diumenge, 30 d’octubre de 2011

Temps Moderns

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.



Doctora, fa dies que tinc molt mal de cap. Com si hi tingués un homenet a dins tot remanat visos, cargols i rodes dentades. I cada cop que fa un quart de volta amb aquelles claus fixes tant grosses que té. Que sento els xerrics que fan tots els engranatges! I miri que ni amb foscor, silenci i aigua del Carme que se m'n van aquests xerrics.
Senyora Maria, no en faci gaire cas; això són coses d'aquestes bromes baixes i aquest no ploure; ara sí, ara no. Que ja es pren el sintron com li vaig dir? I la pressió que ja se la vigila? Bé, aquestes llagues de les cames estan millor. Ens veiem d'aquí a quinze dies, però demani hora per a la Dolors per a que li faci la cura. Se'n recordarà o li apunto en un full.
Apunta nena, apunta. Que a la meva edat una ja no té la memòria com abans. Saps que em van dir ahir al mercat, nena? Que hi ha un sevillano que ens vol tornar a bombardejar com el trenta vuit, que diu que als catalans per mesells se'ns ha de bombardejar cada cinc, o cinquanta, o cinc cents anys. Veus com ja no recordo com abans!
Tranquil·la Senyora Maria. No faci cas del sevillano aquest, tot se'ls escapa per la boca. A més des de la independència que ja no tenen res a fer-hi. Es fan el gallet per a sortir a les seves teles i prou.
Va, Senyora Maria, aqui té els volants de les visites. El blau és per a la Dolors, la infermera i el blanc és per a mí, la Dra. Yáiza.
Ai nena, quin nom més bonic. Mira que en fa de temps que paso pel CAP i no hi ha manera que me'n recordi. Això es cosa de l'homenet aquest que se m'ha ficat al cap. Com li deia, tot el dia amb el xerric, xarrac...

15 comentaris:

  1. Molt bo! Tot i que, després del que va dir la futura doctora que tardaria en exercir, molt llarg m'ho fies.

    ResponElimina
  2. Un relat en el futur, que em sembla que ens satisfà a tots, menys a la senyora Maria, que té un paio ficat al cap. M'agrada el 'cameo' d'un personatge blogaire, hahaha, estem fatal. Però m'ha fet gràcia.

    ResponElimina
  3. En aquests temps moderns que ens ha tocat viure, tot és possible, tot és ben possible...

    ResponElimina
  4. Bon relat! pobre Maria ! temps vindran....i ami qui em treurà del cap el meu particular inquilí eh?

    ResponElimina
  5. Ja deia jo...aquesta gent no marxa ni amb bona voluntat!

    ResponElimina
  6. Ostressss!! Així que em tocarà ser metge de capçalera i fer receptes a totes les Sres Maria i tots els Sr Josep del barri?? Vaja, vaja, jo que m'esperava un futur brillant com a neurocirurgiana de prestigi i resulta que em dedicaré a fer controla de simtron!!! Hehehe!! Va, que faig broma!! Bon relat, i gràcies per fer-m'hi sortir!!!

    ResponElimina
  7. Conec una Yáiza a qui tothom pronuncia el nom de manera diferent: amb J en comptes de Y, amb la tònica a la "i", amb S sonora, amb S sorda, amb Z castellana... La senyora Maria no té aquest problema.

    ResponElimina
  8. Molt bo, m'ha agradat molt, això de la independència encara més. Ets visionari? Bon relat

    ResponElimina
  9. Jpmerch:De fet passa una galàxia molt, molt llunyana
    Xexu: Com que estava moixa, una mica de cameo no fa mal a ningú ;-)
    Ferran: No perdo l'esperança...
    Elfreelang: acostis al CAP més proper! ( però ha d'esperar a la independència);-)
    cantireta: Els sevillanus? deixa'ls que bordin.
    Yáiza: Seràs una neurocirujana fabulosa, segur! Però tinc un gran apreci als metges de familia i tot el que aguanten. M'agrada que t'agradés el cameo sense permís previ.
    noVa Noa: Les senyores Maries ho arreglen tot amb un nenaaa
    carina: Gràcies carina. Ja m'agradaria, ja, que compro loteria ^^

    ResponElimina
  10. Ens toca viure uns temps moderns difícils i complicats.

    ResponElimina
  11. montse: I tant, i els que ens esperen.

    ResponElimina
  12. Bona visió futurista. Aquest sevillà no serà un barb de riu?

    ResponElimina
  13. Rafel:sí, un peixot de riu :D Espero que aquest futur sigui aquí a tocar de la cantonada.

    ResponElimina
  14. Bona, ben bona aquesta.
    L'altre dia vaig mirar Temps moderns amb les meves filles (5 i 3 anys) i van riure molt, pulutant aquest humor clàssic no coneix edats :-)

    ResponElimina
  15. Surfzone: Ben cert, és un humor intemporal. I la mainada no enganya.

    ResponElimina