Memorial funerari de Marc Cael·li. |
-Que diu la professora d’anglès que hem de fer una jack-o-lantern amb una carbassa per a celebrar Halloween.-I com que tenim una carbassa a casa – diu el meu cadell gran-
Sí, però era per a fer crema de carbassa.
Però què no fas pels cadells? Doncs agafo el ganivet de fer jack-o-lanterns del calaix dels ganivets i au! Primer li practico la trepanació per a llevar-li la grana.
Llavors uns triangles faran d’ulls i de nas. I uns quants cops més de ganivet i surt la boca i unes dents vampíriques.
Llavors uns triangles faran d’ulls i de nas. I uns quants cops més de ganivet i surt la boca i unes dents vampíriques.
Mentre trepano i perforo, i amb una cullera salvo el que puc de polpa, que continuo volent menjar carabassa.
Penso que aquest coi de celtes trasplantats a l’altre costat de l’oceà es van trobar un excedent de carabasses i com que no era cosa de llençar-les. Clar, celebraven el Sanheim i després el All Hallow’s Eve.
Però aquí som de castanyada – li dic al cadell – mentre continuo assassinant una carbassa.
-I per què? - I ara com li explico...
Els romans celebraven el seu culte als difunts i als petits Déus de la casa, els lars, molt més importants que no els grans Júpiters i Mars.
Divi lars |
Els que vigilen que no s’apagui el foc, els que cuiden que les llindes del camp no es moguin i que surti la collita quant toca...Coses realment importants. I el culte als difunts, que si no es fa correctament, s'enfaden i poden tornar del submón per a tocar-nos els pebrots.
I que els romans eren una colla de catxondos i que per celebrar als morts què millor que menjar el que més els recordaria a la vida ( i aprofitar que hi ha excedent). Castanyes!!
I ara com li explico que una castanya recorda a la vida? El problema és que estem acostumats a veure-les ja torradetes.
Però un romà veia una castanya així.
Castanya |
I quan veien les castanyes veien això.
L'origen de l'univers -Courbet |
Resposta al meu cadell: És que els romans catalans sempre anem al reves del món, per tocar els collons als altres; com això de parlar llatí català. Ja ho entendràs de més gran. Filio, Vols sopa de carbassa?
-Ecs, sopa.
Bona castanyada!
Bona castanyada!
Genial!
ResponEliminaCaram, a partir d'avui, t'asseguro que em miraré les castanyes amb una altra cara! :-)
ResponElimina...però què me'n dius dels panellets?
Sí, sí, tú poses els cadells com a excusa, però confessa: te'n mories de ganes de trepanar una carbassa!
ResponEliminaEl quadre de Courbet va causar un gran rebombori quan va ser exposat al Louvre. Té una història molt sucosa ;) ttp://www.diariovasco.com/v/20111030/al-dia-sociedad/desnudo-osado-mundo-20111030.html
ResponEliminaJo vaig enviar felicitacions de Halloween per ser de filiació britànica, però la Castanyada té més poble ( fa més gregari ) que el Halloween ( a no ser que sigui per "fer neteja" a Hollywood, hehehe ).
PD1. Courbet, no "Coubert" ( ehem, castanyes, panellets, quadre... l'inconscient t'ha traït?)
PD". "Hollow"= fons, buit, abisme. "Hallow"= ànima.
Petons de la filòloga de guàrdia!
Les castanyes i els musclos...i les magranes, també, tots tenen semblances fisiològiques amb "l'origen del món". I callo....
ResponEliminaAlyebard, estic fent reverències... m'acabes de fer una classe magistral del sentit de la vida i de la mort.
ResponEliminaJa ho dèien els gals, "són folls aquests romans"! Ja ho diu el teu cadell "són folls aquests catalans"!
... ara entenc perquè sóc més de castanyada que de halloweens!!! Gràcies per fer-me veure la llum! ;-)
ResponEliminaSM: Gràcies.
ResponEliminala meva maleta: Són la deconstrucció-esferificació de les castanyes.:D
Ferran:Si n'hagués fet crema l'hagués esquarterada directament i no amb tants miraments. Va sortir una jack-o-lantern guapíssima :D
cantireta: Què faria jo sense la meva filòloga de guàrdia? Aquests lapsus freudians ... Corregit! Gràcies.
El porquet: Jo faig reverències a les teves entrades de 3.000 i de Grècia i la nocilla i tantes altres!
Crec que el millor que ens podria passar és començar a només tenir por de que ens caigui el cel al cap. I a la resta pit i collons!
tirantlobloc: Cal reivindicar el que és nostre. ;-)
A la pròxima entrada parli del moniato, que vindria a ser l'antagònic a la castanya.
ResponEliminaAra entenc perquè menjo més moniatos que castanyes. I per cert, avui n'he esmortzat un d'aquestes "arrels tuberoses comestibles de la moniatera, oblongues o fusiformes, de polpa groguenca o vermellosa, rica en fècula i sucre".
Haw haw! Ostres, ara entenc això de tocar la castanya!
ResponEliminaAra, curiosament aqui també hi han moltes carabasses, el meu pare diu que als anys 30 ja ho feien aixó d'agafar les carabases i ferlis ulls i boca...curiós no? aleshores no hi havia tv, potser pel cinema...
Oh, que bo! estava llegint el post a l'institut i quan he baixat el cursor... PAM.. de nassos i a tota castanya: L'Origen de l'univers de Coubert... m'ha agafat un no sé què... Una entrada molt bona, sí senyor
ResponEliminaAlyebard, t'ha quedat molt socràtic i molt didàctic, l'apunt. I molt explícit. Ja ho diuen, oi? Qui perd els orígens, perd la identitat. Per això sempre tornem a l'origen.
ResponEliminaVaig a provar com es fa això de l'enllaç que deies en el meu apunt. Jo no ho he fet mai. Si surt bé, t'ho explico.
Jo sempre he sigut molt de moniatos, però em fa l'efecte que em passaré a la castanya
ResponEliminasalut i carbasses
Ostres, però és cert que menjaven castanyes per aquest motiu tan... taaaan... tan de culte a la fertilitat?? No ho sabia pas!!
ResponEliminaD'aquí uns anyets seràs un crack de les jack'o'lanterns...
noVa Noa: Repte acceptat, a la que pugui dissertació sobre moniatos i altres arrels.
ResponEliminaAris: He,he. Doncs igual del cinema?
carina: Ops! aquests cursors que juguen males passades. ;-) Gràcies.
Enric H. March: Gràcies. Sempre cercant els orígens ;-)Em va agradar molt la teva entrada.
Gregori Samsa: Sobre gustos no mi posaré, que sóc de panellets! salut!
Yáiza: Darrera (quasi)tota festa cristiana surt la festa pagana que van intentar amagar.;-)
A banda de Courbet, pel Pirineu també he sentit dir "castanya" per referir-se al cony, de manera que no estem tan lluny d'aquells romans.
ResponEliminaPerò els catalans... pensa que una de les institucions que més ha fet per difondre del Halloween ha estat justament... l'escola catalana. I pel que veig, més que les escoles d'altres llocs d'Espanya. Coses contradictòries que passen.
Lluís Bosch: Cert, i en altre llocs també. L'escola catalana i els medis audiovisuals a tothora. Només has de mirar-te els principals canals infantils de TV.
ResponEliminammmmm sopa de carabassaaaaaaa :) aquest any la collita ha estat de 6 carabasses, la forma de les quals no m'ha servit per celebrar el Samhein com cal, per això totes aniran a parar a sopa i estofat :)
ResponEliminaNo puc entendre com és que em vaig perdre aquest post... És boníssim! Genial!
ResponEliminaPerò m'has deixat en un neguit perquè a mi m'agraden molt les castanyes (torradetes) i ara no sé jo com ho he d'interpretar després de veure el paral·lelisme amb "L'origen de l'univers" de Courbet... Ara que els moniatos m'agraden amb deliri! Fa dos dies seguits que en menjo! mmmmmmmm que bons! :) No cal que em preocupi, no? Bé... vaig a menjar-me una magraneta que també és fruita del temps!
bona niiiiiiiit! :)
Guspira: Gràcies guspira. Tranquil·la,pots continuar menjant castanyes. De fet, fas un homenatge dels vius als morts ;-)
ResponEliminaCompte, que les magranes també tenen trampa :D
Clidice: Perdona!!!! t'havia saltat :(
ResponEliminaVeig que com a mínim les teves van servir per a fer sopa, com a de ser.