Natalis Sol Invictus, la ratlla d'Aragó i el TS

Ara fa un any desitjava als meus pocs seguidor que passessin un bon NSI. Aprofito que en aquest any que s'acaba  i que  ja passeu de la cinquantena els que seguiu els disbarats, manies, relats, poètica i demés coses que em surten del cervell i plasmo sobre una pantalla per tornar-vos a desitjar un bon NSI. ( i que cada un agafi la tradició que més li agradi) i espero retrobar-me amb tots vosaltres passada aquesta voràgine de dinars familiars que ens atraparà a tots. Espero que podeu sobreviure'ls sense cap crisi familiar forta. 

De passada comentar-vos que una de les últimes parides del Gos Beta i el meu NO-Manager ( a qui espero li quedin el dies comptats).

Com a quasi totes les empreses acostumem a fer un lot de nadal pels treballadors. Què menys, no? El problema és quan des de la conselleria de la que depenem l'any passat ja va arribar la instrucció que no gastéssim gaire. Així seguint les instruccions, aquest any hem tornat a pidolar a les empreses que venen amb nosaltres a les fires i firetes, algun producte a preu de cost per a construir un lot de nadal. Això per un costat. Amb la mala imatge que crec que es crea de l'administració i de la nostra pròpia empresa. Per l'altre i per donar un cop de mà a una associació de productors que treballa amb producte ecològic i de proximitat i que també donen feina a disminuïts ( no se de quin tipus) els demanem que ens confeccionin unes capses de lot amb els productes que fan. Fins aquí ho trobo encomiable.

El problema és quan arribes a la feina de bon matí i et diuen, agafa el cotxe de l'empresa i ves a Soses a recollir els 21 lots. Què? però que no els envien aquí com cada any? - No que el No-manager diu que és car, em respon el Gos Beta. 

Així que servidor va agafar el Google maps per veure on queia Soses ( que quan traspasso la Tordera em perdo) i resulta que si es despisten són a la ratlla de l'Aragó! així que surto de BCN per l'A2 cap la ratlla d'Aragó. 

M'agafo el viatge en calma, a la ràdio sonen en Mas i el seu discurs d'investidura i com que jo sóc llevat de les cinc del matí em passo a la música i gaudeixo del paisatge urbà, la limitació de 80 ( cagun els hippiperroflautes) i anar perseguint cartells que em diguin Lleida. Supero el Bruc i recordo la llegenda i el comentari del meu avi matern que deia que es podia haver tocat els collons i ara seriem francesos.( Que francament no sé què seria pitjor) 

Veig la mola de Montserrat i els trencants d'Igualada i penso que si pogués m'aturaria a fer un cafè o anar a (des)connectar a Santa Maria de Miralles. 

Va canviant el paisatge i ja arribo a terres lleidatanes i la seva permanent boira, camions romanesos i bielorussos que no saben conduir i jo que busco desesperat la sortida a Soses. Finalment arribo a lloc, carrego els lots com puc al cotxe i torno a la carretera. Arribo a la rotonda i em trobo només un senyal  Fraga N-II a l'esquerra i Lleida N-II a la dreta. Coi, que jo vull anar a la A2 direcció BCN!  Entre la boira veig una benzinera i un bar, vaig cap allà i després de demanar un cafè i una pasta li comento al cambrer, per arribar a l'A2? - cap a l'esquerra cap a Fraga i entres a l'autovia per força. - Però no aniré a petar a Fraga?, que jo vull anar a BCN. No, no hi ha pèrdua.- I llavors es quan em confirmo a mi mateix que tinc un país de fireta, on no es canvien els cartells de trànsit quan toca, que des de 1714 tothom s'atreveix a fer el que vol amb nosaltres. Arribo finalment a BCN sense perdrem per l'scalèxtric de nusos viaris  i els seus confusos senyals d'accés per a no iniciats en la conducció metropolitana que hi ha a l'entrada. Passo comptes de despeses de viatge i el gasoil que he posat al cotxe, més dietes. Pel cap baix el meu fabulós no-manager s'ha estalviat 20 € ! d'un enviament des de Lleida i jo no he fotut brot en tot el matí

 

Ara entenc qui dibuixa les tires còmiques de'n Dilbert. Segur que seu aprop meu! Per postres, surt la sentència del Tribunal Suprem Espanyol que es carrega el sistema educatiu català. I les que vindran. Ens espera un temps divertit. Per cert d'aquí a res ( que el temps passa volant) entrarem al 2014.  No creieu que amb tres cents anys d'espanyolització n'hi ha prou?, no?