloc de caixera de super amb un sou mileurista.
Però recordant d'altres cops ja sé a què és deguda l'afonia. He deixat de fumar. I l'altre cop que vaig provar-ho fins i tot em van derivar a un laringòleg que em confirmà que les meves cordes vocals estaven encantades amb la nicotina, les irritava però a l'hora les calmava. Ara tinc les cordes vocals irritades però no els dono la dosi de nicotina i com a bones addictes es queixen, les molt punyeteres. I jo vaig que m'enfilo per les parets i semblo un addicte a l'aigua, doncs cada cop que tinc ganes de fumar, glop gola avall que fa baixada!
I rellegint he (re)descobert això

Per condició el silenci:
així la veu es multiplica
i creix la llum en ondes dilatades
fins al moll receptiu.
M'empasso volves laminades
pel frec de tantes hores
rodant a pes d'aram.

XIRINACS, Olga Óssa major
Buscant el costat bo, tenia encarregades tot de trucades per a fer aquests dies i no les puc fer. Se les menjarà el Gos Beta, quan torni de fer l'imbècil amb un 4x4 pel desert.

13 comentaris:

  1. Ei, Alyebard, que a mi també m'ha passat el mateix, i ara estic rumiant quin deu ser el motiu, que ja fa més de 20 anys que no fumo. Per cert, company d'afonies, aprofita el moment en que la veu se't fa rogallosa i greu, que a mi em diuen que queda molt sexy. De vegades penso si no deu ser la Carme que en llença d'amagades virus a la beguda per que se'm quedi la veu així, haw, haw!

    ResponElimina
  2. L'afonia permet treure partit dels silencis. Com n'arriba a ser d'explícit un silenci!

    Si més no, l'afonia, Alyebard, no et priva d'escriure!

    ResponElimina
  3. Hihihiiiiiiiiiiiiiii, a mi em convindria!

    ResponElimina
  4. Ànims Alyebard, uns bons caramelets i l'afonia desapareixerà. Però ara que t'hi has posat seriosament, no tornis a fumar! Vinga, vinga, vinga! Un esforç! I te'l dediques a tu!

    ResponElimina
  5. Leblansky: Quedarà molt sexy, però em prou feines puc dir "Estudies o treballes"
    Tirantlobloc: Cert, a vegades val més un bon silenci a temps. Ara només em faltaria no poder escriure!. Abans torno a fumar!
    Zel:L'afonia? deixar de fumar? anar a teatre?
    El porquet: Espero que aquesta vegada sigui la bona! però costa, costa, costa, costa. M'entre no acabi escanyant algú.

    ResponElimina
  6. Ara pots cantar com el Lee Marvin a la ciutat sense llei. "I was born, about your sunshine light". Provo, et quedaràs amb el personal.
    Després, en comptes de parlar pots enviar molts sms.
    Jo vaig deixar de fumar, encara que reconeixo que de quan en quan demano una cigarreta. Es molt dur. Ho vaig aconseguir perque ningú de la família fuma, ni la meva dona ni el meu pare. I a la feina no es pot fumar. Ara, de quan en quan, encara si coincideixo amb fumadors, acabo fumant. Jo vaig substituir les cigarretes per pomes, son dolces i sacian.
    deistjo que et curis

    ResponElimina
  7. Curiosament, coincideixo amb això que l'afonia, en un grau inicial, dóna a la veu un aire sexy, que a mi també m'agrada molt de sentir (serà cosa de Carmes...)
    Et felicito pel teu intent de deixar el tabac, i t'explicaré com ho vaig aconseguir jo:

    Bevia molta aigua, igual que tu...quan necessitava fum, cremava un incens i quan ja no podia suportar més, em menjava un Halls sense sucre, d'aquells que semblen bronco-dilatadors...tot plegat era una mica pintoresc, però així va ser com ho vaig aconseguir!

    Ps. Els Halls, per més Inri, els anava a comprar al estanc on habitualment hi comprava el tabac ;-)

    Sort i petons!

    ResponElimina
  8. Alyebard, he penjat el meu blog un video teu cantant com el Lee Marvin

    ResponElimina
  9. ENHORABONA!!! Què fantàstic que hages donat el pas!!! I tranquil que de segur que no se't queda veu de Llongueras!!! Felicitats de nou i molta empenta!!!

    ResponElimina
  10. Aris: M'ha fet molta il·lusió que em comparis amb el Lee Marvin; tant la cançó com la pel·lícula m'encanten. Miraré de linkar-ho si me'n surto!
    La meva maleta: De moment pegats de nicotina, molta aigua, canvi d'hàbits...Merci pels ànims!
    Theresia Kalogeropoulos: Ha costat, i té la seva part negativa, avui conduint m'he ventilat un paquet sencer de gominoles amb menys de deu minuts. La dietista amb matarà. Espero que se'm quedi la veu ronca tipus Humphrey Bogart o Lee Marvin, i gràcies pels ànims que em fan molta falta!

    ResponElimina
  11. Bravo per l'intent de deixar-ho, i que te'n surtis! Pel que fa a la veu ronca, jo també trobo que segons com queda com sexy; i si ens fas un post oral? oops...

    ResponElimina
  12. Aquest poema és dels que jo he comentat al meu bloc! Sí que et va colpir en el seu moment, que te'n recordis ara.

    Moltes felicitats per haver deixat de fumar, i ànims!!!

    ResponElimina
  13. Ferran: Potser quant tingui la veu recuperada, ara amb prou feines se'm sent. Merci pels ànims!
    Helena: Helena, els teus blogs i les teves entrades i comentaris són una gran font d'inspiració!

    ResponElimina